Ana Ivanovic

Si l'altre dia ja apuntàvem clarament a la victòria de la Maria Sharapova a l'Aus Open i, amb això l'inici de la cursa per recuperar el 2n lloc al rànking i qui sap si el primer, avui per avui ens podem reafirmar en la sentència i dir que només una de les tres que ara té "a tiro" -deixant de banda per ara la Justine- podrà ser la qui li faci ombra o li aguanti el tipus.

L'Ana Ivanovic, és una jugadora que ja va començar a destacar fa un parell d'anys (a finals del 2005 ja es col·locava 16 al rànking del món), i va fer l'assalt definitiu al top ten el 2007 quan a l'acabar l'any ja estava quarta. I amb tot, ja és la segona final de Grand Slam a la que arriba. Davant, una jugadora un esglaó per sobre. Tothom ho va poder comprobar i tothom ho va poder patir.

Se'm va trencar el cor de veure perdre una persona que em desperta tanta bondat, i potser per això que ho vaig passar malament, perquè tothom ja ho havia donat per fet, jo inclosa. He tingut l'oportunitat d'escoltar diverses vegades aquesta jove post adolescent -recordem que en el món de l'esport, els i les més joves o bé estan o bé acaben de sortir del "cole". Estan encara en l'edat "tendre" per entendre'ns.-, en declaracions a l'Eurosport o algun canal relacionat amb el circuit tennístic i, veient la sinceritat i la proximitat de les seves paraules, se'm va trencar el cor veure-la amb ulls lacrimosos, plorar tot just perdre i també després quan es va emocionar a l'aixecar el premi de subcampiona.

L'Ana, potser encara no s'ha pogut fer amb un Grand Slam, però ja té dues coses: és una jugadora amb un futur alentador -i ja és número 2-, i un carisma especial. No és gratuït que la seva plana web www.anaivanovic.com, sigui la de l'esportista femenina més visitada del món; és a dir, no és sigui que està bona l'únic que ven d'ella com passava exageradament amb la Kournikova i semblava que passava amb la MaSha, que ha resultat ser tota una campiona. I no ho ha tingut fàcil, la tragèdia que ha planat la frontera del segle 20 a l'antiga Ioguslàvia va acabar propiciant, o s'està començant a superar definitivament entre d'altres coses, per l'afloriment d'una nova fornada de tennistes serbis de gran categoria (Novak Djokovic, Jelena Jankovic) i... forjats en unes piscines! -evidentment buides-, lluny de qualsevol infraestrucura tennísitca per inexistència, absència o destrucció d'aquestes a causa del genocidi.

Un bon senyal com dèiem, de ressorgiment per aquestes terres, de recuperació de la seva pròpia cultura. Però també un guany per a tots els amants del tennis i dels esports en general, per la resta del món. Ànims Ana endavant!!

* Les fotos estan extretes del copyright d' anaivanovic.com

Maria Sharapova

Després del disgust de la derrota de la Tamira Paszek, m'he seguit mirant amb valentia l'Aus Open. I dic amb valentia, perquè si no et quedes a veure de matinada algun partit, te'l grabes i el veus per la tarda tot aguntant-te la sobera. Per exemple avui veia un espectacular Ana Ivanovic vs. Venus Williams; amb victòria per a la primera, afortunadament. Molt clarament, a mi no m'agraden les germanes Williams aquestes, ho sento. La Venus encara s'aguanta més o menys; però és que la Serena m'ha fet una ràbia espectacular des de sempre, arrogant, creguda i amb ànim d'ostentar. A sobre fa uns anys ho guanyava tot, menysmal que li va donar per apartar-se de les pistes i ara que ha tornat, el tennis ja ha arribat a la seva altura; perquè li reconec, amb ella va arribar una nova època a la WTA; va canviar l'estil de joc (ara compta molt la preparació física, es sobreposa la potència) i va aconseguir desplaçar el tennis clàssic i tècnic, per exemple de la Martina Hingis, que va notar el canvi també a la represa. Les noves tennistes però, ja s'han posat al dia després del factor sorpresa i ara, la minúscula Henin (Ju-Ju) amb una conbinació de físic i tècnica arrassa a les pistes i fa fora la Williams.

Bé al que volia anar, si la Justine Henin ha guanyat tots els partits que ha disputat des del Wimbledon del 2007, qui ha tornat a les pistes després d'una dissortada lesió ha estat la Maria Sharapova, la nostra estimada MaSha. I és que a més ho ha fet amb moltíssima més força que abans; incombustible, sorprenent. Sí, segueix essent la nena maca, creguda però sobretot, bona jugadora. L'única que des del Masters femení del 2007 tenia clares opcions de desbancar la Ju-Ju. A la final, 5-7, 7-5 i 6-3 a favor de la belga que només va veure clara la victòria quan la benzina de la retornada Maria s'esgotava degut a la manca de ritme després no ja de tot el torneig amb l'accelerador posat, sinó de la parada física per lesió.

Però en aquest Aus Open, la russa ha arribat encara més forta que al Masters, i no hi ha hagut rival que l'hagi pogut aturar. Ara mateix és la gran favorita per endur-se el Grand Slam, evidentment perquè és la número dos; i perquè en la final anticipada ha derrotat en un dels millors partits de la seva carrera la belga Henin; que tot i no estar massa encertada en alguns cops, és la número 1 i ho ha fet valdre fins el Ceraco abrumador del segon set.

Número 2? final anticipada? Sembla una difamació. Òbviament, la MaSha no és la número 2 del rànking; i no és que m'hagi fitxat El Periódico per especular precisament del que criticava en anteriors articles. Efectivament, la Maria ocupa el lloc cinquè ara mateix amb 2956 punts, a 3474 punts de la primera, la Justine Henin. En tennis molt més que un absime de distància. Ara bé, jo interpreto aquesta plaça, com una plaça molt virtual, com quan a la Fòrmula 1, comencen a entrar cotxes al Pit Box i sempre queda un virtualment primer fins que ell no s'atura també a repostar.

Està clar, que la Maria, ocupava el lloc número 2 del rànking l'any passat després de les derrotes més doloroses de la seva carrera, precisament la final de l'Aus Open passat (2007), quan va ser arrassada per la Serena Williams -que ja ha caigut, amb la conseqüent pèrdua de punts i.. ai! que no l'agafi la Hantuchova!-. Moment perfecte per aturar-se a repostar i, en el seu cas, per omplir el dipòsit a vessar, del tot. Mentretant, podem dir que les tres jugadores que té per davant fins el número 2 (Sveta, l'Ana -l'esportista femenina amb més visites a la seva plana web- i la Jelena) li han anat "guardant la cadira" fins que torni, doncs l'actual núm. 2, l'Sveta Kuznetsova amb 3810 punts ja fa dies que va ser eliminada; avui mateix la Maria pot derrotar la Jelena (3390 punts) i arribaria a una hipotètica final, amb l'única que podria aguantar més setmanes per sobre d'ella, l'Ana Ivanovic (3516 punts). Val a dir que la Maria, de guanyar el torneig -i s'ho mereix- sumaria 300 punts, plataforma ideal per encarar ja en els propers dies, l'assalt un altre cop al número 2... el lloc que li correspon o potser ha posat suficient benzina per arribar més amunt?

Per sobre de totes, encara l'espectacular Justine Henin, que amb només 16 torneigs jugats, va primera a 2620 punts de la segona, amb un grapadet de punts que s'emportarà tot i haver estat eliminada (no va jugar l'últim Aus Open). Com en Roger Federer, una jugadora que duu tants punts a la segona, està tennísticament, un esglaó per sobre de la resta, d'aquí que hagi guanyat tots els partits de l'últim semestre. Però haurà d'estar alerta, perquè torna una número 2 amb possibilitats reals de disputar-li l'hegemonia -no com a l'ATP-, torna Maria Sharapova.

Tamira Paszek

Semblava estar escrit, peix gros no pot caure a primera ronda.

No fa massa, tot just l'any passat la descobria en un partit a l'eurosport. Una jove voluptuosa -és molt difícil trobar atletes d'èxit amb aquesta condició- de setze anys que duia una mena de vena en una cama. Semblava estar lesionada, però tot i això la força de la joventut la feia tirar endavant. Em va captivar aquella manera de jugar tan donada a l'espectacle, una gran capacitat per definir i per jugar sense tenir el servei. Aquell partit contra l'Anna Chakvetadze el perdria fent un gran paper donades les molèsties per 6-1, 7-5; però des d'aquell moment ja em vaig apuntar clarament a la llista de grans promeses, la Tamira Paszek.

Aquesta noia, avui de disset anys -això ja sembla el Mecanoscrit-, ràpidament vaig anar a buscar a veure quin lloc del rànquing ocupava, per on parava, d'on era. I el que més em va cridar l'atenció era que fos austríaca. I em va sobtar perquè després d'haver-la vist, diria que té de tot menys d'austríaca.

I certament,la jugadora de Dornbirn, segons la wikipèdia, té la mare que ve de Xile, el pare que tot i nàixer a Tanzània va créixer a Kenya i va viure al Canadà. Mentre que els seus avis paterns són indis. I com caram es deurien conèixer els seus pares? De ben segur que deu de ser una casuística molt curiosa. Em fa gràcia pensar que van anar a parir a Àustria expressament, com si estigués en una llista de països per anar a fer una estada uns quants anys.

Doncs de tot aquest poti-poti, n'ha sortit una excel·lent jugadora que de moment apunta molt bones maneres; tantes, que havia decidit apostar per ella en el que de moment ha estat el partit més espectacular i apassionant de tot l'Aus Open 2008, i tot just estem a primera ronda!! Sembla que la lògica era apostar per la Jelena Jankovic -número 3 del món- la seva rival en aquesta ronda; un mal inici per poder-se lluir, perquè és molt difícil que una cap de sèrie perdi a primera ronda; sembla que estigui escrit que, per molt que passi no puguin perdre com a mínim a primera ronda. I és que això ha passat en molt comptades ocasions.

Però aquesta matinada, bé no fa massa estona, hem pogut veure un matx que passarà als annals de la història tennística de la Tamira, segurament a partir d'ara es duplicaran o es triplicaran durant uns dies les visites a la seva pàgina web -que per cert, s'hauria de renovar- o les recerques als cercadors i ja, el típic club de fans, etc, etc..

Ens ha sorprès que guanyés amb tanta facilitat el primer set per 6-2. Tot i que després la Jelena s'ha imposat també per 6-2. Normalment, la que guanya el segon set acostuma a fer-ho al tercer. Però aquesta vegada la Jelena, ha hagut de suar per imposar-se, per mi injustament. I és que segurament la gent dirà que la joveníssima Tamira va haver de suportar massa pressió per la seva edat, i tot i tenir un 3-0 d'avantatge, un 4-1 i fins i tot pilotes de partit en un 5-4, no va poder rematar la feina, o no va saber, o la sort no va estar de cara -fins a tres xarxes miraculoses i favorables a la Jankovic en punts absolutament claus, o es va posar nerviosa, i és que no va poder guanyar el seu propi servei de cap manera tot i que va disposar de fins a cinc jocs amb servei propi seguits, on li'l va trencar a la Jankovic. Ningú se'n recordarà però, de què perquè això passés ella també va guanyar 5 breaks seguits. Passa que no es poden desaprofitar cinc jocs seguits on treguis per guanyar.

9 a 9 al final quan la Jelena, acabava guanyant el seu servei i es posava 10-9. Aquí va començar el final, per fi ara si la Tamira guanyava el seu propi servei 10-10, però per ben poc no li tornava a trencar a la número 3 del món. Així que 11-10 i, dissortadament, en un punt de partit de la Jankovic amb molta sort, finalment aquesta s'imposava 12-10. Una absoluta llàstima, tot i que la Jankovic em cau bé, però és que ja és mala sort que haguem de veure uns quarts anticipats o potser unes semis... així les dues marxarien a casa amb el sarró plè. La veritat es que és una llàstima l'haver estat fins les 04:20 veient el partit per acabar perdent, acabes amb una sensació com de fracàs, com si la derrotada hagués estat jo després dels nervis que vaig passar i, de com em vaig posar a cridar durant el matx, així que me'n vaig a dormir amb un gran disgust, que s'allargarà uns quants dies; però de ben segur que ben aviat tindrem noves notícies d'aquesta austríaca anomenada Tamira Paszek.

Espectacular difamació el passat 8 de gener a El Periódico.

On és el cap d'Esports d'El Periódico, a l'hora d'aplicar criteris de rigor informatiu a la seva secció? En una tertúlia sobre el Barça cridant com un boig maniàtic?

He donat un dia de confiança a aquest popular diari amb el qual ja m'havia ficat algun altre cop. Un diari que cada dia fa més fàstic per lo sensacionalista que s'ha tornat des de que el germà del Conseller Nadal, Rafael Nadal, n'agafà la direcció. I no vaig trigar a veure-ho quan van començar a aparèixer tot un seguit de portades molt gràfiques, un recurs del qual crec que no n'havien d'haver abusat tant.

I dic que els vaig donar un dia de confiança perquè m'esperava una correcció, una miserable fe d'errates com a mínim; unes disculpes, en definitiva per l'absoluta i denunciable difamació esportiva i periodística que es va produir el dia 8. La notícia: "Nadal té matemàticament a l'abast el número 1 a Austràlia". Aquesta titular és mentida, car no és cert, ni les raons que s'argumenten tampoc, ni tampoc el quadre que s'inventen. I és que se l'han inventat, com segurament han fet amb alguna notícia algun altre cop. Queden molt macos els quadres per il·lustrar i simplificar, però no per difamar.

I és que a més, qui signa l'article, és ni més ni menys, un tal Jaume Pujol-Galceran, autor del llibre "Rafael Nadal: Cronica de un fenómeno". O sigui, el fan número 1 del tennista espanyol. Si ja feia ràbia trobar-se de tant en tant -sobretot quan en Nadal saltà a la fama- pàgines senceres parlant de com havia entrenat el tennista, com fa rabia trobar-se-les de com entrena el Barça, com si no hi haguéssin més esdeveniments esportius al món; imagineu-vos trobar pràcticament tota una pàgina sencera signada per un tio que no té la més mínima idea de tennis difamant sense cap tipus de rigor.

Això és com quan saltà també a la fama en Fernando Alonso. Ja només de ser espanyol i destacar esportivament, a l'igual que el tennista, ja veus com comencen a sortir com a bolets desenes de milers d'experts en fòrmula 1 -començant per Telecinco- de sota les pedres. A l'igual que amb Nadal, o quan va aparèixer l'estrany Muelegg. Tothom s'apunta al carro i ja veus, com sempre, una espècie de campanya de màrqueting des dels diaris i la televisió que exalça un ídol a la categoria de Déu. A partir d'aquí es creen unes expectatives i una sobrevaloració, que en el cas de no copmplir-se es transformen en una espècie de fracàs social. I no ens ho perdem, la premsa després els hi dóna la primera coça. És el cas de la selecció de futbol espanyola cada vegada que juga una competició; molta moral i molt d'enganyar dient que està en totes les apostes de favorits i després el cagarro nacional -d'Espanya-. Ja els està bé, també.

Si jo fos la presidenta del club de fans de l'Avril Lavigne de Catalunya i m'encarreguéssin un article d'una plana sobre ella , ja per començar hauria de ser d'opinió, perquè molt parcial no podria ser, i com a mínim, em sembla que a banda d'apreci, estaria bastant més documentada o, si més no, segur que alguna cosa arribaria a encertar.

Aquest tal Pujol-Galceran, sap de què va això del tennis, o només és fan de Rafael Nadal? Ha entrat a la pàgina web de l'ATP per mirar la classificació? I s'ha assabentat que els canvi que hi hagin pogut haver des del Masters de Shanghai són més que mínim; és a dir, que la classificació pràcticament és la mateixa que la de fa dos mesos? Sap què és un màsters? perquè surt ara amb aquest titular sensacionalista i difamador a dir que Nadal podria ser el número 1 després de l'Aus Open, i no fa dos mesos? Què passa, que algú li ha dit que Federer està malalt i arribarà justet? Se n'adona que Federer té 7.180 punts i no 6.180 -només amb això tot el que es diu a l'article és mentida; Nadal 5.780 i no 5.530 i que encara que Federer no participés a l'Open i Nadal el guanyés, Federer seguiria essent el primer del món? Se n'adona que els càlculs que s'ha tret de la màniga de la suma de punts, és errònia perquè no en té ni idea del funcionament de les puntuacions en el circuit professional de tennis, ni molt menys de que es puntua també en funció de la ronda a la que va arribar el jugador l'any anterior?

I de tot això, ningú en tota la secció d'esports se n'ha adonat? O és que no hi ha ningú a la secció d'esports que no sàpiga res de res de tennis? I el responsable? I les declaracions que surten pel mig, d'on les han tret? Però de veritat, ningú no se n'ha adonat que en quadre no hi ha ni una sola dada certa a banda dels noms dels jugadors i de l'Open???

Estem pel rigor i la professionalitat o bé per la farsa i pel morbo de matxacar a no sé quins jugadors per veure si els dona per omplir els diaris de notícies? Lamentablement, és ben cert que avui la professió de periodista està en descrèdit. Que trist. Jo me'n vaig a escoltar una estona l'Avril.