Tamira Paszek

Semblava estar escrit, peix gros no pot caure a primera ronda.

No fa massa, tot just l'any passat la descobria en un partit a l'eurosport. Una jove voluptuosa -és molt difícil trobar atletes d'èxit amb aquesta condició- de setze anys que duia una mena de vena en una cama. Semblava estar lesionada, però tot i això la força de la joventut la feia tirar endavant. Em va captivar aquella manera de jugar tan donada a l'espectacle, una gran capacitat per definir i per jugar sense tenir el servei. Aquell partit contra l'Anna Chakvetadze el perdria fent un gran paper donades les molèsties per 6-1, 7-5; però des d'aquell moment ja em vaig apuntar clarament a la llista de grans promeses, la Tamira Paszek.

Aquesta noia, avui de disset anys -això ja sembla el Mecanoscrit-, ràpidament vaig anar a buscar a veure quin lloc del rànquing ocupava, per on parava, d'on era. I el que més em va cridar l'atenció era que fos austríaca. I em va sobtar perquè després d'haver-la vist, diria que té de tot menys d'austríaca.

I certament,la jugadora de Dornbirn, segons la wikipèdia, té la mare que ve de Xile, el pare que tot i nàixer a Tanzània va créixer a Kenya i va viure al Canadà. Mentre que els seus avis paterns són indis. I com caram es deurien conèixer els seus pares? De ben segur que deu de ser una casuística molt curiosa. Em fa gràcia pensar que van anar a parir a Àustria expressament, com si estigués en una llista de països per anar a fer una estada uns quants anys.

Doncs de tot aquest poti-poti, n'ha sortit una excel·lent jugadora que de moment apunta molt bones maneres; tantes, que havia decidit apostar per ella en el que de moment ha estat el partit més espectacular i apassionant de tot l'Aus Open 2008, i tot just estem a primera ronda!! Sembla que la lògica era apostar per la Jelena Jankovic -número 3 del món- la seva rival en aquesta ronda; un mal inici per poder-se lluir, perquè és molt difícil que una cap de sèrie perdi a primera ronda; sembla que estigui escrit que, per molt que passi no puguin perdre com a mínim a primera ronda. I és que això ha passat en molt comptades ocasions.

Però aquesta matinada, bé no fa massa estona, hem pogut veure un matx que passarà als annals de la història tennística de la Tamira, segurament a partir d'ara es duplicaran o es triplicaran durant uns dies les visites a la seva pàgina web -que per cert, s'hauria de renovar- o les recerques als cercadors i ja, el típic club de fans, etc, etc..

Ens ha sorprès que guanyés amb tanta facilitat el primer set per 6-2. Tot i que després la Jelena s'ha imposat també per 6-2. Normalment, la que guanya el segon set acostuma a fer-ho al tercer. Però aquesta vegada la Jelena, ha hagut de suar per imposar-se, per mi injustament. I és que segurament la gent dirà que la joveníssima Tamira va haver de suportar massa pressió per la seva edat, i tot i tenir un 3-0 d'avantatge, un 4-1 i fins i tot pilotes de partit en un 5-4, no va poder rematar la feina, o no va saber, o la sort no va estar de cara -fins a tres xarxes miraculoses i favorables a la Jankovic en punts absolutament claus, o es va posar nerviosa, i és que no va poder guanyar el seu propi servei de cap manera tot i que va disposar de fins a cinc jocs amb servei propi seguits, on li'l va trencar a la Jankovic. Ningú se'n recordarà però, de què perquè això passés ella també va guanyar 5 breaks seguits. Passa que no es poden desaprofitar cinc jocs seguits on treguis per guanyar.

9 a 9 al final quan la Jelena, acabava guanyant el seu servei i es posava 10-9. Aquí va començar el final, per fi ara si la Tamira guanyava el seu propi servei 10-10, però per ben poc no li tornava a trencar a la número 3 del món. Així que 11-10 i, dissortadament, en un punt de partit de la Jankovic amb molta sort, finalment aquesta s'imposava 12-10. Una absoluta llàstima, tot i que la Jankovic em cau bé, però és que ja és mala sort que haguem de veure uns quarts anticipats o potser unes semis... així les dues marxarien a casa amb el sarró plè. La veritat es que és una llàstima l'haver estat fins les 04:20 veient el partit per acabar perdent, acabes amb una sensació com de fracàs, com si la derrotada hagués estat jo després dels nervis que vaig passar i, de com em vaig posar a cridar durant el matx, així que me'n vaig a dormir amb un gran disgust, que s'allargarà uns quants dies; però de ben segur que ben aviat tindrem noves notícies d'aquesta austríaca anomenada Tamira Paszek.

Espectacular difamació el passat 8 de gener a El Periódico.

On és el cap d'Esports d'El Periódico, a l'hora d'aplicar criteris de rigor informatiu a la seva secció? En una tertúlia sobre el Barça cridant com un boig maniàtic?

He donat un dia de confiança a aquest popular diari amb el qual ja m'havia ficat algun altre cop. Un diari que cada dia fa més fàstic per lo sensacionalista que s'ha tornat des de que el germà del Conseller Nadal, Rafael Nadal, n'agafà la direcció. I no vaig trigar a veure-ho quan van començar a aparèixer tot un seguit de portades molt gràfiques, un recurs del qual crec que no n'havien d'haver abusat tant.

I dic que els vaig donar un dia de confiança perquè m'esperava una correcció, una miserable fe d'errates com a mínim; unes disculpes, en definitiva per l'absoluta i denunciable difamació esportiva i periodística que es va produir el dia 8. La notícia: "Nadal té matemàticament a l'abast el número 1 a Austràlia". Aquesta titular és mentida, car no és cert, ni les raons que s'argumenten tampoc, ni tampoc el quadre que s'inventen. I és que se l'han inventat, com segurament han fet amb alguna notícia algun altre cop. Queden molt macos els quadres per il·lustrar i simplificar, però no per difamar.

I és que a més, qui signa l'article, és ni més ni menys, un tal Jaume Pujol-Galceran, autor del llibre "Rafael Nadal: Cronica de un fenómeno". O sigui, el fan número 1 del tennista espanyol. Si ja feia ràbia trobar-se de tant en tant -sobretot quan en Nadal saltà a la fama- pàgines senceres parlant de com havia entrenat el tennista, com fa rabia trobar-se-les de com entrena el Barça, com si no hi haguéssin més esdeveniments esportius al món; imagineu-vos trobar pràcticament tota una pàgina sencera signada per un tio que no té la més mínima idea de tennis difamant sense cap tipus de rigor.

Això és com quan saltà també a la fama en Fernando Alonso. Ja només de ser espanyol i destacar esportivament, a l'igual que el tennista, ja veus com comencen a sortir com a bolets desenes de milers d'experts en fòrmula 1 -començant per Telecinco- de sota les pedres. A l'igual que amb Nadal, o quan va aparèixer l'estrany Muelegg. Tothom s'apunta al carro i ja veus, com sempre, una espècie de campanya de màrqueting des dels diaris i la televisió que exalça un ídol a la categoria de Déu. A partir d'aquí es creen unes expectatives i una sobrevaloració, que en el cas de no copmplir-se es transformen en una espècie de fracàs social. I no ens ho perdem, la premsa després els hi dóna la primera coça. És el cas de la selecció de futbol espanyola cada vegada que juga una competició; molta moral i molt d'enganyar dient que està en totes les apostes de favorits i després el cagarro nacional -d'Espanya-. Ja els està bé, també.

Si jo fos la presidenta del club de fans de l'Avril Lavigne de Catalunya i m'encarreguéssin un article d'una plana sobre ella , ja per començar hauria de ser d'opinió, perquè molt parcial no podria ser, i com a mínim, em sembla que a banda d'apreci, estaria bastant més documentada o, si més no, segur que alguna cosa arribaria a encertar.

Aquest tal Pujol-Galceran, sap de què va això del tennis, o només és fan de Rafael Nadal? Ha entrat a la pàgina web de l'ATP per mirar la classificació? I s'ha assabentat que els canvi que hi hagin pogut haver des del Masters de Shanghai són més que mínim; és a dir, que la classificació pràcticament és la mateixa que la de fa dos mesos? Sap què és un màsters? perquè surt ara amb aquest titular sensacionalista i difamador a dir que Nadal podria ser el número 1 després de l'Aus Open, i no fa dos mesos? Què passa, que algú li ha dit que Federer està malalt i arribarà justet? Se n'adona que Federer té 7.180 punts i no 6.180 -només amb això tot el que es diu a l'article és mentida; Nadal 5.780 i no 5.530 i que encara que Federer no participés a l'Open i Nadal el guanyés, Federer seguiria essent el primer del món? Se n'adona que els càlculs que s'ha tret de la màniga de la suma de punts, és errònia perquè no en té ni idea del funcionament de les puntuacions en el circuit professional de tennis, ni molt menys de que es puntua també en funció de la ronda a la que va arribar el jugador l'any anterior?

I de tot això, ningú en tota la secció d'esports se n'ha adonat? O és que no hi ha ningú a la secció d'esports que no sàpiga res de res de tennis? I el responsable? I les declaracions que surten pel mig, d'on les han tret? Però de veritat, ningú no se n'ha adonat que en quadre no hi ha ni una sola dada certa a banda dels noms dels jugadors i de l'Open???

Estem pel rigor i la professionalitat o bé per la farsa i pel morbo de matxacar a no sé quins jugadors per veure si els dona per omplir els diaris de notícies? Lamentablement, és ben cert que avui la professió de periodista està en descrèdit. Que trist. Jo me'n vaig a escoltar una estona l'Avril.

Fills de puta

Si finalment no es demostra el contrari, malauradament el Pakistan se sumarà a la llarga llista d'estats contemporanis que han jugat brut per desfer-se de l'oposició (Alemanya, l'URSS, Rússia, Espanya, Itàlia, Iugoslàvia... i un etcètera ben llarg ja no només a Europa). I tot just poc després del frau electoral a Rússia on el candidat a l'oposició finalment ha llençat la tovallola segurament fart de tastar la presó i el control i seguiment malèvol de la seva activitat. La llibertat d'expressió hauria d'estar per sobre dels assassinats o les repressions. Tot plegat fa sentir-se impotent, aquest no és el segle 21 que tots esperàvem, aquest és com els altres i el pitjor és que ho sabíem.

Te la tenien jurada aquests fills de puta, Benazir.

Entrevista al PMU - 4a part

Aquesta és l'última part de l'entrevista al PMU. La més dura on per descuit nostre el vam fer agitar una mica. Dit això, ara ja en sabem una mica més d'ell.

Caram, què exagerat, vostè fa una defensa ben aferrissada de vostè mateix. Ni que fos de l’Ajuntament.

-Vostè no parla bé de vostè mateix? De fet, com a PMU sóc un Pla de l’Ajuntament, i si no em crec el que dic, malament rai, no creu? Fixi’s que fins i tot podria recomanar eliminar alguns punts conflictius.

Oh, que considerat.

-No ho faig pas per vostè, el que hem d’entendre és que a sota del barri hi han restes romanes i la gent ja hauria de saber que Badalona, a nivell cultural s’hi juga molt amb això. Hi ha gent que no li dona cap importància, però si ens omplim la boca de bressol badaloní, haurem de considerar que si no queda res d’aquest llegat, després ens queixarem. És més, les restes estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La trama es conservarà, si això és el que li preocupa i això és el que realment té valor. De fet, les cases, les poques que no s’estan caient i tenen un cert valor, ja estan protegides. Si anem a millorar, fem-ho i posem el barri ben bonic. Tot allò que es torni a fer de nou respectarà el paisatge, l’entorn, la resta de cases de sempre. Hem de posar entre tots una miqueta de voluntat.

Bona voluntat inclouria també fer fora la gerent de Dalt de la Vila o en el seu eufemisme més clar “fer canvis a la gerència tècnica”, és a dir, parlant clar, la Rosa Sadurní..?

-Ehh!! Què vol dir això! [s’encén de cop] Què és que vostè vol fer fora ma mare? De què va? Què vol engegar-me a passeig i que segueixi el meu germà gran? Això vol, això volen?..

Disculpi, disculpi, calmi’s no s’aixequi que m’espanta..! no me’n recordava que era precisament qui s’havia encarregat de fer que vostè sortís a la llum.

Miri, la veritat és que ja començo a estar fart de tanta demagògia junta i d’aquest estira i arronsa que només fa que seguir degradant el barri. Si de veritat volen fer alguna cosa per aquest barri, ja li dic ara mateix que ja pot anar advertint a tothom que com no s’espavilin a trobar una solució, el meu germà, sí aquest de darrere de la foto [assenyala foto de darrere] amb molt gust vindrà a deixar-los llisos.

Li demano disculpes si li he ferit els sentiments, desconeixia que vostè en tingués, ja veig que vostè és un pla certament sensible. Simplement he intentat recollir una mica el que se sent allà fora com també fer una mica d’advocat del diable. En tot cas, ja no tinc més preguntes, si que li agrairia el seu temps i les ganes de respondre les nostres preguntes.

Vostè advocat del diable..? ha, ha, ha [sembla riure] i m’ho diu a mi. Bé, això rai, no és tampoc qui primer em ve a veure. Passi-ho bé.

*A la foto, el PMU en el moment de màxima agitació, ennervit després de l'ofensa que li vam causar. Al fons de l'imatge es poden apreciar retrats del seu despatx.

Entrevista al PMU - 3a part

Home...

-Molt bé. Posats a salvar, salvem els no tan famosos esgrafiats del segle XVII que alguns veïns volen recuperar, a diferència d’alguns membres de la Comissió. No s’inclou això dintre del patrimoni del barri i de la ciutat? I les inversions al Museu, no les comptem? No està el Museu al barri? Està segur de que aquests membres, alguns representatius, volen el millor pel barri, o simplement fan sarau per què al final no es mogui res? No són aquests grans propietaris? No tenen interessos pel mig, o ganes de quotes de protagonisme? No és així que hi ha una lluita entre grans propietaris, mitjans i llogaters? I hem d'esperar que uns incitin als altres a col·laborar?

A mi em sembla que tant l’administració com alguns veïns, haurien de mostrar-se més flexibles, o sinó donar un missatge de més tranquil·litat, clar que a mi m’és igual, jo sóc el PMU, no tinc problema a modificar-me. A mi no em caldria anar al jutge ni molt menys recórrer, per assumir tal voluntat de consens. Quan es parla de “fer bullir l’olla” no s’han de tenir quatre estrelles michelin, per saber que es tracta de mantenir els ànims a flor de pell, mantenir la tensió. Òbviament, tal i com ja està la gent, demanar això és sinònim d’atrinxerar-se amb voluntat de que no es faci res de res. Com vol que ningú arribi a consens si anem tots ben emprenyats ja no a negociar -tot just comença el període per negociar- sinó ja només a parlar?

Dit així, sona molt cruel.

-Ja li he dit, a mí m’és ben igual. Jo em quedo descansant en un calaix i aqui no ha passat res. Ara, ja s’entendran amb el meu germà gran. Aquest sí que té mala bava i aquest és el que està vigent ara mateix. Jo com a mínim dono protecció a la trama urbana, em sembla, perquè ho dic jo que sóc de qui hom pot llegir, així que no em vingui amb històries.

Bé, tampoc som uns santets, al debat va sortir que vostè es carregaria tots els culs de sac, per exemple.

-Aquest qui ho diu és el mateix que per difamar tonteries més grans no ha repetit en el Govern de Progrés de la ciutat. I és curiós que certament tot just sortir del dit Govern, sigui ara de Progrés. No val a badar. Si per carregar-nos els culs de sac entenem obrir-los, és mentida. A més a més, jo el que dic és que com a molt actuaré sobre un d’aquests amb una actuació ben concreta i sense obrir-lo. Dels altres en cap moment en parlo. No tergiversem, si alguna cosa volem millorar, alguna cosa haurem de tocar, o no volem millorar?

O enderrocar....

-Al barri li hem de donar vida. Ara hi han moltes cases tapiades amb ciment, ens podem queixar d’això; li ho pot preguntar a l’estudi de diagnosi. Jo proposo solucionar el problema en algunes ocasions edificant de nou, per tal de que la gent hi pugui entrar a viure, i en d’altres, en les que sigui possible reabilitant pel comerç o la restauració. El que no podem fer és adequar cases perquè la llei després no ens permeti que la gent hi pugui entrar a viure. Si seguim amb aquest immobilisme, els únics inquilins del barri seran les rates, que per cert... algunes ja hi són.

* A la foto, el PMU responent a les nostres qüestions burxants.