M'ha dolgut com a aficionada al tennis, no poder viure aquesta lluita, que podria haver arribat a estar antològica. Qui no recorda els duels Navratilova-Evert, Graf-Seles..? La veritat és que la balança, al meu entendre, estava decantada clarament cap al cantó de la Maria; només cal veure les entrades anteriors. Ara bé, de la devallada de l'Henin, ara començo a entendre el perquè, de com la millor jugadora del món pot no perdre cap partit durant tot un 2n semestre, i perdre-ho tot o fer pèssimes actuacions durant tot el 1r semestre del 2008.
La Maria ha arribat al número 1, sense despentinar-se. L'Ana va perdre el lloc al no arribar a la final de Berlín, i la Justine, se l'ha regalat. I sembla ser que per falta de motivació, segons ha admès, que diu que ja li venia de l'any passat. Ja n'està farta de portar una raqueta a la mà des dels 5 anys i no fer res més. Ara, encara jove amb només 25 anys, vol viure encara el temps que a qualsevol de la seva edat li agradaria viure. Tammateix, a les vigílies d'un Roland Garros -l'última guanyadora durant els últims tres anys-, i uns JJOO, com pot ser que ara ho deixi¿? Massa fàcil per la Maria.
Tammateix, doncs hem d'apreciar i lamentar la carrera esportiva d'una dona, que d'haver continuat, hauria pogut arribar a ser un dels mites moderns del tennis. L'avalen 7 grand slams i 117 setmanes com a número 1. Unes xifres clarament superables, en tant que per la seva joventut com per l'avantatge que de moment duia crec que han fet bé de treure-la del tot del rànking, com a número 1. Perquè no ha volgut fer història? Potser no calia anar a fer 377 setmanes com a número 1, la qual cosa ara mateix veia difícil, però tenia l'opció d'arribar a la xifra de 178 de la Seles, que la precedia en el rànking històric com a setmanes de núm. 1.
Així, l'espectador seguirà quedant-se amb un mal regust de boca tot i respectar la decisió de la jugadora -ja han sortit rumors de dopatge. Massa fàcil, com dèiem per la Maria, que serà una de les números 1 amb una puntuació més baixa ja que, a dia d'avui tan sols ostenta 4116 punts; 194 per sobre de l'Ana, que en aquest torneig de Roland Garros tindrà l'última oportunitat fins d'aquí a un temps, de pendre-li el lloc a la russa, ja que serà el moment en què podrà aprofitar un desventatge de rànking més baix i una pretesa superioritat en terra, de la qual tinc molts dubtes. L'Última vegada que la Maria i l'Ana es van enfrontar, hi havia un abisme, que de ben segur que estava per sobre de si era pista ràpida o terra.
En fi, en tot cas li queden molts i molts mesos a la Maria per anar superant aquestes 15 setmanes que duu en tota de reina de les reines. És clar que el període que li ha tocat jugar a la Ju-Ju ha estat de més igualtat, -d'aquí que la Martina Hingis hagués arribat a fer quasi 100 setmanes més com a núm. 1, quasi ningú la parava, tret de la mítica Steffi Graf-, fins que ha arribat finalment el destapament de la gran estrella amb el total domini fent ajupir totes les rivals. Per això ens ha sabut greu el seu adéu, després del previst de la Seles i l'anterior ja fa més de la Clijsters, amb qui amb la retirada de l'Henin, s'han acabat d'escriure unes de les pàgines de glòria de l'esport belga en molt de temps; potser l'última si el rum-rum independista de dintre al final surt efecte. Elles van acabar en el seu moment amb el domini de les Williams i ara, curiosament, tot i que no tan fortes, aquestes últimes tornen a la càrrega.
Molta sort Ju-Ju!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada