Ajde Ana! (som-hi Ana!)

Fina com la seda, Ana Ivanovic s'ha fet amb el ceptre desitjat de Roland Garros. I merescudament després d'accedir a les finals de Roland Garros 2007 i l'Aus Open 2008 on perdé amb Justine Henin i Maria Sharapova respectivament. Estava clar que aquesta vegada li tocava a ella. Feia temps que s'havia posat a la llista d'espera.

Però per aconseguir-ho, primer va haver de passar per una terrible prova de foc, que era guanyar l'altra favorita al Grand Slam en una mena de finala nticipada. Si, la Jelena Jankovic era l'altra gran aspirant i van topar en semis. Tant les estadístiques com la forma en la que van arribar com el desig, estaven de part de l'Ana. Tammateix la solvència de la Jelena en terra batuda va generar increïbles dubtes; i és que amb el permís de Dinara Safina, ha estat la jugadora més defensiva. És així que tornant totes les pilotes, les rivals li han agafat molt de respecte.

La millor semifinal del torneig, sens dubte doncs, va ser la que enfrontà en un duel "a mort" les dues sèrbies, mentre per altra banda la Dinara es desfaria de l'Sveta Kuznetsova per esdevenir finalista. En un partit espectacular i molt polèmic, varen caldre tres sets per desfer l'incògnita sobre qui "guanyaria Roland Garros". I és que al meu entendre allò era pràcticament una final. Tot i això, sempre vaig pensar que d'haver guanyat la Jelena aquelles semis, molt possiblement hagués perdut amb la Safina; sobretot perquè mai li vaig acabar de veure la solidesa que alguns li varen otorgar al llarg del torneig, pels moments claus. Tot i que algun dia segur que guanyarà un Grand Slam, tendeixo a pensar que la Jelena s'està començant a convertir si no hi posa remei, en la típica "segundona" en què s'ha convertit la Kuznetsova. Sempre allà amunt, però mai al núm. 1.

En aquell duel a mort i eliminada Sharapova a quarts, que no dubteu que tornarà amb molta força després de superar la temporada de terra gens favorable, la russa va cedir el ceptre que havia aconseguit fa molt poc a aquella que fos capaç d'aconseguir-lo. Tres eren les aspirants, l'Ana Ivanovic, la Jankovic i la Kuznetsova. Per punts, la tercera perdent a semis ja no hi arribava, mentre que ja només que les sèrbies s'enfrontéssin a semis, matemàticament se'l rifarien. I va anar a parar al cantó de la de Belgrad. Però quina? les dues són de la mateixa ciutat, i no es poden veure!

Amb tots aquests alicients, i les pertinents campanyes anti-una o l'altra pels fòrums o els blocs d'internet l'espectacle estava servit. I així va ser que l'Ana es va imposar en tres sets: 6-4 3-6 6-4. El partit va despendre electricitat i tot. Molta polèmica, moltes xiulades, nervis a flor de pell, errades... Seguint la teoria encara no consolidada del "segundonisme" jo vaig apostar per l'Ana, sabent que si a més guanyava, de ben segur guanyaria el torneig s'enfrontés a qui s'enfrontés. Perquè sortiria reforçadíssima. I així va ser, desfent-se a la final de la Dinara Safina (6-4 6-3) amb una contundència fora de dubtes. Ara caldrà que reforci el núm. 1, si té intenció de mantenir-lo unes quantes setmanes, perquè... arriba l'herba!