diumenge, 15 de febrer de 2009

Plaça dels Collons de Mico

M'arriba a les mans una espècie de manifest plè de faltes d'ortografia (i això que ve signat per tres entitats) que més aviat sembla una broma de mal gust. En aquest manifest torna a sorgir la polèmica de quin nom li posarem a la plaça de l'Illa Central, com si no tinguéssim res a fer. Jo fins ara ja en comptabilitzo diverses més o menys ordenades cronològicament:

Plaça de l'Alcalde Xifré (ERC), Illa Central (consens), Central Park (parida alcaldia per despistar), Pompeu Fabra (col·lectiu impulsat per sectors de CiU), Plaça Central (col·lectiu?) Illa dels Colors (la del manifest aquest),, sense oblidar denominacions populars com Can Fradera o la de la Creu de Terme.

Deia que sona a una broma d'escassa gràcia perquè els arguments que esgrimeix sembla que ens descriguin un zoològic. A l'estació de metro li podrien posar BadaZoo. Jo no havia vist proposta més despersonalitzada que aquesta. Fins i tot s'atreveixen a plantejar-se perquè es proposa l'Alcalde Xifré i no Màrius Díaz que va ser el "primer alcalde democràtic". Idò, que no és igual de democràtic un i l'altre? què passa que perquè Màrius Díaz era del PSUC i gent d'aquestes entitats sotasignants són properes a ICV-EUiA, un ja és més democràtic que l'altre? una mica més de respecte a la memòria històrica, que al Xifré el van pelar, eh!!

De Pompeu Fabra (Alcalde xifré i Pompeu Fabra són les opcions predominants), indiquen encertadament que moltes ciutats ja recullen entre el seu patrimoni el nom del Mestre Fabra; però en el cas de Badalona no només és un IES sinó que també un carrer i un monument.

Dintre de l'exercici de creativitat d'aquesta gent, que deuria tenir poca feina o, algun tipus de finalitat oculta, m'he rigut molt llegint el perquè dels colors. Aquesta mena de tardo-hippisme però, està ja desfasat. I... què és això dels "Íbers, passant per Romans, Andalusos, Extremenys, Gallecs Aragonesos..." i els catalans?? de veritat, eh? mare meva!!

Com que veig que un bon dia qualsevol es pot aixecar i fer un comunicat proposant el primer que li passa al cap, proposo la "Plaça dels Collons de Mico". Manifest? cal fer-lo?

A veure per favor, posem-li Alcalde xifré (que de fet és el nom de l'altra part de la plaça que desapareixerà) o posem-li Pompeu Fabra (tot i que ja està reconegut a Badalona), però parem de sortir a dir parides pel món per una engruna de protagonisme!

dimecres, 4 de febrer de 2009

J Do


Amb una actuació meravellosa, la vella amiga Jelena Dokic realment desapareguda des del 2005-2006, ha donat a conèixer la seva carta de presentació a "casa seva", l'Aus Open. I amb el millor resultat en aquest Grand Slam de la seva carrera esportiva.

Atacada per les lesions i els mals resultats, la voluptuosa Jelena, de mirada concentrada i perduda, va passar al segon pla del tennis professional femení, transició per la qual ara passen tennistes com la Nicole Vaidisova, una jugadora que tenia capacitat per arribar al Top 10, fins que finalment ha retornat per la porta gran, treient pit.

Tot i semblar una dedicatòria de passió carnal, el volum del seu pit ha donat que parlar, no només perquè aquesta bellesa del tennis ressalti encara més la seva figura amb un perfil de corbes sinuoses, sinó perquè s'ha estat rumorejant que tenia la pretensió de fer-se una reducció de pit per tal de millorar el seu rendiment esportiu. Tothom sap que és difícil veure esportistes amb una pitrera espectacular triomfant (Serena Williams cas a banda). La mateixa Steffi Graf s'hauria sotmès a aquesta operació; el resultat hauria estat sorprenent, ha estat la millor jugadora de tots els temps.

Segurament la Jelena no aspira a tant, però la bona actitud i l'aptitud mostrada en el seu retorn, no fan més que desitjar-li el millor. De fet, ja ha aconseguit pujar cent llocs i treure el cap del pou. Amb una empenta més, en podrà acabar de sortir definitivament ja que als seus 25 anys, encara té temps per resituar-se i fer front a les millors. El seu millor rànking, del 2002, un núm. 4, pot ser un gran alicient, ara que el rànking de la WTA s'ha tornat altre cop ingovernable, després d'uns mesos de domini de la Jelena Jankovic; un domini amb dies comptats.

Ni tan sols la jugadora més en forma fins ara, la Serena Williams, sembla que pugui mantenir massa temps el tron, perquè darrera hi ha la Dinara Safina, la pròpia Jankovic, l'Elena Dementieva, i fins i tot la Vera Zvonareva! (on ets Ana Ivanovic? què fas?). I és que la petita de les Williams, com la germana no es deixa veure gaire més enllà dels Grand Slams. Tot i això, el mantenir el núm. 1 que va ostentar durant moltes setmanes en la seva època daurada segur que també serà el millor alicient per treure el cap pel món i no restar a casa cenyint-se vestits mirant com se'l tornen a prendre.

I amb això, la Maria segueix en algun lloc latent, darrere les portades de les revistes de moda, esperant el retorn a les pistes quan la seva espatlla li ho torni a permetre, a la caça i captura del núm. 1.