divendres, 23 de novembre del 2007

Entrevista al PMU - 1a part

L’altre dia, seguint amb la polèmica, em va donar per començar a llegir-me aquest famós PMU. Si es vol parlar del tema, el mínim és anar documentat. Decididament, però, el text és força llarg i l’intenció era anar a resoldre directament els punts més polèmics, que és un petit % del Pla. Així que se’m va ocórrer fer-li una entrevista al PMU a veure què responia.

Ahh!!! Quin espant! Bé, hola, molt bon dia ... PMU. Disculpi, ara m’he quedat pensant, Sr. o Sra.?

-Document, que no és ni una cosa ni l'altra. Abans de tot, salutacions. De totes maneres, ja li puc avançar que tinc una mare que és gerent i un pare que és putatiu, però que m’estima molt.

I com es troba?

-En entredit, al·legat.

Considera que això és positiu?

-És curiós veure com pots arribar a fer-te famós i que tothom parli de tu sense que la meitat de gent ni tan sols et conegui.

Aleshores vostè creu que quan la gent vegi el seu aspecte real pot causar algun tipus de reacció... vaja, espantar algú? té mig barri atemorit!

-Home, teòricament tot aquell qui s’omple la boca és perquè t’ha llegit oi? Per tant, d’aquesta manera a ningú he de sorprendre ja. Tammateix ja ha vist abans que això se’m fa difícil de creure. Però de visites ja n’he rebut moltíssimes.

Vostè acaba de dir que està en entredit…

-No, he dit que me’n sento. No és el mateix estar en entredit que sentir-se en entredit.

Bé doncs, en tot cas, ens volíem referir a que un grup nombrós de veïns de Dalt de la Vila, que s’han reunit en comissió expressen això mateix; és a dir, creuen que hi ha una diferència abismal, una gran contradicció entre el que va ser l’estudi de diagnosi i el resultat final, que és vostè.

-Aniríem malament si jo no diferís de l’estudi de diagnosi, és que jo no sóc cap estudi de diagnosi. L’Estudi solament es dedicava a fer un anàlisi de la situació. Per dir que tot està molt malament i cal arreglar-ho, no cal fer un estudi per què tothom estiguem d’acord. Jo aporto les solucions que encara no he sentit proposar a ningú altre. O sigui, la meva feina no és pas analitzar res, sinó mirar d’arreglar. Així que no barregem una cosa amb una altra. Ara bé, si a algú no li agraden les solucions que se m’han acudit això és una altra cosa. Parlem-ne.

* A la foto, el PMU uns moments abans d'iniciar l'entrevista.