divendres, 28 de desembre del 2007

Fills de puta

Si finalment no es demostra el contrari, malauradament el Pakistan se sumarà a la llarga llista d'estats contemporanis que han jugat brut per desfer-se de l'oposició (Alemanya, l'URSS, Rússia, Espanya, Itàlia, Iugoslàvia... i un etcètera ben llarg ja no només a Europa). I tot just poc després del frau electoral a Rússia on el candidat a l'oposició finalment ha llençat la tovallola segurament fart de tastar la presó i el control i seguiment malèvol de la seva activitat. La llibertat d'expressió hauria d'estar per sobre dels assassinats o les repressions. Tot plegat fa sentir-se impotent, aquest no és el segle 21 que tots esperàvem, aquest és com els altres i el pitjor és que ho sabíem.

Te la tenien jurada aquests fills de puta, Benazir.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Entrevista al PMU - 4a part

Aquesta és l'última part de l'entrevista al PMU. La més dura on per descuit nostre el vam fer agitar una mica. Dit això, ara ja en sabem una mica més d'ell.


Caram, què exagerat, vostè fa una defensa ben aferrissada de vostè mateix. Ni que fos de l’Ajuntament.

-Vostè no parla bé de vostè mateix? De fet, com a PMU sóc un Pla de l’Ajuntament, i si no em crec el que dic, malament rai, no creu? Fixi’s que fins i tot podria recomanar eliminar alguns punts conflictius.

Oh, que considerat.

-No ho faig pas per vostè, el que hem d’entendre és que a sota del barri hi han restes romanes i la gent ja hauria de saber que Badalona, a nivell cultural s’hi juga molt amb això. Hi ha gent que no li dona cap importància, però si ens omplim la boca de bressol badaloní, haurem de considerar que si no queda res d’aquest llegat, després ens queixarem. És més, les restes estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La trama es conservarà, si això és el que li preocupa i això és el que realment té valor. De fet, les cases, les poques que no s’estan caient i tenen un cert valor, ja estan protegides. Si anem a millorar, fem-ho i posem el barri ben bonic. Tot allò que es torni a fer de nou respectarà el paisatge, l’entorn, la resta de cases de sempre. Hem de posar entre tots una miqueta de voluntat.

Bona voluntat inclouria també fer fora la gerent de Dalt de la Vila o en el seu eufemisme més clar “fer canvis a la gerència tècnica”, és a dir, parlant clar, la Rosa Sadurní..?

-Ehh!! Què vol dir això! [s’encén de cop] Què és que vostè vol fer fora ma mare? De què va? Què vol engegar-me a passeig i que segueixi el meu germà gran? Això vol, això volen?..

Disculpi, disculpi, calmi’s no s’aixequi que m’espanta..! no me’n recordava que era precisament qui s’havia encarregat de fer que vostè sortís a la llum.

Miri, la veritat és que ja començo a estar fart de tanta demagògia junta i d’aquest estira i arronsa que només fa que seguir degradant el barri. Si de veritat volen fer alguna cosa per aquest barri, ja li dic ara mateix que ja pot anar advertint a tothom que com no s’espavilin a trobar una solució, el meu germà, sí aquest de darrere de la foto [assenyala foto de darrere] amb molt gust vindrà a deixar-los llisos.

Li demano disculpes si li he ferit els sentiments, desconeixia que vostè en tingués, ja veig que vostè és un pla certament sensible. Simplement he intentat recollir una mica el que se sent allà fora com també fer una mica d’advocat del diable. En tot cas, ja no tinc més preguntes, si que li agrairia el seu temps i les ganes de respondre les nostres preguntes.

Vostè advocat del diable..? ha, ha, ha [sembla riure] i m’ho diu a mi. Bé, això rai, no és tampoc qui primer em ve a veure. Passi-ho bé.

*A la foto, el PMU en el moment de màxima agitació, ennervit després de l'ofensa que li vam causar. Al fons de l'imatge es poden apreciar retrats del seu despatx.


diumenge, 2 de desembre del 2007

Entrevista al PMU - 3a part

Home...

-Molt bé. Posats a salvar, salvem els no tan famosos esgrafiats del segle XVII que alguns veïns volen recuperar, a diferència d’alguns membres de la Comissió. No s’inclou això dintre del patrimoni del barri i de la ciutat? I les inversions al Museu, no les comptem? No està el Museu al barri? Està segur de que aquests membres, alguns representatius, volen el millor pel barri, o simplement fan sarau per què al final no es mogui res? No són aquests grans propietaris? No tenen interessos pel mig, o ganes de quotes de protagonisme? No és així que hi ha una lluita entre grans propietaris, mitjans i llogaters? I hem d'esperar que uns incitin als altres a col·laborar?

A mi em sembla que tant l’administració com alguns veïns, haurien de mostrar-se més flexibles, o sinó donar un missatge de més tranquil·litat, clar que a mi m’és igual, jo sóc el PMU, no tinc problema a modificar-me. A mi no em caldria anar al jutge ni molt menys recórrer, per assumir tal voluntat de consens. Quan es parla de “fer bullir l’olla” no s’han de tenir quatre estrelles michelin, per saber que es tracta de mantenir els ànims a flor de pell, mantenir la tensió. Òbviament, tal i com ja està la gent, demanar això és sinònim d’atrinxerar-se amb voluntat de que no es faci res de res. Com vol que ningú arribi a consens si anem tots ben emprenyats ja no a negociar -tot just comença el període per negociar- sinó ja només a parlar?

Dit així, sona molt cruel.

-Ja li he dit, a mí m’és ben igual. Jo em quedo descansant en un calaix i aqui no ha passat res. Ara, ja s’entendran amb el meu germà gran. Aquest sí que té mala bava i aquest és el que està vigent ara mateix. Jo com a mínim dono protecció a la trama urbana, em sembla, perquè ho dic jo que sóc de qui hom pot llegir, així que no em vingui amb històries.

Bé, tampoc som uns santets, al debat va sortir que vostè es carregaria tots els culs de sac, per exemple.

-Aquest qui ho diu és el mateix que per difamar tonteries més grans no ha repetit en el Govern de Progrés de la ciutat. I és curiós que certament tot just sortir del dit Govern, sigui ara de Progrés. No val a badar. Si per carregar-nos els culs de sac entenem obrir-los, és mentida. A més a més, jo el que dic és que com a molt actuaré sobre un d’aquests amb una actuació ben concreta i sense obrir-lo. Dels altres en cap moment en parlo. No tergiversem, si alguna cosa volem millorar, alguna cosa haurem de tocar, o no volem millorar?

O enderrocar....

-Al barri li hem de donar vida. Ara hi han moltes cases tapiades amb ciment, ens podem queixar d’això; li ho pot preguntar a l’estudi de diagnosi. Jo proposo solucionar el problema en algunes ocasions edificant de nou, per tal de que la gent hi pugui entrar a viure, i en d’altres, en les que sigui possible reabilitant pel comerç o la restauració. El que no podem fer és adequar cases perquè la llei després no ens permeti que la gent hi pugui entrar a viure. Si seguim amb aquest immobilisme, els únics inquilins del barri seran les rates, que per cert... algunes ja hi són.

* A la foto, el PMU responent a les nostres qüestions burxants.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Entrevista al PMU - 2a part

Aqui hi ha la segona part de la llarga entrevista que vam fer al PMU. Amb molta amabilitat, ens va atendre des del seu despatx per resoldre tots aquells dubtes que hem sentit pel carrer. Properament, la tercera part.

Home, parlar-ne, parlar-ne se n’ha parlat ja força de vostè; precisament ara farà uns dies es va fer un debat sobre vostè amb les forces representades al plenari municipal, i encara fa uns quants dies més va ser protagonista clar al Ple de l’Ajuntament Badaloní.

-Hauré d’acabar demanant drets d’imatge [riu, o això ens sembla], encara que els fantasmes... Ja li he dit que em sembla graciós que es parli tant de mi i no se’m convidi enlloc.

Què vol dir?

-Vostè ha dit que l’altre dia vaig sortir al Ple i després es va fer un debat de partits polítics. A mi ningú m’hi va convidar. Estaria bé que algú hagués fet l’estadística de totes les intervencions que es van produir, i saber quanta gent m’ha llegit i quanta no; és a dir, quanta gent realment pot arribar a conèixer realment del que parla i quanta parla per boca d’altres.

Es refereix als partits polítics, a la comissió? Aquests últims tenen un portantveu delegat que se’l deu haver llegit, no?

-Que m’hagin vingut a veure (no li diré que no) no vol dir que després no expliquin el primer que se’ls hi passi pel cap atenent-se a determinats interessos. Hi han determinats polítics que es pensen -i pitjor, volen fer pensar- que apareixeré d’aquí a uns dies amb una excavadora per Dalt la Vila i la deixaré més plana que l’Illa Central. No creu que és un discurs barat? La veritat és que m'ofèn. M'ofenen, perquè siguem sincers; com és possible que sense conèixe'm, inicialment em votin a favor -que em va fer il·lusió-, i després omplin el barri de pancartes contra mi? I el que és pitjor encara, després em van venir a veure per primera vegada, perquè no m'havien llegit... I jo què he de fer?

Però amb d’altres paraules això de la "teoria de l'excavadora" s’ha dit des de la Comissió de Veïns. Tampoc ens l’hem de creure?

-Vostè realment s’ho creu?

Home... m’agradaria que vostè m’ho respongués, de fet si no sap vostè ni el que diu, anem malament...

-Dir, dic moltes coses. La Comissió té raó en algunes coses. Però que siguin molts els que ho diuen, no vol dir per força que tot el que diguin sigui cert, la credibilitat de cadascú en la seva justa mesura. Però el problema no és aquest, debatre, ho podem fer tots. Ara bé, si el que volem debatre, és per “salvar” Dalt de la Vila, fem-ho en aquesta direcció i no per interessos personals. Aquesta és la principal mancança d’alguns dels representants d’aquesta Comissió.

Home interessos personals, clar, en salvar Dalt de la Vila. Ja deu saber que és el bressol de Badalona.

-Si és el bressol de Badalona com vostè diu és el bressol i no Badalona. O sigui, que hi ha quelcom més enllà d’això, oi?

33 barris més.

-Aleshores, com pot ser que determinada gent pretengui que l’Ajuntament de Badalona desvii al voltant de milers de milions d’€ en pagar contrapartides a propietaris que tenen drets edificatoris? I la resta de Badalona? Els comencem a encolomar pisos i pisos a tort i a dret? Si creem el precedent, que no dic que molt excepcionalment es pugui fer, no creu que la resta de barris també es començarà a treure els pisos de sobre?

* A la foto, el PMU durant l'entrevista.


divendres, 23 de novembre del 2007

Entrevista al PMU - 1a part

L’altre dia, seguint amb la polèmica, em va donar per començar a llegir-me aquest famós PMU. Si es vol parlar del tema, el mínim és anar documentat. Decididament, però, el text és força llarg i l’intenció era anar a resoldre directament els punts més polèmics, que és un petit % del Pla. Així que se’m va ocórrer fer-li una entrevista al PMU a veure què responia.

Ahh!!! Quin espant! Bé, hola, molt bon dia ... PMU. Disculpi, ara m’he quedat pensant, Sr. o Sra.?

-Document, que no és ni una cosa ni l'altra. Abans de tot, salutacions. De totes maneres, ja li puc avançar que tinc una mare que és gerent i un pare que és putatiu, però que m’estima molt.

I com es troba?

-En entredit, al·legat.

Considera que això és positiu?

-És curiós veure com pots arribar a fer-te famós i que tothom parli de tu sense que la meitat de gent ni tan sols et conegui.

Aleshores vostè creu que quan la gent vegi el seu aspecte real pot causar algun tipus de reacció... vaja, espantar algú? té mig barri atemorit!

-Home, teòricament tot aquell qui s’omple la boca és perquè t’ha llegit oi? Per tant, d’aquesta manera a ningú he de sorprendre ja. Tammateix ja ha vist abans que això se’m fa difícil de creure. Però de visites ja n’he rebut moltíssimes.

Vostè acaba de dir que està en entredit…

-No, he dit que me’n sento. No és el mateix estar en entredit que sentir-se en entredit.

Bé doncs, en tot cas, ens volíem referir a que un grup nombrós de veïns de Dalt de la Vila, que s’han reunit en comissió expressen això mateix; és a dir, creuen que hi ha una diferència abismal, una gran contradicció entre el que va ser l’estudi de diagnosi i el resultat final, que és vostè.

-Aniríem malament si jo no diferís de l’estudi de diagnosi, és que jo no sóc cap estudi de diagnosi. L’Estudi solament es dedicava a fer un anàlisi de la situació. Per dir que tot està molt malament i cal arreglar-ho, no cal fer un estudi per què tothom estiguem d’acord. Jo aporto les solucions que encara no he sentit proposar a ningú altre. O sigui, la meva feina no és pas analitzar res, sinó mirar d’arreglar. Així que no barregem una cosa amb una altra. Ara bé, si a algú no li agraden les solucions que se m’han acudit això és una altra cosa. Parlem-ne.

* A la foto, el PMU uns moments abans d'iniciar l'entrevista.