dijous, 13 de novembre de 2008

Ja enyorem el 2009

S'acaba la temporada tennística, encara que aquesta setmana encara s'està decidint el masters de tennis d'homes de Shangai, de moment a l'aire. Després quedarà la Copa Davis, que ja està força decantada pels argentins i, a més, jugant-se a casa.

Finalment, ni Dinara Safina ni Jelena Jankovic. La cara l'ha posat la Vera, Vera Zvonareva. Aquesta altra russa semblava fa uns anys estar destinada a ser una bona jugadora de dobles mentre estaria al Top 20 dels singles. Però aquest any, ha fet una campanya molt i molt bona, amb una regularitat molt gran i un encara millor final de temporada que li ha valgut la classificació per al Masters. Si, com a vuitena entrant, però ha arribat a la final i això no ho pot dir tothom.

La Vera ha demostrat ser un talent portentós, i és que aquestes russes han aconseguit desenvolupar un estil de joc agressiu, fent ús d'una bona tècnica però primant la força, tal i com combinen tant bé les Williams. Precisament la Venus ha estat una altra de les grans sorpreses en aquesta superfície. Després d'apallissar la seva germana, es va desfer de la Jankovic amb certes dificultats, una Jankovic que s'ha tret l'espina de l'últim Masters en què no va guanyar res a la Round Robin, i de la Vera en la final, tot i perdre un emocionant primer set. Sempre hi ha alguna que es queda amb 0 victòries en la Round Robin. I com explicarem més endavant, és tristíssim repetir, vergonyant, humiliant.

Tothom diu que si les Williams juguéssin més torneigs, serien la núm 1 i la 2. Però de moment encara no s'hi han posat. I no sé a què esperen, perquè després de la pugna pel núm. 1, ara la Jelena Jankovic ja ha aconseguit fer-se amb un coixí que la farà seguir en el tron, moltes setmanes més. Val a dir que no ha arribat als 5000 punts per això -ha acabat amb 4710-. Però també que ho ha fet sense guanyar cap dels grans. Sí és cert també, que en canvi, és una jugadora que juga potser massa torneigs. Però està clar que l'última ratxa de 3 torneigs guanyats li han acabat donant uns fruits que no pensava que aconseguís. Està clar que tot i l'estil de joc tan defensiu, que reconec ha sabut compaginar amb un bon repertori ofensiu, la prefereixo a ella smepre abans que una Williams. Per contra, l'Ana, que va tenir durant algunes setmanes el núm. 1, tot i haver guanyat el Roland Garros, acaba 5ena amb només 3457 punts. Ja millor no esmentar la gran debacle aquest any de l'Sveta Kuznetsova. 8ena, i gràcies, amb 2726 punts! La seva trajctòria comença a recordar la de Davydenko, que segurament ho ha fet millor. La trista Sveta no ha aconseguit guanyar cap torneig aquest any i el seu Masters ha estat escandalosament patètic, ha conseguit igualar la seva marca de partits guanyats del Masters de l'any passat: 0. El que dèiem abans, repetir aquesta gesta de no guanyar ni un sol partit, és humiliant.

El 2009, tot esperant un altre cop MaSha que a causa de la lesió ha caigut fins la 9ena plaça amb 2515 punts, desitjo que torni a ser tan emocionant com aquest. La Maria tornarà a tenir el difícil repte de fer una gran remuntada. ASquesta vegada multiplicada per dos. Perquè l'any passat va guanyar l'Aus Open, i aquest el disputarà només tornar a competir. Potser massa en tan poc temps, de de Wimbledon que ja no tindrà res a defensar, això jugarà al seu favor. L'any és llarg, i el núm. 1 encara ha de donar de què parlar.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Els moviments de ressistència a Grècia

Aquestes setmanes les he ocupat fent un viatget a Grècia, i m'he anat a fer rutes atípiques, el Partenó i d'altres coses ja els tenim tots força vistos així que m'he interessat per l'interessant etapa d'aquest país i la seva ressistència en el període de la 2a Guerra Mundial, he fet quatre ratlles feflexionant sobre el context.

Grècia va ser envaïda per les potències de l’eix a inicis de la dècada dels 1940’s, en el marc de la Segona Guerra Mundial. Les potències més importants que van intervenir en la seva invasió foren Alemanya, Itàlia i Bulgaria, les quals estaven molt properes geogràficament. Tammateix, Grècia es trobava immersa en la dictadura de Ioannis Metaxas.

De totes les potències, el primer cop el donaria l’Itàlia de Mussolini el 7 d’abril de 1939 reduint Albània. Aixi, van començar a posar en un serós problema el dictador Metaxas. Aquest, pero, de tendència anti-comunista; havia arribat al poder com a Primer Ministre de forma democràtica. De fet, el 1936, el rei Jordi II va tornar al poder, després d’una absència i en veure la situació de pressió constant comunista, decidí nomenar Primer Ministre el Ministre de Guerra Metaxas. El Parlament, però, li donaria el vistiplau.


Metaxas, però, començaria a aplicar la seva llei i va començar per decretar l’estat d’emergència per tot seguit, dissoldre el Parlament indefinidament i començà a inhabilitar diversos articles de la Constitució. Així, ja es va poder considerar plenament un dictador el 4 d’agost de 1936.A partir d’aquí governà en similitud amb els altres règims de la zona: prohibir els partits polítics, perseguir els comunistes… tammateix, va imprimir certes reformes de caire social bastant importants, com l’imposició de les vuit hores de jornada laboral, creant una forta seguretat social, i assumint deutes als camps. D’aquesta manera Metaxas intentà guanyar-se el poble, que va tendir a fer una oposició poc animosa vers ell. Així, Metaxas acabaria quedant per l’història com una figura ben controvertida: per uns, qui va fundar un estat dictatorial, i per d’altres heroi pel seu patriotisme i la seva victòria contra els italians tot defensant-se.