dijous, 29 de març del 2007

Dimoni de ràbia.. argh.!!!

Dissortadament, avui, m'he posat a escriure una nova entrada. M'he entretingut durant més d'una hora a expressar les meves opinions respecte a la jornada d'avui. I dic dissortadament, perquè quan estava endinsat a l'últim paràgraf d'escriptura. PAM!! un error de clic ha estat mortal. el quadre de text d'escriptura s'ha pulveritzat, i amb això, tot l'article ja ben polit. No hi ha hagut possibilitat de fer marxa enrere. Quan ho he provat, m'ha tornat a aparèixer aquest quadre de text ara en blanc. Uhf... Amb franquesa, és una de les coses que més ràbia et pot ocasionar, després de perdre el temps esprement-te el cervell i sobretot, just quan estas a punt d'acabar, i no al principi, no. Té gràcia, però ha passat just quan estava comentant la dissortada notícia de les imatges que ens han arribat des de Melbourne, on el pare i entrenador de la jove nedadora ucraina (Kateryna Zobkova), Mihail Zubkov, ha escomès contra ella amb duresa.

Com sigui, intentaré reproduir amb més o menys fidelitat, però segur, més brevetat, el que he anat comentant. Però ja que estic, acabaré amb aquesta estampa esportiva en tant que violenta. Així quan Kateryna Zubkova buscava el passi a les semifinals de 50m esquena, fins i tot guanyant la sèrie; s'ha trobat eliminada per temps i amb una bona bronca del pare, arribant la sang al riu. Hem vist aquesta xiqueta ben acobardida tot i que provant de plantar cara. A mesura que s'anaven succeïnt les imatges, cada vegada més destrossada. I finalment desorientada, quan al pare se li ha passat l'ira. Veure-li aquella por als ulls ens ha fet pensar que potser no era la primera vegada en què es trobava en aquella situació. Aquesta vegada les càmeres han estat sufi
cientment hàbils com per captar i enviar directament a la policia la seqüència per tal de que no es torni a repetir un fet totalment rebutjable.

No és així com havia començat fa més d'una hora i mitja l'article, però evidentment se m'ha menjat l'ira a mi també. Ja més esquemàticament, ho sento, havia començat a parlar de que ahir va ser una jornada ben negra: estava dient que la derrota d'en Federer havia estat ben dolorosa, però que l'atribuia bàsicament a l'irrespectuós públic argentí, que ja ens té acostumats. A més a més, que segurament si hagués estat un altre partit amb un altre derrotat que a mi ja m'anés bé, no m'hauria queixat.

Després, m'he hagut d'estalviar un insult per a Serena Williams, i no de tipus racista, perquè l'esport és l'esport i res més que l'esport. El cas és que s'ha tornat a desfer d'una llastimosa Maria Sharapova, per un contundent 6-1 6-1, com ja va fer a l'Aus Open. Hi han jugadores que no puc veure, i la Serena n'és una.

Aleshores he enllaçat el tema amb la qüestió política que ens ocupava . Molt resumidament: com ens esperavem, al final ha baixat el soufflé, tot i que em sembla que demà es debatrà la proposta en sí. Mentres això passava, fora del Parlament, hem presenciat la continuació del linxament a la reclamació d'un dret que hem qualificat com a dret que no hauria de constar en cap Constitució, perquè se sobreentèn que tots els pobles ja l'haurien de tenir. Aquí, però, encara no en saben prou de democràcia i es permeten el luxe doncs, de mantenir legalitzats els partits feixistes fins i tot permetent-los fer les seves manifestacions.

La cosa s'ha enfilat, hem evidenciat en moltes més ratlles, que avui li hem vist el llautor al director del diari socialista més venut de Catalunya. Ha estat en un moment de zàping en una entrevista amb en Duran (d'Unió) mentre esperavem que comencés l'Annabeth Chase a deleitar-nos amb un altre cas de la seva fiscalia. Així, hem pogut veure com realment aquest home està dolgut i té una espècie d'ira (avui tot ha acabat amb ira) acumulada dintre seu que no sap com canalitzar ben bé. Una ira que ja hem deixat
clar que ja fora inassumible lligar-la amb les crítiques que va rebre des de l'escenari el cap de setmana a Verges, i que simplement van d'acord amb els últims titulars del seu diari. Això, ho recordo bé ho he qualificat com: "aquests dies és per agafar el diari amb guants de làtex, pinses i llençar-lo a les escombreries". I així, saltant-se un munt d'arguments més d'entre mig, hem arribat a la conclusió i advertència de que democràticament un pot expressar la seva opinió, estigui o no en acord. Però sense passar la ratlla. Perquè al cap i a la fi el que s'està introduint és el dret que ens pot permetre tenir de cop i volta tot allò que representa que tots els grups polítics defensen a Catalunya. Perquè sinó després ve el partit de dretes de torn a Espanya, ens furta el poc que hem aconseguit i així van passant els anys.

Ja no sé que més he afegit, però em sembla que he vingut a dir d'alguna manera que entenc l'actitud d'ERC de fer-se mig enrere, encara a l'espera de les votacions de demà, ja que ser l'únic partit que defensa això és difícil d'aguantar i del que es tracta ara, també és de demostrar com s'està fent el bon govern, per tal de donar aquesta, la vertadera imatge a la ciutadania. Mentrestant entre els propis d'ERC, però també el lideratge indiscutible de la societat civil, anirem introduint un debat necessari de
cara al futur, en el què els partits o bé donaran la mà a la societat civil, o ens abocaran a una gran ruptura nacional. No ho he dit ben bé així, però més o menys queda l'idea.

Aleshores, m'he tornat a la natació. Caram! m'havien quedat força bé les alabances als meus nedadors preferits, que han posat un contrapunt a l'informació tennística negativista que ens arriba aquests últims dies de Miami. Em deixava d'expressar el dolor de que la pobre Martina Hingis, se n'ha anat ben bé a campistraus també.

D'aquesta manera, ens hem fixat en primer lloc en l'impressionant Laure Manaudou, que té un sex-appeal reconegut per tothom (incloses les dones..). Ni hi ha ningú que no afegeixi després de dir que és la millor que té "un no se què que la fa desitjable". I és que el savoir faire de la francesa l'ha dut en una espectacular carrera des del carril segon a guanyar la cursa de 200 esquena amb un WR. L'ajustadíssima victòria contra Annika Lurz, per tan sols una braçada, ha fet que aquesta també nadés en WR, però només se'l pot adjudicar la guanyadora, evidentment. Tercera, doncs, Federica Pellegrini que hem dit que no ens esperavem la seva victòria tot i el WR a semis. Concloïem que Manaudou s'havia reservat.

Així hem quedat impressionats de com Phelps s'ha adjudicat també amb WR el seu tercer or en 200 esquena. I amb una superioritat que ens ha recordat a Barcelona 2003, el salt a la fama amb el "Serà Increïble", ho és.

Aleshores hem fet el mateix amb l'estimadissima Natalie Coughlin, que ha deixat Manaudou segona en el que és la seva especialitat, 100 esquena. I a sobre, amb un altre WR, superant-se a si mateixa perquè ja el posseia. D'aquesta manera és com hem pogut gaudir una altra vegada d'aquestes galtones i un somriure tan màgic que ennamora.

Finalment, ah! l'home més serè i modest dels últims temps, Aaron Peirsol. Sí, amb un caràcter federerià, sabent que guanyarà, aquest home ha tornat a batre la seva pròpia marca, un altre WR en 100 m esquena. Hem dit que no es pot explicar amb paraules, s'ha de veure com arriba, neda i venç, amb tranquil·litat, sense pràcticament immutar-se. Ja està escrit que ha de guanyar, disfruteu-ho.

Queda clar, a partir d'ara escriuré els articles en el processador de textos i després els enganxaré aquí. De tot se n'aprèn.