Tamira Paszek

Semblava estar escrit, peix gros no pot caure a primera ronda.

No fa massa, tot just l'any passat la descobria en un partit a l'eurosport. Una jove voluptuosa -és molt difícil trobar atletes d'èxit amb aquesta condició- de setze anys que duia una mena de vena en una cama. Semblava estar lesionada, però tot i això la força de la joventut la feia tirar endavant. Em va captivar aquella manera de jugar tan donada a l'espectacle, una gran capacitat per definir i per jugar sense tenir el servei. Aquell partit contra l'Anna Chakvetadze el perdria fent un gran paper donades les molèsties per 6-1, 7-5; però des d'aquell moment ja em vaig apuntar clarament a la llista de grans promeses, la Tamira Paszek.

Aquesta noia, avui de disset anys -això ja sembla el Mecanoscrit-, ràpidament vaig anar a buscar a veure quin lloc del rànquing ocupava, per on parava, d'on era. I el que més em va cridar l'atenció era que fos austríaca. I em va sobtar perquè després d'haver-la vist, diria que té de tot menys d'austríaca.

I certament,la jugadora de Dornbirn, segons la wikipèdia, té la mare que ve de Xile, el pare que tot i nàixer a Tanzània va créixer a Kenya i va viure al Canadà. Mentre que els seus avis paterns són indis. I com caram es deurien conèixer els seus pares? De ben segur que deu de ser una casuística molt curiosa. Em fa gràcia pensar que van anar a parir a Àustria expressament, com si estigués en una llista de països per anar a fer una estada uns quants anys.

Doncs de tot aquest poti-poti, n'ha sortit una excel·lent jugadora que de moment apunta molt bones maneres; tantes, que havia decidit apostar per ella en el que de moment ha estat el partit més espectacular i apassionant de tot l'Aus Open 2008, i tot just estem a primera ronda!! Sembla que la lògica era apostar per la Jelena Jankovic -número 3 del món- la seva rival en aquesta ronda; un mal inici per poder-se lluir, perquè és molt difícil que una cap de sèrie perdi a primera ronda; sembla que estigui escrit que, per molt que passi no puguin perdre com a mínim a primera ronda. I és que això ha passat en molt comptades ocasions.

Però aquesta matinada, bé no fa massa estona, hem pogut veure un matx que passarà als annals de la història tennística de la Tamira, segurament a partir d'ara es duplicaran o es triplicaran durant uns dies les visites a la seva pàgina web -que per cert, s'hauria de renovar- o les recerques als cercadors i ja, el típic club de fans, etc, etc..

Ens ha sorprès que guanyés amb tanta facilitat el primer set per 6-2. Tot i que després la Jelena s'ha imposat també per 6-2. Normalment, la que guanya el segon set acostuma a fer-ho al tercer. Però aquesta vegada la Jelena, ha hagut de suar per imposar-se, per mi injustament. I és que segurament la gent dirà que la joveníssima Tamira va haver de suportar massa pressió per la seva edat, i tot i tenir un 3-0 d'avantatge, un 4-1 i fins i tot pilotes de partit en un 5-4, no va poder rematar la feina, o no va saber, o la sort no va estar de cara -fins a tres xarxes miraculoses i favorables a la Jankovic en punts absolutament claus, o es va posar nerviosa, i és que no va poder guanyar el seu propi servei de cap manera tot i que va disposar de fins a cinc jocs amb servei propi seguits, on li'l va trencar a la Jankovic. Ningú se'n recordarà però, de què perquè això passés ella també va guanyar 5 breaks seguits. Passa que no es poden desaprofitar cinc jocs seguits on treguis per guanyar.

9 a 9 al final quan la Jelena, acabava guanyant el seu servei i es posava 10-9. Aquí va començar el final, per fi ara si la Tamira guanyava el seu propi servei 10-10, però per ben poc no li tornava a trencar a la número 3 del món. Així que 11-10 i, dissortadament, en un punt de partit de la Jankovic amb molta sort, finalment aquesta s'imposava 12-10. Una absoluta llàstima, tot i que la Jankovic em cau bé, però és que ja és mala sort que haguem de veure uns quarts anticipats o potser unes semis... així les dues marxarien a casa amb el sarró plè. La veritat es que és una llàstima l'haver estat fins les 04:20 veient el partit per acabar perdent, acabes amb una sensació com de fracàs, com si la derrotada hagués estat jo després dels nervis que vaig passar i, de com em vaig posar a cridar durant el matx, així que me'n vaig a dormir amb un gran disgust, que s'allargarà uns quants dies; però de ben segur que ben aviat tindrem noves notícies d'aquesta austríaca anomenada Tamira Paszek.