Zero! primer avís de l'adveniment del Ceraco de Campionat

Temporada 2001-2002. Segurament després de Setmana Santa, podem trobar un precedent del que després esdevindria el famós “Ceraco”. Ah, si! Dícese que en una classe d’anglès hi havia una profesora amb aires autoritaris (a moltes els hi passa però abans s’acaben desinflant elles que els pobres que les pateixen. Tot i que n’hi han de bones) que amb els anys s’ha anat posant en entredit i avui tothom sap que és una penques, i una gandula, ja ho explicaré algun altre dia.

Dit element, per aquella època va fer allò que la majoria de professors fan fer a vegades: llegir un llibre majoritàriament infumable. Alguns es fan els simpàtics i intenten triar un que es pensen que seran aptes pel públic juvenil, pocs ho aconsegueixen. La resta, pràcticament, donen nous clients al famós rincón . En anglès la cosa és més difícil. Ja no es tracta de llegir-lo o no, sinó d’entendre’l. En el meu cas concret, ni tan sols tenia el llibre. S’ha de dir que les escoles a vegades no et donen la llista complerta de llibres a l’inici has de tornar a anar a deixar-te els diners per comprar un parell de llibres més. Hi ha qui fartes ja no ho vam fer aquell any i varem anar passant.

La cosa va anar sortint bé, fins que li va donar per examinar-nos del llibre. Ja sabia que el llibre no l’aconseguiria posat que ningú es mata a llegir-lo fins que no falta una setmana, o l’últim cap de setmana. Aleshores quan em vaig assabentar del títol, vaig anar a buscar resums per internet. Escàs va ser el resultat. Aleshores calia aplicar el pla B que és una mesura no desesperada però gairebé. Es tracta en anar a preguntar a la gent de què va el llibre dels nassos, dels nassos perquè en aquesta fase ja te’ls comença a tocar i dic gairebé, perquè la més desesperada pressuposo que deu ser copiar en un examen d’un trist llibre d’anglès.

Un altre dels inconvenients, és que si està en anglès, les referències que et donaran no seran massa fiables, perquè ningú no entén res de res. I això es deu a la mala ensenyança d’idiomes que hi ha a Catalunya. Sembla que últimament es vol començar a pal·liar la cosa, però el fet objectiu és que cada dia hi ha més gent que es dedica a engruixir les acadèmies d’anglès per aprovar l’assignatura, o bé ja per aprendre amb escreix la llengua.

No ens enganyem, està clar que la majoria de professores (no pel fet de ser dones són pitjors, però només m’he topat amb professores en el meu cas) d’anglès no en tenen massa idea. Cada vegada més podràs trobar gent amb el First Certificate, però que hagin fet la carrera de filologia anglesa, no implica saber parlar més anglès. Potser si cultura, però no sortiran pas uns grans mestres de l’ensenyança de la seva llengua. I és que jo crec que a més a més s’haurien d’establir més mecanismes de selecció o de qualitat psíquica al nou professorat. El cas de la llengua estrangera, que tothom margina a més, he anat observant que pot provocar grans depressions a determinats professors. Això em porta a pensar que ni els alumnes estan per la labor i per alguna cosa serà, i a més determinats professors no estan psicològicament preparats per aguantar-los, és a dir, que simplement no estan fets per ensenyar.

Tornant a l’assumpte, jo vaig entendre alguna cosa del llibre i la vaig provar de plasmar a l’exàmen en sí. Ah! Va ser impressionant. Quan em van tornar el mateix, vaig obtenir el meu Ceraco. Un gran zero amb comentari inclòs, comentari en castellà, perquè hi ha professors nadius que venen aquí i no se n’en volen assabentar. Concretament especificava que no la intentés enganyar, que no s’ho empassava perquè sembla ser que l’argument no era exactament aquell. És clar, si després entrem en descripcions de personatges o l’evolució dels mateixos anem bé, ha ha.

Feliç, ja havia fet els meus primers números per acabar treballant a Donettes, estava contenta d’haver mantingut la dignitat, com sempre, i no cedir a determinades coses per obligació. Recordo que un any anterior, vaig arribar nova a aquella escola. El primer dia d’anglès una altra professora malaltissa va posar un examen d’un llibre que representa que havíem d’haver llegit a l’estiu per a la setmana següent. A prou feines la nouvinguda sabia que existia el llibre, com es pot tolerar que et donin la benvinguda a una nova escola amb un exàmen?? (Cómo se puede tolerar eso!!! que dirien a l'APM). També li van acabar donant pel sac. No juguem amb la lectura, hem de promoure que tothom llegeixi, però obligant a llegir de determinades maneres, o determinades porqueries no ajuda gaire... La llei del mínim esforç que s'esforcen a repetir titllant-la d'una mala cosa, és un fet natural. I contra aquest la humanitat hi ha carregat sovint mentre l'ha anat practicament. No estic dient que a escola no s'hagi de fotre brot, tot i que seria una bona manera de protestar i canviar el sistema d'una vegada, sinó que d'alguna manera hem de trobar una altra manera de fer les coses, una altra manera d'incentivar de debò l'aprenentatge lliure dels nens i nenes, aquell que els permeti desenvolupar les seves qualitats reals, el seu potencial real. Ja ens hi posarem un altre dia amb això.

Bé, doncs així, vaig poder-me demostrar com a mínim a mi que determinats exàmens parcials d’anglès, com sospitava, amb determinats professors, no comptaven gens de cara a la nota final. El que més compta és el propi final, i jo vaig treure un 8, la nota que em va quedar. I aquest va ser el precedent que recordo més proper d’un bon zero.