Tot i la feina acumulada, heus ací la quarta entrega del mite. Si la cosa anava de mal en pitjor, encara ens podíem cremar més. D’aquesta manera vaig arribar al temut examen final. Em vaig fer una idea mental del format aproximat de les preguntes. Però era bastant indesxifrable el mateix contingut d’aquestes, perquè l’imaginació fluia a l’hora d’elaborar les qüestions.
Com tampoc és que pogués copiar, per les dificultats de densitat, ja no valia la pena mirar de treure la llibreta i arriscar la pell, perquè el cowboy s’anava passejant. Així, cahperament vaig asseure’m i vaig esperar la sentència.
-“Ej”
Aquesta va ser la meva reacció quan vaig tenir el maleït full davant. Sí, mal gust de boca.
Vaig intentar anar responent les preguntes, però ja vaig veure que la cosa pintava força malament. El temps anava passant i la gent començava a acabar o a deixar-ho estar. Així que vaig fer el que vaig poder i la veritat és que més o menys vaig aconseguir fer un paper semi-digne. Com no feia massa del segon parcial aquella part la vaig tornar a “matxacar” i em vaig tornar a mirar la del primer parcial. Però res tu. Inexpugnable.
Amb serenor vaig pensar que més sort hi hauria a setembre, perquè tenia uns quants mesos per anar-m’ho mirant i poc a poc amb molt d’esforç (JUAS) això sortiria com fos. Ara que ho dic, això em fa pensar en un cas d’absorció/abducció mental d’uns llibres vers una ment humana que em sembla que il·lustrarà properament un altre cahperada d’article crític.
I així confiada, em vaig dedicar la resta del curs, a evitar que aquesta assignatura es veiés acompanyada d’altres. Al final solament es veuria acompanyada per una més, que resultà ésser un pur tràmit.
Els dies pre-setembrencs varen començar a caure poc a poc i l’estiu pel que fa a la preparació del duel amb el cowboy, l’ISBN, el rei dels “Mètodes”, va ser infructífera. Mai m’ha agradat haver de preparar res per setembre. No m’agraden els exàmens tampoc, i no considero que sigui la manera adient d’avaluar. Si, lògic si no aproves, en aquest sistema no pots passar, però jo havia assistit al flagel·lament diari. Quan és així els exàmens tant li’n donen, ja he rebut la formació teòrica màxima i ni el mateix espectre professoril es posarà a fer un llibre o una investigació sense consultar absolutament res de res, òbviament. Doncs els “alumnes” tampoc. Ja en parlarem, però.
Bé total, la cosa va anar així i als dos o tres últims dies vaig intentar obrir la llibreta quan em van agafar unes arcades. Passant fulles vaig veure tanta densitat d’informació i esquemes que era impossible aprendre res si no m’hi enganxava amb molta concentració durant les 60 hores següents seguides. Vaig provar de dividir les fulles per paquets i dedicar-ne cada dia a un paquet. Però la divisió de fulles em seguia donant massa per dia. És allò que dius joder, mira que he tingut temps! Però sempre és el mateix així que ja no em faig mala sang. No passaran per sobre meu un grapat de fulls amb informació inútil per al desenvolupament correcte de la meva vida. A més, jo ja era una heroïna i amb aquesta reflexió sense lament em vaig demostrar experiència i maduresa, no m’agradava el que feia i per tant quasi que no ho pensava fer. Estava fent el pas cap a la miticitat, però d’això encara no n’era conscient.
Un altre dia, més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada