dilluns, 6 d’abril de 2009

Victoria Azarenka

Ja pots anar treient la llengua, perquè t'ho acabes de guanyar i ara és hora de gaudir-ne durant el curt espai de temps que et permetrà prendre't el calendari fins la teva propera participació el dia 13 d'abril al torneig de Charleston (ja podries venir al de Barcelona!!).

Tot i que de la final es podria haver esperat alguna cosa més pel cantó de la Serena Williams, a qui se la veia com coixejant, plena de pedaços a les cames, has anat a jugar el teu tennis, sense acobardir-te davant la que té els dies comptats com a núm. 1, ja que ha començat el compte enrere per el relleu de la Dinara Safina, segurament aquest mateix mes.

I és que t'has pogut treure l'espina de sobre d'aquell Aus Open en què contra la mateixa jugadora, a la que anaves dominant amb certa claredat, de poder donar al sorpresa, un mareig, un copd e calor es va apartar d'un dels grans, d'Austràlia. Tots ho vam plorar, però sabíem que allò no era una casualitat car la teva espectacular progressió l'any passat t'ha conduit de novella revelació a ésser ja una jugadora feta i dreta, de cap a peus amb la millor ratxa del circuit d'aquesta temporada; poca broma unes xifres espectaculars de 23-2, només a l'abast l'any passat de Maria Sharapova i l'any anterior de Justine Henin, com a referents més propers.

I t'ho mereixes; no has cedit ni un set en tot el torneig tret del matx russòfil amb una Sveta en hores baixes (des de fa molts mesos), que va acabar amb un desenllaç esperat però disputat. Aquesta nova generació, avui ja liderada per una espectacular Azarenka núm. 8 del món, una Wozniacki (12), una Cornet (14) i més enrere una Cibulkova (16), s'estan començant a menjar la generació que tot just acabaven d'agafar el relleu i les han envellit de cop: les Jankovic (avui ja núm. 4), l'Ana Ivanovic (7a! amb només 500 punts d'avantatge respecte la Vika!), tret potser de la Safina qu eestà en forma i serà la núm. 1 del món. I és que després de la marxa d'una líder (Henin) i la lamentable lesió de la Maria Sharapova, la WTA Tour segueix amb un desgovern amb llacunes d'estabilitat que ni la mateixa Serena, una de les grans dominadores de principis de segle, poden regir amb un lideratge visible.

Per tot això, FELICITATS Vika!! Endavant!!

divendres, 3 d’abril de 2009

Au, a prendre pel cul!

Quin patiment i quina satisfacció a les 01:21 de la matinada. Perquè ha valgut la pena quedar-se per veure Juan Del Potro remuntar un 3-0 al tercer set, contra Rafel Nadal amb dos breaks en contra; i guanyar finalment el matx aclaparadorament en un tie-break emocionant per 7-3. El resultat final: 6-4, 3-6 i 7-6 (7-3) i 3 hores de partit. No passa gaire que perdi en Nadal darrerament, i que s'emportin una grandíssima decepció i s'empassin tot el que diuen els mediocres comentaristes de Teledeporte, massa subjectius i partidistes.

VISCA DEL POTRO!!!!

diumenge, 29 de març de 2009

En tan sols un parell de setmanes

S'acosta la Setmana Santa; ja sé que ara quedo bastant catòlica, però del que jo em vinc a fixar és de la festivitat en tant que dates gastronòmiques. És a dir, amb la Setmana Santa i la fi d'aquesta, s'acosta la Pasqua, si... i amb ella tota la gran parafernàlia de Mones de Pasqua, ja sabeu aquells pastissos més o menys espectaculars (depenent del pressupost) anomenats popularment "la Mona".

Doncs nosaltres tenim "el Mono"!!!!!! ajajajajajaj




Què graciosa, no?

dimarts, 24 de març de 2009

l'Ana i UNICEF us necessiten!!

Fa una setmana que la WTA està fent-se ressò d'una campanya organitzada per la tennista Ana Ivanovic conjuntament amb la Fundació dels Infants d'UNICEF. La proposta és ben senzilla: el mes de maig, la tennista sèrbia treurà una edició ben limitada d'una col·lecció de samarretes, un tant per cent dels guanys de les quals, aniran a aquesta fundació.

Aquestes samarretes es podran comprar preferentment des de la pàgina oficial de l'Ana
(www.anaivanovic.com) a partir de maig, com també des de les botigues d'Adidas a Sèrbia. La proposta no és limita a comprar-li unes samarretes a l'Ana; és molt més interactiva que això, ja que fins el 5 d'abril com a data màxima tenim l'opció de decidir-ne fins i tot el disseny! És així que si entrem a la pàgina www.anastyle.com, tindrem l'opció de col·laborar activament i a més, entrar en un sorteig exclusiu per a guanyar samarretes signades per ella.

dilluns, 23 de març de 2009

Alerta! ràfegues de vent!

Quan no es donen les condicions òptimes per a disputar un partit del que sigui, aquell partit no es pot dur a terme. El tennis és un esport molt delicat en aquest sentit. Si plou, ràpidament s'ha de mirar de cobrir la pista amb aquella lona i suspendre el partit. A Roland Garros amb olorar la pluja ja córren a protegir la terra batuda.

En el cas d'avui, a les finals d'Indian Wells, tant d'homes com de dones, ja hi havia l'alerta metereològica durant tot el dia de temps extrem. Això a la pista s'ha traduit amb unes fortes ràfegues de vent que en molts punts feien el tennis impracticable. El resultat, unes grans finals que se n'han anat a fer miques. Una llàstima per la gent que deu haver pagat una milionada per veure un gran espectacle. Lamentable. Els organitzadors haurien d'haver suspès la sessió. Evidentment és difícil, perquè el calendari mana i la setmana que ve, ja demà comença un altre Masters series molt important, el de Miami; però el poc tennis que s'ha pogut veure avui, tan alterat, no ha pagat la pena. Llàstima.

divendres, 20 de març de 2009

El DinoSaura carnívor

Segurament perquè a l'Estat espanyol van ser un dels integrants del bàndol
derrotat -i després per la lloable lluita anti-franquista-, fa molts anys
que havia calat en la nostra societat que els comunistes i tot el seu radi
d'influència ideològico-política eren els "bons" i, segurament a més d'un
els ha sorprès l'espectacular pallissa policial de dimecres al matí i al
vespre contra joves, ciutadans i periodistes (a més d'algun sector radical
marginal).

Aquest però, és un exemple més de que ser o venir de tradició comunista no
treu que es pugui ser igual o més totalitari o inclòs violent que
qualsevol altre. I no cal viatjar tant lluny com a l'URSS o la Xina.
Tothom ha pogut veure les imatges de la càrrega que parlen per si soles,
reflexionem-hi i comencem a trencar mites si us plau. "No hase falta desir
nada más", que deia l'amic.

diumenge, 15 de març de 2009

Anastassia Pavlyuchenkova


Sense fer massa soroll sembla ser que una de les joves promeses del tennis ha començat a fer les seves primeres passes al circuit de la WTA. Tot i això la discreció s'ha acabat tan bon punt ha derrotat aquesta matinada a la núm 3 del món, la Jelena Jankovic amb un doble 64 64 ben contundentment.

Evidentment, aquest és el somni de tota jugadora jove, i ella només té 17 anys. Ja no està a temps del rècord de precocitat de la Martina Hingis però si és aquest el moment que ha triat per propulsar-se a la cima, va pel molt bon camí. I és que tot i ser encara una joveneta que segurament simplement només ha donat la sorpresa perquè la Jelena tenia un mal dia, però no arribarà més lluny; a ningú se li escapa que ha estat la núm 1 júnior durant força temps i porta 5 ITFs guanyats en singles i 8 en dobles. Així que molt de compte amb l'Anastassia.

dimarts, 10 de març de 2009

Torna Sharapova


Després d'un agost fatídic, al torneig de Montréal; al cap de 8 mesos torna Maria Sharapova en els dobles d'Indian Wells amb l'exhuberant Elena Vesnina... tot just el primer partit de dobles dels darres quatre anys. Pel camí 10 llibres han estat fulminats per la jove russa tot esperant la fí del dolor a l'espatlla.

Enfonsada en el rànking -23a amb 2100 punts, a 7332 de la núm. 1- la Maria torna a agafar les rendes del cavall. Per fi.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Plaça dels Collons de Mico

M'arriba a les mans una espècie de manifest plè de faltes d'ortografia (i això que ve signat per tres entitats) que més aviat sembla una broma de mal gust. En aquest manifest torna a sorgir la polèmica de quin nom li posarem a la plaça de l'Illa Central, com si no tinguéssim res a fer. Jo fins ara ja en comptabilitzo diverses més o menys ordenades cronològicament:

Plaça de l'Alcalde Xifré (ERC), Illa Central (consens), Central Park (parida alcaldia per despistar), Pompeu Fabra (col·lectiu impulsat per sectors de CiU), Plaça Central (col·lectiu?) Illa dels Colors (la del manifest aquest),, sense oblidar denominacions populars com Can Fradera o la de la Creu de Terme.

Deia que sona a una broma d'escassa gràcia perquè els arguments que esgrimeix sembla que ens descriguin un zoològic. A l'estació de metro li podrien posar BadaZoo. Jo no havia vist proposta més despersonalitzada que aquesta. Fins i tot s'atreveixen a plantejar-se perquè es proposa l'Alcalde Xifré i no Màrius Díaz que va ser el "primer alcalde democràtic". Idò, que no és igual de democràtic un i l'altre? què passa que perquè Màrius Díaz era del PSUC i gent d'aquestes entitats sotasignants són properes a ICV-EUiA, un ja és més democràtic que l'altre? una mica més de respecte a la memòria històrica, que al Xifré el van pelar, eh!!

De Pompeu Fabra (Alcalde xifré i Pompeu Fabra són les opcions predominants), indiquen encertadament que moltes ciutats ja recullen entre el seu patrimoni el nom del Mestre Fabra; però en el cas de Badalona no només és un IES sinó que també un carrer i un monument.

Dintre de l'exercici de creativitat d'aquesta gent, que deuria tenir poca feina o, algun tipus de finalitat oculta, m'he rigut molt llegint el perquè dels colors. Aquesta mena de tardo-hippisme però, està ja desfasat. I... què és això dels "Íbers, passant per Romans, Andalusos, Extremenys, Gallecs Aragonesos..." i els catalans?? de veritat, eh? mare meva!!

Com que veig que un bon dia qualsevol es pot aixecar i fer un comunicat proposant el primer que li passa al cap, proposo la "Plaça dels Collons de Mico". Manifest? cal fer-lo?

A veure per favor, posem-li Alcalde xifré (que de fet és el nom de l'altra part de la plaça que desapareixerà) o posem-li Pompeu Fabra (tot i que ja està reconegut a Badalona), però parem de sortir a dir parides pel món per una engruna de protagonisme!

dimecres, 4 de febrer de 2009

J Do


Amb una actuació meravellosa, la vella amiga Jelena Dokic realment desapareguda des del 2005-2006, ha donat a conèixer la seva carta de presentació a "casa seva", l'Aus Open. I amb el millor resultat en aquest Grand Slam de la seva carrera esportiva.

Atacada per les lesions i els mals resultats, la voluptuosa Jelena, de mirada concentrada i perduda, va passar al segon pla del tennis professional femení, transició per la qual ara passen tennistes com la Nicole Vaidisova, una jugadora que tenia capacitat per arribar al Top 10, fins que finalment ha retornat per la porta gran, treient pit.

Tot i semblar una dedicatòria de passió carnal, el volum del seu pit ha donat que parlar, no només perquè aquesta bellesa del tennis ressalti encara més la seva figura amb un perfil de corbes sinuoses, sinó perquè s'ha estat rumorejant que tenia la pretensió de fer-se una reducció de pit per tal de millorar el seu rendiment esportiu. Tothom sap que és difícil veure esportistes amb una pitrera espectacular triomfant (Serena Williams cas a banda). La mateixa Steffi Graf s'hauria sotmès a aquesta operació; el resultat hauria estat sorprenent, ha estat la millor jugadora de tots els temps.

Segurament la Jelena no aspira a tant, però la bona actitud i l'aptitud mostrada en el seu retorn, no fan més que desitjar-li el millor. De fet, ja ha aconseguit pujar cent llocs i treure el cap del pou. Amb una empenta més, en podrà acabar de sortir definitivament ja que als seus 25 anys, encara té temps per resituar-se i fer front a les millors. El seu millor rànking, del 2002, un núm. 4, pot ser un gran alicient, ara que el rànking de la WTA s'ha tornat altre cop ingovernable, després d'uns mesos de domini de la Jelena Jankovic; un domini amb dies comptats.

Ni tan sols la jugadora més en forma fins ara, la Serena Williams, sembla que pugui mantenir massa temps el tron, perquè darrera hi ha la Dinara Safina, la pròpia Jankovic, l'Elena Dementieva, i fins i tot la Vera Zvonareva! (on ets Ana Ivanovic? què fas?). I és que la petita de les Williams, com la germana no es deixa veure gaire més enllà dels Grand Slams. Tot i això, el mantenir el núm. 1 que va ostentar durant moltes setmanes en la seva època daurada segur que també serà el millor alicient per treure el cap pel món i no restar a casa cenyint-se vestits mirant com se'l tornen a prendre.

I amb això, la Maria segueix en algun lloc latent, darrere les portades de les revistes de moda, esperant el retorn a les pistes quan la seva espatlla li ho torni a permetre, a la caça i captura del núm. 1.

dilluns, 26 de gener de 2009

Anna, l'ucraïnesa


L'esport rus, més hereu que d'altres repúbliques de l'URSS, pel seu pes històric, demogràfic i polític, és una de les superpotències esportives del món. Decididament, conjuntament amb l'altra potència, els Estats Units, sembla que la guerra freda també s'hagi traslladat al món de l'esport fins els nostres dies. Recentment, l'irrupció de Xina com a superpotència esportiva també -va guanyar els darrers JJOO, a casa, la qual cosa fa que haguem d'esperar als propers JJOO per veure l'abast real de les seves capacitats-, ens fa pensar que esport i política van molt més lligats del que ens sembla.

Quan parlem de les superpotències clàssiques, segurament podem referir-nos a Rússia i a USA. Sempre disputant-se les olimpíades, tant l'una com l'altre han rebut nombrosos tractes de favor, en diverses disciplines esportives. En algunes, pel prestigi adquirit, i en d'altres segurament amb una mica més d'injustícia.

Perdent la correcció en el llenguatge, a vegades resulta tot un frau, un escàndol, com es premia en aquest cas Rússia en aquells esports de puntuació arbitrària. És a dir, en una cursa ja sigui a la piscina, a l'estadi olímpic, marató, marxa... el que arriba primer sota cronòmetre és qui guanya irrefutablement -d'acord les photo finish i les milèsimes ajustades sempre confonen-. Ara bé, marxem al Palau d'Esports, i anem a veure com es puntua un exercici de gimnàstica. Ah! els jutges! Aquelles jutges que voten un exercici i, d'aquelles votacions s'acostuma a treure la més alta i la més baixa i aleshores es fa la mitjana entre les restants.

Aquelles llargues esperes al final decada exercici per conèixer el veredicte dels jutges; aquells plors de les esportistes, moltes nenes encara, d'alegria, de decepció, amb la respiració accelerada... les típiques estampes i els conseqüents titulars l'endemà que podem trobar a tot arreu que no fan més que reflectir allò que amb bona o mala intenció, hem certificat el dia anterior, la farsa de la mala valoració per part d'una colla de jutges que amb tota subjectivitat i partidisme conscient o subvencionat, d'un exercici tan excel•lent, que clamava al cel.

Aquest clam, és el que es va sentir al Beijing University of Technology Gymnasium en els darrers JJOO de Beijing 2008, quan l'Anna Bessonova -cridada a ser per les seves aptituds, a ser una de les grans dominadores del panorama mundial gimnàstic per la seva tècnica sovint per sobre de la resta- qui marxava cinquena després de 2/6 aparells a les puntuacions, va
haver-se d'esperar a la clemència dels jutges en una decisió molt controvertida, al final de tot, per obtenir un ajustadíssim bronze, segurament massa poc per l'actual campiona del món (Patras, 2007). La victòria fou evidentment per la russa Kanaeva, seguida de la bielorussa
Zhukova amb l'argent.

Lamentablement, el palmarès d'aquesta gran campiona, Anna Bessonova, és molt possible que d'aquí a poc deixi de crèixer ja que corren rumors de què és a punt de retirar-se o de què ja s'ha retirat. L'informació que arriba és poca i confusa. Tanmateix, l'Anna ja va fer tard des de bon principi. Nascuda a les acaballes de la URSS, i ja després amb la seva desintegració, pròpiament ja com a ucrainesa, no va poder gaudir de l'igualtat de tracte que hauria de rebre ja de per si, per la seva tècnica, sinó que com a mínim de la política, com a soviètica. D'haver estat així, el seu palmarès de ben segur que hauria estat no més ric, sinó que més noble, o sigui amb més pes en or. Endavant, Anna!!

diumenge, 11 de gener de 2009

2009, temporada nova!

El desembre trist, ens ha deixat una buidor que no hem pogut tornar a omplir fins just després de les campanades quan ens hem adonat de què amb l'any nou... temporada nova!

I l'any ha començat tot reemprenent les tendències que vam deixar aparcades a finals de la temporada passada. Una Wozniacki (18 anys) cada dia més consolidada, una Cibulkova (19 anys) realment impressionant i... el retorn d'Anna-Lena Groenefeld? Les joves demanen pas cada dia amb més arguments. La precocitat de la seva acurada tècnica fa pensar a més d'un que ben aviat tindrem una Wozniacki entre els 10 millors clamant per un títol important. Tinguem en compte que la Caroline va fer 4a ronda tant a l'Aus Open com l'US Open el darrer any. A ningú li estranyaria que fes un o dos passos més aquesta temporada.

Les espectatives són grans, tant la Caroline Wozniacki com la Dominika han donat el primer cop tot just començar l'any, com l'Andy Murray en homes o l'ascendent Gulbis, a seguir. La Caroline va guanyar el primer torneig de l'any i la Dominika junt amb el seu company de selecció, el veterà Hrbaty, han arrassat a la Copa Hopman, mixta per seleccions. La final, l'han guanyada contra Rússia, la Rússia d'en Marat i la Dinara Safina.

Per altra banda, seguint amb les tendències, tenim una desconeguda Ana Ivanovic que segueix la seva particular caiguda lliure des de que es va coronar com a número 1 del món. Als QF de Brisbane, ha perdut tristament contra la que alguns comencen a veure com la ressuscitada Amélie Mauresmo, quan tothom ja l'havia enterrat. Segurament, no és el millor termòmetre guanyar en pista ràpida l'Ana, però està clar, mentre l'Ana intenta aguantar a la cinquena plaça del rànking, l'Amélie és la 22! Tota una dosi d'autoestima per la francesa.

Un altre dels canvis que anirem descobrint, és la duplicació de punts que s'ha fet tant en el rànking d'homes com en el de dones. Ara les distàncies entre jugadores es dupliquen, però també els punts obtenibles en un nou disseny de torneigs que ja anirem comentant i descobrint. Sense anar més enllà, a les portes de l'Aus Open, ara els Grand Slams tindran una recompensa no de mil, sinó de dos mil punts per qui els guanyi.

Parlant de l'Aus Open. Un dubte plana sobre els nostres caps... on és la Maria? Serà a temps de defensar el seu títol? Ànim!