dijous, 19 de juny del 2008

Ara m'has agradat, Agnès!

Avui he vist un vídeo que m'ha cridat l'atenció perquè sortia la guapa Agnès Busquets, i sense imitar ningú! Me l'he quedada mirant i he vist que era un spot d'aquests corporatius de cara a l'exterior que de tant en tant llença la Generalitat -en aquest cas, "of Catalonia"-, promocionant el català al món dels negocis, com també fent campanya per l'etiquetatge en aquesta, la nostra llengua.

dilluns, 16 de juny del 2008

Maria Kirilenko, la reina de Barcelona.

Esopectacle a Barcelona en un Tier 4 que ha anat perdent les bones jugadores que s'havien anat apuntant des d'un primer moment. I és que s'havien apuntat unes quantes joves promeses, que just abans de Roland Garros han començat a explotar, com a mínim en terra. Parlem de l'Alizé Cornet, o l'Tsvetana Pironkova, la Kaia Kanepi... Evidentment, després d'un Grand Slam, i obtenir una bona classificació al rànking, difícilment podíen venir.


Només van arribar-ne tres, la Shahar Peer, l'israeliana que segueix arrossegant-se aquest any pels torneigs, la Dominika Cibulkova que va haver d'abandonar per malaltia, i la Maria Kirilenko, que ja vam comentar que va guanyar la Carla Suárez, precisament una altra jove promesa. Així després d'aquesta escalada, es desféu de l'Edina Gallovits, l'Stéphanie Cohen-Aloro -totes dues oferint un bon paper- i finalment la finalista, Maria José Martínez, terriblement dolenta. Va perdre per 6-0 i 6-2, una final de lluiment per la Maria.


Ha estat doncs a Barcelona, on la Maria Kirilenko s'ha proclamat campiona i estrena, a partir d'aquesta setmana, el seu màxim lloc al rànking, 19ena. Felicitats campiona!


Per altra banda, una altra Maria tornava a descendre al tercer lloc del rànking. Parlem de la Maria Sharapova, que després de la setmana post-Roland Garros s'ha vist superada per molts pocs punts per la Jelena Jankovic (9). No gaires punts menys que els que li duia a la fí del Grand Slam. La situació és provisional, perquè està clar que hi tornarà. Segurament no serà a Wimbledon, on hauria de fer un molt bon paper, però encara li quedarà la temporada de pista ràpida cap a l'US Open. Les coses estan certament molt interessants ja que ara l'Ana ha aconseguit agafar un cert coixí ben perillós, de prop de 500 punts de distància amb la russa; deixant un rànking inèdit amb dues sèrbies al capdavant. La que torna a sortir perdent, torna a ser l'Svetlana Kuznetsova que ja resta a 700 punts de l'Ana.


Esperem que l'any que ve, la WTA torni a Barcelona amb l'anunciat Tier 3; del 13 al 19 d'abril, per tant abans de Roland Garros. Un Tier 3 dels més importants per la dotació econòmica i el conseqüent adveniment de jugadores del Top 20 i fins i tot alguna que pugui caure del Top 10 ni que sigui perquè vé a preparar el Roland Garros.

divendres, 13 de juny del 2008

Maria, Maria, Maria, MARIA!!

Espectacular el matx ofert dijous per Teledeporte; la qual cosa no salva la cadena d'una absoluta pèssima retransmissió a nivell tant de càmeres com de recursos humans. Tot i que s'ha de remarcar que el torneig KIA Barcelona, no deixa de ser un Tier 4, o sigui, una merda, amb unes pistes les quals queden bastant lluny de l'optimicitat. L'espai és justet per a tot.

Per fi, la WTA arriba a Barcelona, on ho va fer l'any passat amb el mateix Tier 4, i menys estrelles que enguany degut a la mala planificació i organització, que suposo que en part, ha tingut com a responsable la directora esportiva Arantxa Sánchez, l'ex-tennista i cap visible al torneig. No és per adjudicar-li tots els mals del món, però és corresponsable de la mala idea de muntar un torneig de terra la setmana després de Roland Garros, quan tot just comença la curtíssima temporada d'herba, o sigui, la preparació per Wimbledon.

A més a més es fa amb un Tier 4, l'última de les 4 categories per les que passen els torneigs de la WTA, abans d'arribar a la "2a divisió", els torneigs ITF. Per sobre de tot, hi han els Grand Slams. Amb tot això, la veritat és que es fa bastant poc atractiva la convocatòria. Esperem que els rumors que diuen que l'any que ve serà un Tier 3 i es farà abans de Roland Garros, siguin certs i es vegi un cert nivell.

Un cert nivell que estava previst; s'havien apuntat gent com l'Alizé Cornet, la Tsvetana Pironkova, la Kaia Kanepi... que són jugadores que han començat a destacar ara fa molt poc. No esperem veure la Sharapova arrossegar-se per un Tier 4 ni cap altra del top 10. Totes aquestes, dels últims successos aconseguits, es van donar de baixa (com és lògic, després de tot un Roland Garros i un bon rànking WTA assolit) del torneig. Però han aguantat jugadores del mateix rang com ara la Shahar Peer (últimament en declivi) i sobretot la Maria Kirilenko, gran atracció del torneig conjuntament amb la sorprenent Carla Suárez, que per espanyola i amiga d'Arantxa, no li podia fer el lleig. I no se'l podia fer, perquè després de fer un increïble Roland Garros, i aconseguir una invitació a Wimbledon gràcies a l'Arantxa Sánchez; qui podia dir que no a un torneig a Espanya (segons la seva concepció) i a més de terra, la seva especialitat, suposem?

Doncs si, l'Anabel Medina, sí que ho va rebutjar, i li pot sortir ben car. Llàstima, una amb seny. Posats a fer, doncs, tenim dues estrelles mediàtiques a les que l'atzarós quadre va enfrontar en segona ronda. Suárez vs. Kirilenko. Aquest va ser el matx de teledeporte. Un gran matx, que mereixia més que aquella penosa retransmissió i aquells comentaris ensopits i tristament partidaris de Teledeporte. Amb l'ai al cor, i després d'un fàcil primer set per la russa 1-6, la Suárez va entonar i va engaltar un 6-4 molt perillós. Amb la represa, la Suárez va començar trencant joc i es va anotar un 1-0. I així fins tenir un 4-2 a favor. Ah quin cangueli!

El públic, poc però afèrrim, com no podia ser d'una altra manera junt amb els comentaristes, ja començaven a preveure el pas a quarts, per optar a la victòria final de la jove promesa espanyola, d'accent canari garrulesc. És així, que amb el suport visible d'infimíssims espectadors russòfils a atendre per una bandera russa que es deixava veure llunyanament quan la càmera acompanyava una jugadora, a la zona de la pròpia Arantxa i els entrenadors de l'espanyola (... quin valor!!) Kirilenko reaccionà en el moment més difícil per ella.

Amb el 4-3 quedava encara el més difícil, empènyer des de lluny i forçar el break (i no "brec" com diuen a propòsit a RTVE) Només restarien dues oportunitats de fer-ho de seguir mantenint el servei. Però un 5-3 podria ser determinant. Així, atenta, aprofitant un moment de confiança de l'espanyola amb un dels millors revesos, aconseguí trencar i posar el 4-4. La gent va emmudir.

Quedava consolidar-ho. Quan vens de lluny, al tercer set, és el moment d'apretar més, perquè la pròpia inèrcia aconseguirà ajudar-te a noquejar definitivament la rival. Si dones peu a la reacció d'aquesta, a que es recuperi psicològicament de la pèrdua del break que tenia a favor, aleshores pots "pillar" de valent i perdre definitvament el partit. Perquè el tercer set és un abisme sense marge d'error. Essent així, va esclatar la guerra pel novè joc amb un 4-4 del 3r set. i es va arribar el deuce. i la Maria es posà amb avantatge, i un altre cop deuce. El cor em feia més gran el pit esquerra amb cada pilota que fregava la cinta de la xarxa fins que després de 4 avantatges seguides per la Maria Kirilenko, finalment em va sortir per la boca. Just quan la Maria féu el 4-5.

Amb un final d'infart, la Maria afrontava l'única opció que podia tenir per guanyar el partit. I és que si s'arribava al 5-5, molt em temia un 7-5 o bé o 7-6 al tie break, per allò de deixar temps al rival per recuperar-se psicològicament de l'estucada. Però no li ho va deixar fer, la Maria va jugar amb concentració i precisió i va aprofitar la precipitació de l'espanyola que no va saber aguantar la pressió escènica amb quasi tot el públic a favor. I va perdre. Va perdre aencaixant el 4-6 amb quatre jocs consecutius de la russa. Quin gran esclat de joia al cor! i quin gran patiment! Uhff!

diumenge, 8 de juny del 2008

Ajde Ana! (som-hi Ana!)

Fina com la seda, Ana Ivanovic s'ha fet amb el ceptre desitjat de Roland Garros. I merescudament després d'accedir a les finals de Roland Garros 2007 i l'Aus Open 2008 on perdé amb Justine Henin i Maria Sharapova respectivament. Estava clar que aquesta vegada li tocava a ella. Feia temps que s'havia posat a la llista d'espera.


Però per aconseguir-ho, primer va haver de passar per una terrible prova de foc, que era guanyar l'altra favorita al Grand Slam en una mena de finala nticipada. Si, la Jelena Jankovic era l'altra gran aspirant i van topar en semis. Tant les estadístiques com la forma en la que van arribar com el desig, estaven de part de l'Ana. Tammateix la solvència de la Jelena en terra batuda va generar increïbles dubtes; i és que amb el permís de Dinara Safina, ha estat la jugadora més defensiva. És així que tornant totes les pilotes, les rivals li han agafat molt de respecte.


La millor semifinal del torneig, sens dubte doncs, va ser la que enfrontà en un duel "a mort" les dues sèrbies, mentre per altra banda la Dinara es desfaria de l'Sveta Kuznetsova per esdevenir finalista. En un partit espectacular i molt polèmic, varen caldre tres sets per desfer l'incògnita sobre qui "guanyaria Roland Garros". I és que al meu entendre allò era pràcticament una final. Tot i això, sempre vaig pensar que d'haver guanyat la Jelena aquelles semis, molt possiblement hagués perdut amb la Safina; sobretot perquè mai li vaig acabar de veure la solidesa que alguns li varen otorgar al llarg del torneig, pels moments claus. Tot i que algun dia segur que guanyarà un Grand Slam, tendeixo a pensar que la Jelena s'està començant a convertir si no hi posa remei, en la típica "segundona" en què s'ha convertit la Kuznetsova. Sempre allà amunt, però mai al núm. 1.


En aquell duel a mort i eliminada Sharapova a quarts, que no dubteu que tornarà amb molta força després de superar la temporada de terra gens favorable, la russa va cedir el ceptre que havia aconseguit fa molt poc a aquella que fos capaç d'aconseguir-lo. Tres eren les aspirants, l'Ana Ivanovic, la Jankovic i la Kuznetsova. Per punts, la tercera perdent a semis ja no hi arribava, mentre que ja només que les sèrbies s'enfrontéssin a semis, matemàticament se'l rifarien. I va anar a parar al cantó de la de Belgrad. Però quina? les dues són de la mateixa ciutat, i no es poden veure!


Amb tots aquests alicients, i les pertinents campanyes anti-una o l'altra pels fòrums o els blocs d'internet l'espectacle estava servit. I així va ser que l'Ana es va imposar en tres sets: 6-4 3-6 6-4. El partit va despendre electricitat i tot. Molta polèmica, moltes xiulades, nervis a flor de pell, errades... Seguint la teoria encara no consolidada del "segundonisme" jo vaig apostar per l'Ana, sabent que si a més guanyava, de ben segur guanyaria el torneig s'enfrontés a qui s'enfrontés. Perquè sortiria reforçadíssima. I així va ser, desfent-se a la final de la Dinara Safina (6-4 6-3) amb una contundència fora de dubtes. Ara caldrà que reforci el núm. 1, si té intenció de mantenir-lo unes quantes setmanes, perquè... arriba l'herba!