dissabte, 16 d’agost del 2008

Stephanie Rice

Avui fem un cop d'ull a l'atleta de Brisbane, a Austràlia, Stephanie Rice.

Els dissenyadors de la marca de calces i sostenidors, de roba interior, vaja, "Davenport" (no la jugadora de tennis), ja van posar l'ull mediàtic abans que ningú en la nedadora Stephanie Rice. Clarament s'ha destapat amb una gran solidesa la nedadora australiana més destacada dels JJOO de Beijing. I sense ser una d'aquelles noies prodigi que ja comencen a guanyar coses des dels 16 o 17 anys, o abans i tot. La seva compatriota Emily Seebohm ja va guanyar un or al mundial de Melbourne 2007 amb 15 anys.

Així amb 18 anys, cada dia una edat més tardana per estrenar-se, ja va donar dos importants avisos a Melbourne. Primer, amb els Jocs de la Commonwealth guanyant 2 ors en 200 i 400m estils i un any després 2 bronzes als mundials a la mateixa ciutat en les mateixes proves.

I ja amb els vint anys ben frescos, l'australiana ha donat el cop i ha aconseguit 3 espectaculars ors olímpics: 200, 400 i 4 x 200m estils. La millor nedadora fins ara d'austràlia, molt per sobre de les seves compatriotes, les grans Libby Lenton (avui Trickett), Jessicah Schipper i la que semblava una muralla infranquejable, Leisel Jones. Les més veteranes comencen a deixar pas a una nova generació de grans nedadores.

Així és. Des de feia mesos, el rècord mundial de 200 estils que se'l rifaven amb la nord-americana Katie Hoff de dinou anys, una de les grans decepcions de l'equip americà als JJOO. Finalment, en possessió de l'Stephanie, amb 2:08:92, va guanyar l'or rebaixant el rècord fins a 2:08:45, deixant enrere la quatre-medallista Kirsty Conventry i la sis-medallista Natalie Coughlin. La mateixa història als 400 estils, on el rècord de la Katie Hoff de 4:31:12, ha estat rebaixat per l'australiana fins 4:29:45.

Curiosament, l'Stephanie és una d'aquelles grans triomfadores de la natació olímpica que queden a l'ombra; no només per l'eclipsi Phelps, sinó per les pròpies Schipper, Lenton, o Jones, que tenen un nom i una fama mundial ja reconegudíssima. Doncs bé, després de consolidar-se, s'ha de dir que caldrà veure com evoluciona el bloc en el que ella mateixa escrivia fins fa un mes i mig -òbviament infueix la preparació pels JJOO- http://stephanierice.bigblog.com.au que ja havia començat a ascendir de visites, des de les 92 inicials fins a les 619 actuals. Estaré atenta a veure si la cosa es dispara, com si d'un índex de popularitat es tractés, de l'abans i el després d'una triple campiona olímpica.

Amb vint anys, la bella Stephanie està preparada per posar-se a l'esquena tot un país com ja ha fet, liderant una nova generació de futures campiones tot agafant les rendes de les més veteranes per la lluita de l'hegemonia mundial al món de la natació, fent front a l'altre gegant, els Estats Units.

dimecres, 13 d’agost del 2008

JJOO a Beijing 2008!

De la cerimònia ->

Sense cap mena de dubte, puc afirmar, que la cerimònia dels JJOO de Beijing, ha estat una farsa. Era segurament la millor. Per raons humanes i tecnològiques (16 anys després) està clar que finalment una cerimònia estava realment a l'altura de la de Barcelona 1992. Li Ning, l'últim rellevista de la torxa posava el punt culminant a una cerimònia pet tenir enregistrada al video. Però la farsa es va confirmar. Dies després, s'ha sabut que la nena que va sortir a fer un "playback" (trist), no havia posat a la grabació, ni la seva veu. Era la d'una nena "més lletja". Un error garrafal, seguit dels focs artificials que van enxufar per ordinador. Però aquesta jo ja els la hi vaig caçar. Aquella imatge, semblava massa perfecta, i vaig fer el comentari a casa. Però és clar, si al programa posava no sé quants mils de focs en "l'espectacle pirotècnic més gran que s'hagi vist mai", vaig pensar que devia anar mal fixada. Qui havia de pensar que era un conte xino? Doncs no. Això, i la pol·lució, més l'ambient de falta de llibertat democràtica, per mi són suficients per a no considerar-la, la millor cerimònia d'uns JJOO. Què pasa que a partir d'ara les cerimònies les farem per ordinador? Posarem la filla del "president" a "cantar" mentre deixem l'artista amb la mel als llavis 48 hores abans? No havíem quedat que hi havien 1.321.851.888 d'habitants al país? on són quan se'ls necessita?

RTVE ->

Indefectiblement, no podem evitar pertànyer geogràficament a l'àrea de més influència d'Espanya, com a integrants d'aquest Estat. És així que a l'hora de veure els JJOO novament haurem de tirar de l'anglès i posar l'Eurosport o ara també per internet a www.eurovisionsports.tv/olympics, perquè està clar que les retransmissions i els comentaristes d'aquesta cadena estan tornant a fer gala de la seva professionalitat, tot mostrant-nos les mil i una cares dels espanyols més i menys patètics als JJOO. Es tracta de veure els JJOO a través de la paticipació d'Espanya. Tot va començar quan en la mateixa cerimònia, abans de sortir els abanderats espanyols, no se'ls va acudir major grandesa que dir: "y aquí llega uno de los momentos culminantes de la ceremonia" [l'aparició d'Espanya], moment clarament més esperat des dels JJOO d'Atenes per 1/4 del món. En fí, un gran inici... i el de sempre, quin calvari!!

Mireia Belmonte ->

A Badalona, fa moltes setmanes que tenim plena la ciutat de la cara de la Mireia Belmonte. Li tenim tots molta estima. Perquè ara tots la coneixem de tota la vida, com si fos de la nostra família. Els que mínimament seguim l'esport, ja sabíem que aquesta noia apuntava alt; tot i que sempre amb certa reticència. Una cosa és Espanya i l'altra el món. I està clar, Espanya no és cap potència en natació a nivell mundial. És un punt enmig dels grans nedadors del món. Tot i així, arran dels espectaculars europeus que va fer -els quals molts nedadors van prendre's com l'avantsala dels JJOO, on poder acabar de preparar-se- Espanya va tornar a fer el mateix de sempre: enaltir. Exagerar i posar la màxima pressió sobre les joves perles per tal de demostrar al món "que són els millors". Però no tothom és Rafa Nadal ni Falonso; així que la pobre Mireia, que de fums tampoc li'n falten, s'ho ha acabat creient i tot i obtenir unes bones marques personals i segur, alentidores dins Espanya; ha obtingut els resultats que eren més vaticinables: discrets.

Properament, més.

dissabte, 26 de juliol del 2008

La Dominika Cibulkova no té manies. Espectacular!

La sorpresa ha estat majúscula quan he entrat avui a la pàgina de la WTA; el portal del tennis professional femení on es pot seguir tota l'actualitat del circuit professional, seguir partits, veure videos, entreistes, consultar el rànking, participar en un fantasy... i moltes coses més.

Darrerament s'estan dedicant a enllaçar com és lògic, amb webs personals de jugadores a les que ells mateixos els patrocinen pàgina. N'hi han d'altres que ja tenen un domini muntat d'abans o encara que sigui després, pels mitjans propis o d'altres spònsors. Per exemple, la Maria Sharapova, la Jelena Jankovic o l'Ana Ivanovic, que òbviament són les que acostumen a estar més amunt en el rànking i en els índexs de popularitat.

Així doncs, directament des de la WTA, podem enllaçar amb l'Anna Chakvetadze, la Maria Kirilenko, la Victoria Azarenka, l'Agnes Szavay, també sorprenentment la Venus Williams... i la Dominika Cibulkova. L'eslovaca, al igual que la Daniela Hantuchova, actualment té una pàgina -que caldria actualitzar una mica, sobretot ara que està començant a ser més coneguda pels seus triomfs (avui és la núm 31 del món)- on podem trobar informació general, el palmarès i, òbviament, una galeria de fotos que és al que la gent acostuma a anar quan entra en aquests llocs.

No cal dir que la pàgina de la de Bratislava està en eslovac, anglès, també en francès, italià, espanyol i... en català!! Ah! què gran, Dominika. La veritat és que he fet un sobresalt m'ha impactat. La Dominika va venir al Tier 4 que es va fer a Barcelona, el KIA just la setmana després de Roland Garros. Es va retirar per lesió. No crec que tingui cap relació, però la veritat ha estat una sorpresa molt agradable. M'imagino tot una saga de miseri i intringulis per part d'algú que ha anat escalant dins una xarxa de contactes fins arribar al qui es dedica o dedicava al web i aquest accedí a la traducció. Potser simplement ella havia entrenat abans aquí.

Igualment, és molt important fomentar i estendre l'ús del català a nivell internacional també aquí. Perquè a aquesta pàgina hi entrarà molta gent; i no serem un país de debò fins que no ens doni una sensació de normalitat, el trobar-se el català en aquesta classe de llocs tan remots. Gràcies Dominika!!

www.dominikacibulkova.sk

dilluns, 21 de juliol del 2008

Ban a les platges badalonines: Torna el "Pingüí"

Alerta a tots els banyistes micacos i fanàtics de Batman. No, encara no ha arribat a Catalunya l'últim film de la saga de Batman, (The Dark Night, 2008) que ja ha batut tots els rècords de recaptació el primer cap de setmana a USA (més de 40 milions de dòlars), segurament també perquè passa per ser la penúltima pel·lícula de Heath Ledger, l'actor de 28 anys mort en estranyes cirscumstàncies aquest gener. Tampoc és una plaga de meduses, ni Superman!

És el pingüí, el regidor independent popular i ex-CiU badaloní, Miguel Jurado; qui va protagonitzar la segona pel·lícula de Batman, Batman Returns (1992) com clarament demostra la fotografia, amb Michael Keaton i Michelle Pfeiffer; que amb el canvi climàtic enguany ha errat la trajectòria pendular que el transporta per tota classe d'aigues marines, fins que arriba a la costa.

Avisem doncs, a tots els banyistes, que de trobar dit pingüí no alertin a les autoritats: no és perillós, però és un bon actor.

dijous, 10 de juliol del 2008

Artur Mas: “Prefereixo qui té aspiracions a la gent que diu ‘si, buana’”


L'altre dia vaig poder veure com el diari Avui publicava aquestes declaracions en una entrevista amb el líder de CiU, Artur Mas.

Això em recorda a una antiga cançó de El Chojín, que portava el mateix títol "si, buana".