diumenge, 30 de setembre del 2007

El segle de les llums no va il·luminar a tothom - 3

Doncs si, era filòsof. Però què s'entenia per filosofia abans; què s'hi discutia? què es va dedicar a escriure el deixeble de Plató en tants i tants documents? Trobarem que entre d'altres coses es va dedicar a categoritzar i subdividir el coneixement en diverses àrees. Si, el coneixement, la scientia a la que abans hem fet referència. Així, Aristòtil es va dedicar a dividir res més que el coneixement d'aquell temps, en diverses àrees tal i com ens han arribat avui en ciències: la zoologia, la física, la biologia, però també la lògica, la retòrica, la política i fins i tot la poesia.

Aquest, també és un dels precedents de mètode científic. I és que de ciències n'hi ha moltes, com ja va descriure Aristòtil. Si anem a buscar un definició simple de mètode científic, ens trobarem en què més o menys ve a ser aquella espècie de procediment que reflexant la voluntat contrària a l'església proven de donar resposta als processos que es desenvolupen al món mitjançant la demostració i l'observació d'aquests, dit per entendre'ns molt a grosso modo. Per tant això és absolutament inseparable de la pròpia història de la ciència, perquè aquí allò de científic. I d'això en podem trobar moltes de ciències, que englobades en grans grups podrien ser perfectament les "ciències naturals" que podem trobar ja a les portades dels llibres de primària, com també s'oblida posteriorment, les "ciències socials". Després hi han d'altres com ara les ciències instrumentals.

Un cop anem recordant això, no queda més que anar a buscar què és el que ha pogut passar perquè molta gent se n'oblidi d'una cosa que ara ens sembla una tonteria i que ningú admetria haver oblidat mai, per la seva evidència. Així, tenim aquests dos grans grups ciències socials i ciències naturals, en els quals englobem tot un seguit de ciències o disciplines categoritzades, encara que hi hagin sub-ciències que ballin entre unes altres dues. Per entendre'ns, un exemple clar és que dintre de les ciències naturals podem trobar la farmàcia que es barreja entre les ciències de la salut i una altra com és la química. La filosofia per exemple, ja seria una ciència que s'inclouria en tantes d'altres que podria ben bé ser una espècie de mare de la ciència en general, ja que abans s'hi discutia la pròpia existència entre generacions i generacions i segles i segles fins arribar a l'"ego cogito ergo sum" posem per cas.

D'aquesta manera, a l'arribada de les revolucions i els avenços, poc a poc el concepte de mètode científic se l'aniria apropiant segurament la branca natural de la ciència, amb els experiments i gent que va posar en tela de dubte com Darwin, els plantejaments que les creències religioses havien sostingut durant mil·lenis. És aqui quan els termes s'aniran confonent i sense voler, avui entendrem com a científics aquells que en l'opció de batxillerat han triat "ciències" és a dir, estudiar ciències naturals. Així es crearà un trist debat i una discriminació que trascendirà en alguns nivells de la societat. La gent escassament il·luminada, que no hagi arribat a la pregunta que havíem plantejat, tindrà prejudicis talment estúpids com que les ciències són millors que les lletres. I així es crearà un típic debat al que potser hem arribat a ésser testimonis directes o indirectes.

diumenge, 23 de setembre del 2007

El segle de les llums no va il·luminar a tothom - 2

Sembla que la "revolució de les llums" acompanyada de totes les altres posteriors, va donar a lloc al desenvolupament de la medicina i d'altres ciències que varen permetre desenvolupar la tecnologia (electricitat, ràdio, televisió, cinema, màquines de vapor...). Hem dit ciències? És clar, hem de tornar al clàssic grec com sempre. Si ens deixem il·luminar per la l'antiga llengua grega, que abans comentàvem com a bé a preservar, trobem que el mot oida en grec vol dir "Jo sé". Aquest "saber" en llatí s'anomenarà scire i posteriorment evolucionarà cap a sciens-is "el qui sap". Formarem així la scientia o "coneixement" en català. Així tindrem que el 1272 la paraula haurà derivat en el mot català "ciència" segons es documenta per primàriament en la nostra llengua. El "Jo sé" grec hauria evolucionat cap a "història" quan la documentem al segle 14.

Amb aquest procediment tan simple com tirar de diccionaris etimològics com el de Joan Coromines per exemple, hem descobert que la paraula ciència ja és molt anterior en la nostra llengua als científics d'avui en dia, que avui relacionaríem amb carreres de la branca anomenada comunament científica. Aquella que a Catalunya relacionem amb el batxillerat de salut o científic, segons denominen altres.

Però... com pot ser que la paraula existís abans que la matèria? com és possible que existís la ciència abans de Pasteur? de la Penicilina...? de Darwin, de Copèrnic..?

Òbviament totes aquestes vessants tenen els seus orígens. Però en cap cas són transportables fins a l'antiga Grècia o la posterior Roma. No existia el microscopi encara que ja s'hagués descobert l'àtom. Certament, no calia ser massa espavilat com per veure que si punxaves sortia sang, però no s'hi havia caigut en la teoria de la circulació de la sang. Naturalment no s'havien descobert les "vacunes" de la vaca contemporània tot i els remeis naturals i els més místics. Així doncs, com és que neix la "ciència"?

Quan arribem a fer-nos aquesta pregunta, és que alguna cosa ha anat malament durant tot el procés, què passà a l'antiga Roma que transcendís a la nostra societat? Si, a Roma operaven ja de cataractes. Però aquesta no és la resposta al "dubte metòdic" al que algú pot arribar, tot just necessita que li arribi una mica més de llum. Hi ha gent a qui directament no arriba la llum suficient com per arribar a fer-se aquesta pregunta i per tant no saben ni que tenen aquest dubte. Aquí està el problema.

No és que hi hagués hagut cap revolució científica aixafada i ocultada per la religió, l'institució més reaccionària a tot coneixement que no fos "el seu". Sinó que simplement hi ha una confusió que només podem explicar per un mecanisme que els científics que es dedicaven a les ciències físiques del segle 17. Parlem del mètode científic. Ah! vaja, l'espelma comença a il·luminar-nos. Abans però de que la seva cera cremi, necessitem trobar la caixa de fusibles de la llum i donar l'electricitat. Si hem esmentat les ciències físiques, vol dir que hi ha altres ciències a banda d'aquestes.

Tornem però al mètode científic. Què va aportar de nou? bé de fet, com moltes coses ja podem anar a cercar els seus precedents i el seu orígen molt molt lluny. Per exemple a les primeres indexacions de textos dels volts de l'any -2000 en diverses cultures. O al -320, amb el científic Aristòtil. Com? el científic Aristòtil? que anava en bata blanca i remenava microscopis i substàncies químiques per el gegant farmacèutic "Bayer" (fundada el 1863)? No hem quedat que era filòsof?

dissabte, 15 de setembre del 2007

El segle de les llums no va il·luminar a tothom - 1

Evidentment, quan ens referim al segle de les llums, en primer lloc estem parlant en clau europea i potser un tant eurocentrista. Així fem referència al període d'apogeu de l'absolutisme a Europa el segle 18, i també a aquella espècie de transformació de mentalitat que va venir impulsada preferentment des de França amb allò que s'ha anomenat el segle de les llums o il·lustració. Així l'èlit intel·lectual del temps va començar a contraposar-se més o menys a l'absolutisme que comentàvem. L'idea s'aniria difonent per Europa amb el neoclassicisme en la vessant més estrictament cultural, i amb el despotisme il·lustrat políticament, amb diferents resultats. La història acabaria com ja coneixem amb les revolucions americanes i franceses.

Bé doncs, sembla ser que la veritat segons Charles Nicolas Cochin en un dibuix després gravat per Benoît-Louis Prevost per incloure'l en la portada de l'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert, va aparèixer a la Raó i la Filosofia la llum amb la qual relluïa, les eclipsà. Naturalment molt simplificadament es designaria així a tots els intel·lectuals de la corrent de pensament.

Una de les premisses que es van difondre, sempre mirant l'horitzó de la llibertat, era un moment històric en què no es banalitzaven aquests temes, que tenia un sentit més profund encara que jugant-hi s'acabés enredant a la gent una altra vegada com podem interpretar que va acabar la Revolució Francesa, era doncs, que l'única manera d'assolir la llibertat de les persones no podia pas ser de cap altra manera que amb la cultura. D'aquí l'esperit de l'Encyclopédie i d'altres iniciatives més o menys reeixides: fer arribar a la gent la cultura, que es reduïssin les taxes d'analfabetisme, que la gent aprengués.

Avui, amb l'ajut de la "modernitat" incipient, sembla ser que la llum va arribant poc a poc en major o menor grau a la gent. N'hi ha que es pensen que no en tenen i en tenen més que d'altres perquè no se n'han adonat o potser perquè s'infravaloren. D'altres els passa tot el contrari.

No demanem a la gent que sàpiga pas grec, excepte aquell qui l'han de cultivar i protegir com a Nació que conformen, aquells que de fora estimin la llengua i aquells qui l'aprenguin per necessitat. No fa mal saber una llengua i fins i tot dos, a Catalunya en tenim per exemple tres. Però a d'altres països sortir del confort de l'u els resulta angoixador. La llàstima és que el problema no està en que hi hagi una altra llengua pel mig, sinó de quina es tracta. Però això ja és un altre tema.

dissabte, 8 de setembre del 2007

Felicitats Lozza!!! MVP 2007

Avui hem pogut saber que dimecres, després d'una de les seves millors temporades, la Lauren Jackson ha estat nomenada com esperàvem i desitjàvem, MVP de la WNBA 2007. Les seves competidores Becky Hammon i Diana Taurasi no han pogut fer més que recaptar poc més de la meitat de vots que l'ànima de les Seattle Storm (473, 254 i 144 respectivament). Potser el fans han oblidat o han deixat massa lluny (7a amb 27 punts) una Katie Douglas que aquest any s'ha consolidat del tot.

La Lauren, a més a més, aquest any ha igualat la millor anotació de tots els temps en mans de la pròpia Diana Taurasi, 47 punts en un èpic partit el 24 de juliol contra les Washington Mystics. És més, tot això li ha valgut per guanyar més títols: Jugadora Defensiva de l'Any, All-Defensive First Team, Peak Performer en punts i en rebots i com no, All-WNBA First Team. Tot... menys el títol de campiones de la lliga que ja van aconseguir el 2004.

Liderant la lliga en punts (739 amb un average fora del normal, 23,8), i en rebots (300; 9,7 d'average) a més a més de fer la seva millor anotació personal a la WNBA i igualar la de tots els temps, ha queda segona en quant a taps (63; avg de 2,0). Sembla ser doncs, que la WNBA segur, està gaudint de la llegenda més gran que ha pogut viure en la seva curta dècada d'existència com a ta. Una jugadora que va arribar com a primera opció del draft a càrrec de les Seattle Storm el 2001 el que va suposar una revolució junt amb el fitxatge de la Sue Bird en el Draft de l'any següent, el complement imprescindible.

Ésser la jugadora més jove i que més ràpidament ha assolit l'esperpèntica xifra anotadora de 4.000 punts el 27 de juliol d'aquest any avala tota comparació amb les llegendes del bàsquet femení a les quals ja encapçala, com del masculí als qui no té res a envejar. La lliga femenina, a USA té més seguiment que a Catalunya l'ACB, un altre dels països amb més tradició i seguiment basquetbolístic, per bé que el futbol ocupa totes les portades. Per contra, la Lliga Femenina que enguany ha patit la pèrdua d'un dels equips més poderosos dels últims anys: l'Universitari de Barcelona, descatalogat després d'assolir els triomfs més importants sota el patrocini inoperant de les "seccions" del FC Barcelona.

S'ha de dir que la xifra de 19,2 punts per partit en tota la carrera (quatre dècimes per sobre de Pau Gasol en els seus també 6 anys a l'NBA i només 5,4 per sota de Kobe Bryant en els seus 11 anys a qui si que igualaria al rànquing d'eficiència d'enguany a la segona plaça amb 27,6 punts), a la millor lliga de bàsquet femení del món, és tota una fita i com dèiem equiparable a grans jugadors de l'NBA. En 77 partits això superaria els 1832 punts salvant les distàncies de la diferència entre una lliga masculina i una femenina. Per bé que avui per avui, les franquícies femenines són menys, com menys són els enfrontaments totals.

Quedi palès doncs, l'alegria i el goig de veure una de les jugadores més admirades assolir tals reconeixements. Recordo que una joveníssima Lauren Jackson amb tan sols 23 anys a l'esdevenir la jugadora més jove en ser nomenada MVP eclipsant llegendes encara existents com ara Lisa Leslie o Sheryl Swoopes el 2003, al web de les Seattle Storm van dir "i tan sols amb només 23 anys... què serà capaç de fer en el futur...?" Tot just ho he començat a veure. La llegenda continua i es fa gran i gran i gran...