diumenge, 20 de maig del 2007

Shhht! Genius at work.

Avui m’he posat molt content. L’altre dia em trucava una companya i m’enganxava veient un partit de tennis femení. Pràcticament no va caldre ni que li digués de què perquè ho va endevinar, doncs si, m'agrada. Avui però, m’he posat a veure l’esperada final del Masters d’Hamburg.

Ja feia temps que tenia ganes de veure com reaccionarien els espanyolíssims comentaristes quan la ratxa del de Manacor fos trencada ben a prop del centenar de victòries seguides a les que jo havia apostat que mai arribaria. Doncs amb un Ceraco al tercer set, en Roger Federer ha aconseguit treure de la pista un Nadal que s’ha quedat amb tres pams de nas. Federer ha convertit una pista de terra batuda, amb el seu joc, en una de ciment des del segon set.

Així, quan ja es veia venir l’espectacular victòria, amb un 2-6 6-2 i 4-0 al marcador, ja han començat a venir les excuses per part dels comentaristes de TVE que s’han comportat com he observat altrament, de forma molt negligent, trista, de rabieta i de mal perdre:

-Se nota que Rafa Nadal viene de ganar en Roma, mientras que Federer fué eliminado i ha tenido más tiempo para descansar. Además, Rafa tuvo que enfrentar-se a Hewitt… i bla, bla, bla…

Això ha sonat bastant malament. Independentment de que pogués estar més cansat que de costum -que s'ha vist que al final ja no hi arribava- o el que sigui, dir-ho amb un 4-0 en contra, camí del 5-0 al tercer set en un partit que ha començat arrassador… A casa ja els hem fotut una escridassada, perquè ha sonat massa a excusa. Al primer set Federer semblava abatut com en els últims enfrontaments amb Nadal, perquè no ho dèien aquí? Ho haurien dit si la victòria hagués estat per Nadal?

Tot això ha quedat ratificat quan han fet allò que fan sempre o quasi sempre. A l’hora de fer la cerimònia d’entrega dels premis han tallat la connexió. Ens hem quedat gelats quan tot just acabar ens han posat anuncis. A voltes en posen algun, però després tornen a connectar. Però amb les retransmissions de TVE ja sempre diem: ara tallaran perquè no ha guanyat un espanyol. I és que et quedes gelat quan veus que efectivament és així, per això ja és previsible tot i que no esperable en un partit d'aquestes dimensions. D’aquesta manera, però, han tornat a connectar i ens hem estat a punt de menjar amb patates la nostra segona escridassada.

Però ai!! Resulta que simplement el comentarista no s’havia acomiadat de l’anterior connexió. Hem vist en Federer besant la seva xicota i com s’ha assegut a l’espera del trofeu. Aleshores el xxx (aqui va un insult) ha dit que ho havien de deixar aquí perquè yyy (excusa de gran baratesa, tirada de preu). I tot seguit ens han fotut l’altre pallús amb les barquetes de fons que ens ha endinyat una espècie de programa-resum esportiu, que no venia gaire a lloc ni tampoc amb presses. Perquè en tennis no és excusa el temps. Si el partit s’hagués allargat una hora més, no haurien tallat per posar-te això. Se’ls haurien menjat a crítiques i ho saben, les barquetes no interessen. No és el primer cop però, que veuen perdre un espanyol, i no posen l’entrega de trofeus; o que retransmeten una final on no hi ha representació espanyola i tampoc. Fins i tot a vegades amb el Barça, dícese que se’ls ha vist fer el mateix. Estic ben segur que la meva amiga, estarà d'acord amb mi en què de vegades, el nacionalisme espanyol els provoca coïssor.

Que no es preocupin, que no ho intentin amagar, que no s’ho vulguin treure de sobre tan rapidament; que tothom ha vist la gran i anhelada victòria del geni suís. Aquell qui amb elegància té tots els números per esdevenir el millor jugador de la història. D’aqui a una setmana s’enfrontarà a un dels últims esculls per ser-ho: Roland Garros, i tornarem a apostar per la seva victòria, feliços.