diumenge, 6 de maig del 2007

AMB PA D'OLIVA!!!!!

Cómo se puede tolerar eso?? Aquesta ja mítica frase coneguda arreu per tot aquell qui hagi vist alguna vegada l'"Alguna Pregunta Més?", ens servirà per il·lustrar com de vegades, els nostres propis pares ens poden sorprendre. Hi han pares dels qui no t'esperes certes reaccions. Això depèn del caràcter i del tarannà de cadascú. De fet, això és una cosa que es va adquirint. És a dir que en aquest cas parlem d'un pare en concret, però podríem fer-ho de qualsevol altre tipus de persona.

Quan una persona té un caràcter més nerviós, no ens estranya gaire que un dia es lii a crits o que tingui reaccions "anades d'olla". A aquesta classe de pares, no els és gaire difícil d'exaltar-se davant qualsevol tonteria dels seus fills. Exageren, és el que s'acostuma a dir. Donen massa importància a certs aspectes potser a vegades influenciats per d'altres fets que ja els havien escalfat, i així descarreguen la ràbia enfront dels fills. Aleshores hi ha un altre tipus de pare, més manso, tranquil·lot que sembla que sigui un passota despreocupat. Aquests, difícilment els veuràs fotent un crit. Però si que de tant en tant els sentiràs murmurar sota el nas comentaris grandiosos plens d'ironia.

Precisament el meu amic Xavo, a qui ja he anomenat diverses vegades, fa un temps fou testimoni d'un acte singular per part d'un pare d'un amic que tenim en comú, qui es fa dir "Rabben Nabben", no és una inspiració des del blog de la Mireia sinó una autoproclamació -entenc-. Aquest xaval, de caràcter ben obert, és d'aquelles persones que es fan estimar només de conèixer-les. Sembla ser, que el pare d'aquest noi, és d'aquells que es queden tranquil·lament, immutables, al sofà del menjador veient la tele mentre el fill duu gent a casa. Aquesta parsimònia, aquesta pau, un bon dia traí totes les espectatives de comportament que la família s'havia fet d'ell.

El nostre testimoni d'excepció, bé els nostres testimonis d'excepció, en Xavo i en Rabben, encara ens expliquen com bons cronistes allò que amb delit els demanem ens expliquin una vegada rere l'altra. Dícese, que en Xavo, un d'aquells dies va ésser convidat a sopar. El pare, de forma normal i pausada va sol·licitar:

-Mare, perquè no em fas el sopar?

-Ai no, ara no em ve de gust


-COM QUE NO???? -va estrémer amb un crit. Aleshores, va començar a picar amb el palmell de la mà a la taula un munt de vegades amb força, com els típics nens que piquen a la taula "exigint" el sopar i cridà- VULL UN BON ENTREPÀ DE PERNIL!!!!!

Ah! quina estampa més espectacular. Des d'aquell dia que sé com he de reivindicar quelcom si vull que se'm pari atenció. En Rabben, graciosament quan ho explica; encara no sabem perquè, però queda bé ens diu:

-COM QUE NO?? VULL UN BON ENTREPÀ DE PERNIL!!! AMB PA D’OLIVA!!!!
-Caram! amb pa d'oliva?
-No, això ho afegeixo jo, que queda bé!

I així, esclafint-nos de riure, a seguir passant feliçment els dies. Això si, queda pendent buscar que caram és el pa d’oliva.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!

Ui, doncs de la meva família en podia escriure un llibre d'anades d'olla, és el que deies, és la típica família pacífica i després passa el que passa.
A casa meva es pot trobar pa d'oliva, de panís, de pipes, de figues, de nous i algun me'n dec deixar, gustos estranys de la meva mare, en fi xD
Un bon programa l'APM!
Salut!

Veu de Mel ha dit...

Iep!

M'acabo d'adonar que en questió de pans, estic em-pa-nat. No té gràcia, però il·lustra suposo les mancances culturals a aquests nivells de les metròpolis, o com a mínim les grans ciutats.

De totes maneres s'ha de dir que la meva situació familiar és propera a aquesta naturalesa, pacificitat i, tot i que anades d'olla a vegades, normalment hi ha molta més comprensivitat i tolerància, la qual cosa evita escridassades per xorrades, això a vegades pot despertar un interessantíssim sentit de la ironia.

Siau!

PD: Per cert, un dia haurem de muntar un Congrés de pans, seria interessant de veure perquè tornant a mirar totes aquestes varietats, la veritat és que sembla bastant inversemblant a priori, des de la meva ignorància transformar pipes, figues o nous en pa.