Anem per feina. Es diu que el 30 de setembre hi haurà un Ple a l'Ajuntament de Badalona, on es donarà curs al famós PMU. Nosaltres estem treballant per mirar d'aconseguir una altra exclusiva amb ell, perquè com ja sabeu, aquí l'hi vàrem fer una entrevista en quatre parts. Aquesta vegada serà difícil perquè alguns diuen que ha anat a petar a l'hospital, després de ser hostiat pels veïns una nit mentre ell passejava innocentment i ells fèien guàrdia nocturna per vigilar que el tal Jaume Vives no anés a posar uns fanals. D'altres diuen que podria restar amagat dins algun convent ordenant-se sacerdot, després de fer mil donacions pel barri en un intent de donar una imatge apostòlica. També n'hi ha d'altres que diuen que va de part i d'aquí a pocs anys ens trobarem un altre Pla voltant per aquí, a acabar allò que no va aconseguir fer el PERI, ni ara tampoc el PMU.Fora d'això, sembla ser que aquest Ple servirà perquè la famosa Comissió de Veïns, a la vegada tant respectuosa i tant poc respectuosa amb el seu passat, prengui la paraula i comenci a fer un munt de recomanacions polítiques, fruïnt del seu triomf (hi tenen dret), com si ells fossin tècnics de l'Ajuntament, o com si ells fossin el propi Gerent del barri. Potser alguns tenen vocació de gerents, qui sap.
El que no m'ha agradat de tot el procés, és la tragicomèdia que s'ha hagut de viure a Badalona, com si fos el melic del món. No m'ha agradat massa l'actitud que hàgin pogut prendre uns i altres -tot i que també ho he seguit tot una mica per sobre- i el que de veritat més m'ha dolgut, és la denúncia que des d'aquí m'agradaria fer: a qui collons se li va ocórrer fer servir com a logo per a tots els cartells, una de les imatges més famoses d'Astérix, la de la vila gala; a més a més posant amunt "salvem Dalt la Vila!" I és que no s'han molestat ni a treure els personatges d'Astérix que hi apareixen amunt!! La veritat és que m'ha semblat una falta de respecte que entel·la de plagi aquells que en el sí d'aquesta Comissió sí que hàgin volgut treballar realment pel barri.
Sembla ser que pel que ens interessa, anem a buscar els símils romans, i pel que no, que els bombin que enterradets allà al fons estan més macos. És clar que Badalona no és Pompeia, però el barri de Dalt de la Vila tampoc és Numància!! Perquè si ho fos, segur que més d'un ja s'hauria suïcidat per la causa, o és més divertit esperar a què l'Ajuntament els vagi a netejar les seves façanes?
3 comentaris:
Ondia!! per ser el primer cop que visito aquest bloc!! M'he quedat a quadros i amb poques ganes de tornar-hi més!
Trobo que et preocupes per unes coses molt estranyes, segurament tens poca feina i moltíssima ràbia acumulada!!! Això no és pas bo per la salut!
Si tant t'aburreixes, enlloc d'estar tant pendent del que fan els altres potser els podries anar a ajudar. Clar que, potser tu no ets ciutadana de Badalona i per tant se te'n refot el que li passi al seu nucli antic, en fi… cadascú és com és… i d'on és!
I si en canvi la teva màxima preocupació per Dalt la Vila és la de saber perquè els de la Comissió no han tret l'Asterix del seu simpàtic logo, jo en tinc vàries teories.
1a- Possiblement l'Asterix i els seus amics són molt més guapos que els integrants reals de la Comissió.
No sé de què et sorprens! si tu mateix-a t'amagues darrera la il·lustració d'una noia rossa i amable amb els pits molt ben posats, que segurament dista molt de com a la realitat…
2a- Potser no han tingut el temps necessari per dedicar-se a fer un plantejament seriós de la seva imatge corporativa. Han hagut de dedicar molt temps a fer la feina que no fan els altres.
3a- etc… etc…
Desitjant que algun dia trobis el carinyo que tant et manca i puguis ocupar el teu temps amb accions més constructives per la humanitat. És despedeix cordialment un anònim, com tu!
Ep senyor anònim, no s'enfadi home!
Imagini's com deuen estar els d'allà avall -vostè ja m'entén, aquells que descansen des de fa centenars d'anys sota terra i que sempre estem remenant- d'emprenyats si vostè mateix (entenc home) ja tot s'ho agafa amb despreci!
No perdi més el temps doncs, llegint una mera opinió d'algú que tot s'ho mira des de fora de la seva concepció de Badalona, perquè més enllà del casc antic encara hi han més i més i més Badalones. Perquè jo no sóc regidora (uhf!), ni tampoc sóc redactora de El Punt (mmm!), ni tampoc ningú de la Comissió (aiai.. ui!)... el que sí que m'agrada fer de vegades és el vell ofici de la sàtira burlesca que tant costa afinar i trobar avui. I és per això que la vostra encesa m'ha fet dubtar de mi mateixa. M'he fet entendre prou? He parlat d'una Comissió i vós l'heu presa per l'altra? (ops!)
La trista realitat és que la vida d'avui en dia és un espectacle, i vós que deveu ser persona més experimentada i més entenimentada -potser d'aquelles crescudes, dissortadament en l'època en què les noies duien un dol d'un any- que una pobre joveneta que no va a missa i no li ho han inculcat, que allò que s'ensenya durant l'estiu, no es pot anar ensenyant la resta de l'any. Doncs es veu que fóra un pecat terrible i rebria un càstig diví.
Però com que aquestes coses avui en dia ja no se les creu ningú, i per això la gent va pel carrer com vol, deixim dir-li que malauradament aquella gent anònima com ara vós i jo -que hem après a fer servir amb gràcia allò que s'ha inventat la comunitat internacional d'internàutics, que es diu identitat digital, a vegades anonimitat digital- però en concret, aquells que fa tants i tants anys que viuen enterrats sota terra; m'he adonat que, després de fer diverses prospeccions en algunes excavacions on he col·laborat; estan ben al capdamunt de no haver obtingut allò que volíen quan els anem redescobrint tot desenterrant-los: descansar en pau per sempre.
I és per això que se'm va acudir, que si nosaltres i el nostre municipi també hem de seguir vivint d'ells com ells a voltes vivien de les misèries dels altres, perquè senyor, jo no sóc rica i segur que vós tampoc perquè sinó no hauríeu tingut la delicadesa de deixar-me la vostra valuosa opinió, doncs com a mínim estaría bé tractar-los amb molt de respecte, i estima, i harmonia, perquè és així com tractaríem els nostres avis -jo ho faig.
Perquè si no els tenim el degut respecte i els desenterrem per seguir-los turmentant encara més 2000 anys més tard, ja podem anar dibuixant la Vila del Pingüí si vostè vol, o pintant no se què a les façanes ruïnoses -algunes rehabilitables, és clar- que no farem més que seguir llaurant el mateix destí per a les nostres generacions futures.
No s'ofengui doncs, però vostè probablement no deu saber, que aquells que es dediquen a pintar cares amables i quadrades -ja sap, els mateixos que es pot trobar tant buscant boles de drac com fent fotos a la Sagrada Família- es dediquen amb més èxit que no pas la resta del món, a l'antic art del manga, doncs des dels seus precedents amb l'Ukiyo-e (exposició que precisament ha passat per Barcelona i li recomano si encara hi és [a la Pedrera] i en té l'opció) o sigui, un estil pictòric japonès que va des de Hishikawa Monorobu a finals del segle XVII fins a Ogata Gekko al 1920; així aribant ja al manga contemporani ja pròpiament dit així, exitòs com ja deu saber bàsicament per la seva gran expressivitat i exageració dels trets i com deia de l'expressió corporal, tot al contrari de la societat d'on partixen. Ulls, boques, pits, cames, músculs grossos/es... No es busca tant el realisme -que en el cas de l'animació requereix de papers i papers per a fer una seqüència creïble com ara fan les pel·lícules de dibuixos Disney-, com el transmetre amb quatre dibuxos altres coses -com en el cas de l'anime, o sigui el manga portat a l'animació.
Si en lloc d'haver-se enfadat tant, s'hagués mirat les coses amb una mica més de profunditat, se n'adonaria que no és tant pel dibuix, sinó per l'utilització supèrflua del símbol que hi ha al darrera. Jo no conec pas personalment l'Astérix, però ja sabia que ell es dedicava amb molta gràcia al negoci de la sàtira. I és un super-vendes, té fins i tot un parc temàtic! La sàtira a les conquestes romanes, però hi ha qui no s'ho ha près en broma, i li ha donat un altre sentit al dibuixet en qüestió. I a mi no m'ha agradat, ja he deixat dit que això tampoc és Numància.
Si hem de desenterrar aquella gent, com a mínim fem-ho seriosament. Organitzem-nos ben bé, però ben bé i posem tots els interessos damunt la taula. Quan ens posem d'acord aleshores sí que els podrem anar a treure amb la dignitat que mereixen els nostres avantpassats. Ja deveu conèixer vós la gent que s'omple la boca quan cal amb defenses "numantines" del barri històric medieval (i el romà..? mm... uhfff!), i crec que vostè entendrà el símil, doncs no va més enllà de la significació que després emprenen quan fa l'ús irrespectuós del logotip que jo critico. Altrament dit, que els hi ha que els romans se'ls en fumen, però després s'hi recolzen quan els interessa i a mi això no em fa cap gràcia. Ho diré d'una manera o d'una altra, però sé el que em dic i no es pensi que això ho faig en un dia d'avorriment, ni tampoc de ràbia, però sí des de l'indignació després de veure les intencions que puc veure entre la gent i la gent del mateix cantó de la taula.
Per últim, senyor anònim, no es pensi que ara m'he estat burlant de vós tota l'estona, al contrari, he posat la meva atenció en el seu criteri tot respectant-lo i així he procurat intentar que entengués la també respectable i meva opinió. Que vostè no estigui d'acord en el que jo dic, ja deu saber que no vol dir que el que jo digui estigui mal dit o el que vostè digui estigui ben dit, simplement que no devem estar d'acord en forma encra que sí que ho estiguem en el fons. Tampoc es preocupi massa per la noia del dibuix, que quan piqui de veritat el fred, procuraré tapar que no li agafi pas una galipàndria, tot i que està de sort, perquè aquí a la xarxa no arriba mai el fred. Però de moment deixi que acabem de gaudir de l'estiu, que encara quedem quatre pirades que seguim anant a la platja... (¬¬) exprimint l'estiu fins l'últim dia!
Gràcies, a reveure!
preberite celoten blog, kar dober
Publica un comentari a l'entrada