dimecres, 30 de gener del 2008

Ana Ivanovic

Si l'altre dia ja apuntàvem clarament a la victòria de la Maria Sharapova a l'Aus Open i, amb això l'inici de la cursa per recuperar el 2n lloc al rànking i qui sap si el primer, avui per avui ens podem reafirmar en la sentència i dir que només una de les tres que ara té "a tiro" -deixant de banda per ara la Justine- podrà ser la qui li faci ombra o li aguanti el tipus.

L'Ana Ivanovic, és una jugadora que ja va començar a destacar fa un parell d'anys (a finals del 2005 ja es col·locava 16 al rànking del món), i va fer l'assalt definitiu al top ten el 2007 quan a l'acabar l'any ja estava quarta. I amb tot, ja és la segona final de Grand Slam a la que arriba. Davant, una jugadora un esglaó per sobre. Tothom ho va poder comprobar i tothom ho va poder patir.

Se'm va trencar el cor de veure perdre una persona que em desperta tanta bondat, i potser per això que ho vaig passar malament, perquè tothom ja ho havia donat per fet, jo inclosa. He tingut l'oportunitat d'escoltar diverses vegades aquesta jove post adolescent -recordem que en el món de l'esport, els i les més joves o bé estan o bé acaben de sortir del "cole". Estan encara en l'edat "tendre" per entendre'ns.-, en declaracions a l'Eurosport o algun canal relacionat amb el circuit tennístic i, veient la sinceritat i la proximitat de les seves paraules, se'm va trencar el cor veure-la amb ulls lacrimosos, plorar tot just perdre i també després quan es va emocionar a l'aixecar el premi de subcampiona.

L'Ana, potser encara no s'ha pogut fer amb un Grand Slam, però ja té dues coses: és una jugadora amb un futur alentador -i ja és número 2-, i un carisma especial. No és gratuït que la seva plana web www.anaivanovic.com, sigui la de l'esportista femenina més visitada del món; és a dir, no és sigui que està bona l'únic que ven d'ella com passava exageradament amb la Kournikova i semblava que passava amb la MaSha, que ha resultat ser tota una campiona. I no ho ha tingut fàcil, la tragèdia que ha planat la frontera del segle 20 a l'antiga Ioguslàvia va acabar propiciant, o s'està començant a superar definitivament entre d'altres coses, per l'afloriment d'una nova fornada de tennistes serbis de gran categoria (Novak Djokovic, Jelena Jankovic) i... forjats en unes piscines! -evidentment buides-, lluny de qualsevol infraestrucura tennísitca per inexistència, absència o destrucció d'aquestes a causa del genocidi.

Un bon senyal com dèiem, de ressorgiment per aquestes terres, de recuperació de la seva pròpia cultura. Però també un guany per a tots els amants del tennis i dels esports en general, per la resta del món. Ànims Ana endavant!!

* Les fotos estan extretes del copyright d' anaivanovic.com