Continuen les vindicacions de la Libby Lenton per a ser reconeguda, com ja anunciàvem, amb justícia la millor nedadora actual fora de grandissimes nedadores, més afortunades mediàticament. Ens arriben les notícies de que la pentacampiona mundial, ha près part des del 3 d'abril d'aquest mateix any. Tot just una setmana després (ni tan sols això) de finir els campionats.
L'esdeveniment, semblant a la Ryder Cup, però no equiparable, va sorgir a idea dels americans el 2003; i és una competició que des d'aleshores s'ha celebrat biannualment. Així, aquest any ha estat la tercera edició; totes tres guanyades pels americans (les dues primeres a USA i la tercera a Austràlia, com la que es preveu el 2009). Així se celebren 28 events, 4 relleus i 24 curses individuals, on es fa un còmput de punts, amb els resultats entre les estrelles dels dos equips (1er: 5 punts, 2n: 3er: 2 i 4t: 1. a resta, zero. En els relleus, el primer 7 punts i el segon zero.).
Bé, poca broma amb el duel, perquè per exemple Michael Phelps, va aconseguir batre el seu propi WR de 400 estils el 2003. S'ha de dir, que en aquesta edició, hi ha hagut una prova mixta, la de 4 x 100m lliures. Allà hi van prendre part, entre d'altres, Michael Phelps i Libby Lenton, els dos cracks de la natació actual. Van coincidir en la mateixa posta on el flamant heptacampió ha aturat el temps de la posta en 48,72 segons. Ella, ho ha fet en 52,99; així s'ha convertit en la primera dona en nedar per sota dels 53 segons, la qual cosa suposa un nou WR, que molta gent ha posat en entredit perquè tenia un referent, el millor nedador. En aquest cas, simplement creiem que és perquè era un home. Així, de moment la FINA diu estar estudiant el cas i la pròpia Libby roman a l'espera de confirmar la nova marca. Sincerament, si a Michael Phelps el rècord li va valdre, no entendríem que no es fés el mateix amb la pentacampiona. Ho hauríem d'entendre com una discriminació, independentment de si al costat d'un home es poden batre o no més WR. La resposta probablement sigui afirmativa, però el que està clar és que qui ha batut el WR ha estat ella, una dona i no en Phelps. Fem constar a més, que la marca és vàlida ja que al ser la primera posta, si es produeix un WR o qualsevol altre tipus de rècord, aquest té validesa. A la resta de postes dels relleus, no, perquè els temps ja s'ha anat sumant encara que després poguem extreure els temps de cada nedador/a i comprobem, com ha passat a Melbourne que s'ha batut més d'un WR en postes intermitges.
D'aquesta manera el rècord encara vigent de 53,30 secs (del 2 d'agost de 2006) de l'amiga Britta Steffen, l'alemanya, hauria caigut. Aquesta ha estat una marca, i una carrera molt disputada als mundials de Melbourne de fa uns dies. El rècord va estar encerclat diverses vegades per diversos CR. En primer lloc, el 25 de març de 2007, la pròpia Lisbeth Lenton va batre el CR vigent, establint una marca de 53,42 secs, la Britta encara respirava tranquil·la. Aleshores, a les semis dels 100 lliures la Natalie Coughlin va batre el CR rebaixant-lo dues centèsimes (53,40). Però a la final, la Lisbeth va aconseguir un dels seus cinc ors tot igualant la marca de l'amiga Natalie, amb l'altre 53,40. En aquella cursa la Natalie quedaria quarta amb 53,87, just darrere de la Marleen Veldhuis (53,70) i la pròpia Britta Steffen, que no va poder baixar de 53,74, suficient per un bronze. Tot just una dècima més que la Britta. És així que es va produir una setmana després el rècord oficiós (52,99) que vindiquem, juntament amb la Libby, encara que no ens inspiri excessiva simpatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada