dissabte, 26 de juliol del 2008

La Dominika Cibulkova no té manies. Espectacular!

La sorpresa ha estat majúscula quan he entrat avui a la pàgina de la WTA; el portal del tennis professional femení on es pot seguir tota l'actualitat del circuit professional, seguir partits, veure videos, entreistes, consultar el rànking, participar en un fantasy... i moltes coses més.

Darrerament s'estan dedicant a enllaçar com és lògic, amb webs personals de jugadores a les que ells mateixos els patrocinen pàgina. N'hi han d'altres que ja tenen un domini muntat d'abans o encara que sigui després, pels mitjans propis o d'altres spònsors. Per exemple, la Maria Sharapova, la Jelena Jankovic o l'Ana Ivanovic, que òbviament són les que acostumen a estar més amunt en el rànking i en els índexs de popularitat.

Així doncs, directament des de la WTA, podem enllaçar amb l'Anna Chakvetadze, la Maria Kirilenko, la Victoria Azarenka, l'Agnes Szavay, també sorprenentment la Venus Williams... i la Dominika Cibulkova. L'eslovaca, al igual que la Daniela Hantuchova, actualment té una pàgina -que caldria actualitzar una mica, sobretot ara que està començant a ser més coneguda pels seus triomfs (avui és la núm 31 del món)- on podem trobar informació general, el palmarès i, òbviament, una galeria de fotos que és al que la gent acostuma a anar quan entra en aquests llocs.

No cal dir que la pàgina de la de Bratislava està en eslovac, anglès, també en francès, italià, espanyol i... en català!! Ah! què gran, Dominika. La veritat és que he fet un sobresalt m'ha impactat. La Dominika va venir al Tier 4 que es va fer a Barcelona, el KIA just la setmana després de Roland Garros. Es va retirar per lesió. No crec que tingui cap relació, però la veritat ha estat una sorpresa molt agradable. M'imagino tot una saga de miseri i intringulis per part d'algú que ha anat escalant dins una xarxa de contactes fins arribar al qui es dedica o dedicava al web i aquest accedí a la traducció. Potser simplement ella havia entrenat abans aquí.

Igualment, és molt important fomentar i estendre l'ús del català a nivell internacional també aquí. Perquè a aquesta pàgina hi entrarà molta gent; i no serem un país de debò fins que no ens doni una sensació de normalitat, el trobar-se el català en aquesta classe de llocs tan remots. Gràcies Dominika!!

www.dominikacibulkova.sk

dilluns, 21 de juliol del 2008

Ban a les platges badalonines: Torna el "Pingüí"

Alerta a tots els banyistes micacos i fanàtics de Batman. No, encara no ha arribat a Catalunya l'últim film de la saga de Batman, (The Dark Night, 2008) que ja ha batut tots els rècords de recaptació el primer cap de setmana a USA (més de 40 milions de dòlars), segurament també perquè passa per ser la penúltima pel·lícula de Heath Ledger, l'actor de 28 anys mort en estranyes cirscumstàncies aquest gener. Tampoc és una plaga de meduses, ni Superman!

És el pingüí, el regidor independent popular i ex-CiU badaloní, Miguel Jurado; qui va protagonitzar la segona pel·lícula de Batman, Batman Returns (1992) com clarament demostra la fotografia, amb Michael Keaton i Michelle Pfeiffer; que amb el canvi climàtic enguany ha errat la trajectòria pendular que el transporta per tota classe d'aigues marines, fins que arriba a la costa.

Avisem doncs, a tots els banyistes, que de trobar dit pingüí no alertin a les autoritats: no és perillós, però és un bon actor.

dijous, 10 de juliol del 2008

Artur Mas: “Prefereixo qui té aspiracions a la gent que diu ‘si, buana’”


L'altre dia vaig poder veure com el diari Avui publicava aquestes declaracions en una entrevista amb el líder de CiU, Artur Mas.

Això em recorda a una antiga cançó de El Chojín, que portava el mateix títol "si, buana".

diumenge, 6 de juliol del 2008

Penso, per tant sóc?

L'altre dia estava pensant allò en la filosofia -no tenia res a fer, està clar-, i em va venir al cap que les coses han canviat molt d'ençà uns segles. Quin discurs filosòfic hi ha avui en dia? Parlar de marxisme, de capitalisme, de comunisme... és discurs filosòfic o és pensament polític?

Avui en dia ja no es discuteix de les coses essencials, potser perquè no interessen, o perquè finalment el coneixement científic; perdó el coneixement científic que s'ha dedicat en plè a investigar la veritat a base d'experiments que resultaven en proves fefaents -a diferència del simplement adjudicar una veritat a raons abstractes, com fa la religió de manera arbitrària-, ha resolt de tal manera aquest debat, o sense haver-ho fet, ha sabut despistar l'atenció de la societat d'avui en dia.

Segurament hi ha hagut una cosa que no havia passat mai, que és la revolució electrònica, que comença segurament durant la guerra freda i té un primer gran auge als anys noranta. La cosa va encara a més durant el nou segle i el pensament polític o el discurs filosòfic queda com una requincalla del passat. Però és realment així?

En el meu avorriment em vaig començar a preguntar com és que cap tarat es preguntava si era o no era. No és un tema de carrer, i millor que no ho sigui, perquè imaginem una persona pel carrer amb un mòbil mans lliures, d'aquells que ara només posar-te un auricular ja parles i escoltes, parlant amb un altre del no-ésser. Algú denunciaria que una persona s'havia escapat del manicomi.

Aprofunditzant encara més, em vaig fer una pregunta: si penso, per tant, sóc; què passa quan no penso? És a dir, si per saber del cert que realment existeixo -per quina realitat entenem "realment"?- he de saber que penso, quan tenim la ment en blanc, quan no pensem en res, aleshores no existim?

I encara més, si he de saber que penso, aleshores hauria d'existir abans per poder saber? aleshores sé, per tant sóc i aleshores penso? I com puc passar de ser un no-ésser a ser un ésser? què em diferencia, què és realment un no-ésser? Qui no sóc? eh??

Aleshores em vaig imaginar la meva trista divagació surant entre un cel blau amb núvols blancs, empenyada per les grans divagacions de la història i em va fer gràcia. I perquè em va fer gràcia? Vol dir que em crec que la meva pensada, comparada amb el pensament dels grans mestres, queda molt per sota del que pot donar de sí l'ésser humà -!- i per tant, podem ser diferents tipus d'éssers en funció de com pensem? És aquesta la maquinària interna d'algú de pensament únic?