Benvinguda Cahpera

Darrerament, diuen que al Principat, la canalla pren cada dia més consciència de l'important que és aprendre anglès. El problema és que potser quan tothom el sàpiga fer anar bé, potser el món parlarà xinès. O potser castellà, que ja anirà bé sempre i quan no trepitgi el català.

Un bon dia, pels volts del 2005, en una classe d'anglès una professora qualsevol amargada on les hagin i amb ganes d'amargar a la gent amb tristes amenaces de poca autoritat, demanava traduir frases del català a l'anglès. Una d'aquestes, per suscitar l'interès de les ments durments, fou una espècie de missatge polític en el que s'afirmava que Madrid (vegeu viatges al cel), no era una capital que representés tot el conjunt de l'Estat espanyol. Òbviament es referia a nosaltres els catalans. Va ser el moment històric en què una actitud d'una noia d'aquelles de "això només ho pot haver après o sentit del seu pare que deu de ser un fatxa", però d'aquelles que cauen bé perquè les deixa anar sense saber realment de què parla, va deixar anar quelcom així com un:

-Cahper, qué Cahper señorita!!

Ningú no va entendre exactament a què s'havia referit. Ah! quina meravella de paraula havia brollat tan espontàniament d'aquella ment imaginativa. La paraula faria furor, com encara ens ho recorda molta de la gent que hi havia, els quals han assimilat clarament al seu vocabulari habitual aquesta paraula. Ja se sap, aquelles paraules que es diuen durant una temporada i després mai més.

Doncs aquesta ha perdurat. La gent no va trigar gaie a anar-li a preguntar què carai havia volgut dir amb allò. Heus ací la grandesa mateixa. Ella d'alguna manera li havia dit "en anglès" a la senyoreta "quina fantasmada" acabava de deixar anar. Un comentari facciós però graciós en el fons, com tants d'altres que ha anat deixant anar d'haver-los sentit segurament de casa, o ves a saber. Hi ha una pel·lícula que va d'un fantasma que és maltractat per d'altres fantasmes. Bé, no es tracta pas de cap altre que Casper. Casper el fantasma, que en el llenguatge semi-castellà rústicogroller d'aquesta noia vingué a ser un "Cahper" pronunciat "Cáhper".

Encara que no haguéssim presenciat aquell moment, ja fa temps que vam incorporar el mot al llenguatge habitual, com qui li dona per dir freak a tot, gastant el sentit de la pròpia paraula lluny del significat original ja. Així a vegades a algú el qualifiquem com a Cahper, podem dir que l'altre dia vam fer una cahperada per fer anar nosequè. O què ens vam inventar una cahperada per enredar algú. Bé, tot han estat adaptacions del mot original, que ens anem fent venir bé pel nostre discurs.

Així, de mi va sorgir la variant "Cahperòleg/a" que no és el mateix que "Cahperote". Cahperote per dir "Què Cahper" en una espècie de superlatiu. Però Cahperòleg/a l'entenem per designar una persona que es dedica a fer el Cahper com si estiguéssim parlant d'una professió. És a dir que te'l pots anar trobant, ara fent una cosa o ara fent-ne una altra. No se sap ben bé d'on surt, implica un cert aire de misteri. Què Cahper! Aquest, a què collons es dedica exactament? Exacte, què fantasma, oi? Doncs això, un Cahperòleg/a.