divendres, 30 de març del 2007

Coughlin, t'estimem!!

Darrerament, podem vibrar d’allò més amb les imatges que ens van arribant des de Melbourne. S’estan batent una colla de rècords que semblaven estar bastant consolidats. Fins i tot són els propis posseïdors dels WR, els que se superen. I és que aquesta generació de nedadors que tenim i que venen, és de les més fructíferes que hi ha hagut.

Mentre veiem com Michael Phelps està en un moment de forma excepcional, contrastant amb un Hackett paupèrrim, míser (recordem que no fa tant que en 800m o 1500m, la seva especialitat, treia mitja o una piscina al segon tranquil·lament) estem vivint una de les millors èpoques també pel que fa a la vesant femenina.

Caram! Hi ha la francesa, l’estimable Laure Manaudou que cada vegada fa la llegenda una mica més gran. Aquesta noia ja va ser l’estiu passat a Hongria la gran sensació, i ara s’està consolidant com una de les millors. Hi ha qui ja s’atreveix; de fet molta gent, a anomenar-la la Phelps femenina. Ah! Estimable comparació que podríem subscriure de no ser perquè no n’estem del tot convençudes.

No estem menyspreant el seu talent ja que és pràcticament el millor, ahir ja va millorar el WR, com vam comentar. El que no ens agrada és això en sí de les comparacions. En esports, fa molt de temps que es fa, però cada vegada és més freqüent trobar-se el típic que parla de “l’hereu” de no se qui, en aquest cas la Phelps femenina. Bé, fora d'estendre’s més en aquesta crítica que un dia ja aprofundirem amb exemples. Avui ens hi endinsarem. Sembla ser que Laure Manaudou és la reina dels campionats, pel que fa a la vessant femenina. I més després dels europeus que va fer com hem dit, l’any passat. Però… segur? La Manaudou és altiva però encantadora, ja vam dir que fins i tot tothom diu que “té un no se què” (la Natalie també el té). Però si hi ha una dona que està més en forma que ella, aquesta vegada no és altra que la Natalie Coughlin. A la Natalie també la vam conèixer el 2003, l’any Phelps per excel·lència, un any que es pot i s’està repetint. Allà la noia del somriure d’or va arribar com una de les grans promeses. Però no va acabar de fer un bon campionat. Tot sigui dit. Potser per això quedaria en un segon plà. De fet, però, a partir d’aqui no ha fet més que guanyar, guanyar i guanyar. A Melbourne, entenem que sense mala fe, perquè la Manaudou encara és una mica la “novetat” potser passa una mica desapercebuda i més si gent com la Franziska Van Almsick també titlla la Manaudou de “la Phelps femenina”.

Creiem, però, i no ens equivoquem, que en tot cas aquesta vegada hi ha dues grans reines, la Coughlin i la Manaudou, i posaria encara una mica per sobre l’amiga Natalie, a qui he anat seguint des de 2003. Anem a mirar les medalles, però.

Si agafem l’or, tant la Natalie com la Laure, de moment en porten dos. La Natalie va quedar primera en 100m esquena amb un WR tot derrotant la Laure que va quedar segona; i ahir en el relleu de 4 x 200m lliures, també amb WR, deixant la França amb Manudou, terceres. La Laure les té en 200 lliures amb el carreró i el WR, mentre que també en 400m lliures, ara, però amb CR. Si mirem l’argent, la plata; tenim el segon lloc esmentat de la Laure en 100 esquena, mentre que la Natalie n’ostenta una en el 4 x 100, on quedaren segones darrere d’Austràlia. De bronzes, només hem comptabilitzat fins data d’avui el de 100m papallona de la Natalie amb un registre de 57:34 segons darrere de les dues estrelles australianes Lenton (57:15) i Schipper (57:24) i per part de Manaudou, de dels 4 x 200 lliures on França quedà tercera a remolc estat -unidenc. D’altres, la Laure va arriscar-se en els 1500m lliures i quedà l’última. Darrere fins i tot de Hayley Peirsol, la germana de l’Aaron que avui s’ha classificat per la final de 200m esquena. Amb calma. S’espera, però per avui, un gran duel amb en Ryan Lochte, qui podria ser el gran rival.

Així, fredament tenim 2 d’or per banda, 1 de plata per banda, i una de bronze també per banda, "empat". Està clar que tenim dos genis de la natació en acció. Les dues reines del campionat, sense desprestigiar massa les australianes que juguen a casa. L’espectacle, encara no ha finit.