dimarts, 24 d’abril del 2007

Lo mite e llegenda del Ceraco de Campionat. Primera part

S’ha fet esperar, en vigília d’una altra gran gesta, potser quasi bé l’última, de la que ja ens ocuparem un altre dia; avui, parlarem de com va nèixer aquest mite, i com ha sobrepassat en el temps.

Dícese, que diu el meu amic Xavo, que l’any passat (temporada 2005-2006), una ésser vivent (jo), que havia acumulat passades glòries i doloroses derrotes; Una heroïna a punt de ser un mite, vaja; s’enfrontava a un dels seus més temibles enemics: Aquesta vegada una estrafolària assignatura obligatòria. O sigui a aprovar per nassos, d’inicials MiTIH. Més coneguda com a “Mètodes” per la gent que hi ha de passar; però que el clamor popular arrel de l’actuació de l’heroi popular li acabarien canviant el nom.

De l’assignatura, com així està qualificada legalment, perquè en té poc d’assignatura, ningú no n’ha arribat a treure ben bé l’entrellat o la definició concreta. Ni tan sols aquells qui l’han pogut superar tranquil·lament. Aquesta, va ser dirigida per un professor baixet i calvet amb un bigotet, que semblava una antigalla estancada en el temps. L’anomenarem ISBN, perquè un dia es va posar a explicar què volia dir allò de l’ISBN (si, si, el codi de barres i les referències) potser l’única cosa interessant de la matèria en tot el curs. L’ISBN, tenia a més una veu que no de mel, era com de “pito”, i encara més, duia dos bolígrafs a les butxaques de davant, les seves armes, perquè tothom el va assimilar rapidament a un cowboy. Tot un pistoler.

L’home va ser i no va ser l’inconvenient. Ell, esforçat en explicar-ho tot molt bé, no podia lluitar contra la pesadesa d’una matèria en sí pallissa. Si ningú no ha sabut encara de què va, ni tan sols qui s’hi ha posat, ja és mal senyal. L’assignatura va derivar ja, doncs, des del primer dia en un mètode tan didàctic –crec que amb bona intenció- com esquemes a la pissarra comentats. Au tothom a copiar-los. I així, sense aixecar en tota l’hora i mitja que dura la classe el boli passarien els dies.

I què? Ah! Espectacular el progressiu enrabassament de l’assignatura. Ja el primer dia es va deixar clar el mètode per puntuar “mètodes”. Poc graciós, encara menys dit mètode. Dos exàmens parcials, i una recensió amb determinats preceptes que esposarem després.

No hi ha res més fàcil com puntuar sobre 10. Els que ho fan sobre 100 ho poden reduir, els que s’hi posen amb les lletres, per falta d’exactitud més val que ho deixéssin. Els que et venen amb notable, excel·lent, bé… Tothom té al costat la taula d’equivalències numèrica per saber exactament què ha tret. Perquè abarquen diversos números. Els de “progressa adequadament” no tenen desperdici i donen fe de l’ideologia que hi ha al darrere.

L’amic ISBN, es va inventar el següent sistema: primer, entregar una recensió sobre un dels llibres que va posar en una llista (la de la bibliografia si fa o no fa. Que ja, enlloc de ser l’ajuda desitjada per alguns, passà a ser la de Schindler). S’hauria de posar la referència bibliogràfica i hauria d’ocupar tants caràcters. Això valdria el seu valor sobre 10. És a dir, que si treies un 7, ja tenies un 7.

Aleshores els dos examens parcials. Màgic. Cadascun valdria el doble del seu valor. Si treus un 5 és un 10. L’objectiu ja es dibuixava: 25 punts en total per aprovar. Res de mitjanes ni històries. Així l’assignatura seria fins a 50. A priori, semblava fàcil amb tants avantatges fer els 25 sobradament. S’ha de dir que si amb tot això no hi arribaves. Havies d’anar a fer l’examen final oficial –tot això ho feia per facilitar no haver-hi d’arribar i quedar com a professor “enrotllat” (com una persiana)-, normal sobre 10 on t’entrava tot. I sinó sempre et quedava la segona convocatòria oficial, la de setembre.

Ja estem situats. Un altre dia, més.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,
Vaig trobar l'altre bloc teu per casualitat buscant coses de Ventdelplà pel google, em va portar a l'entrada del cahperòleg de Ventdelplà, i al final he arribat fins aquí.
Està molt bé, ja no se'n troben gaires de blocs com aquest, i ja que hi he ficat el nas t'he escrit alguna cosa.
Salut!

Veu de Mel ha dit...

Hola Lila!

M'ha agradat que hagis topat amb el bloc i que a més t'hagi semblat interessant o com a mínim original, mentre t'engresco a que el vagis seguint en la mesura del possible les aventures de la Veu de Mel.

Doncs ara, s'ha de dir que ens quedarem sense el mestre en cahperologia, perquè se'ns envà a les terres de l'Ebre tot després de la magne actuació saltant-se la frontera i jugant-se la condicional per anar a salvar el fill de l'Esther. És just que la seva xicota, la Roser d'alguna manera li ho pagui tot anant-se a viure amb ell.

Com és el primer missatge que rebo, em dona l'impressió que ha trigat uns dies a publicar-se. No fa massa que tinc el bloc i encara estic apenent del tot com va. Disculpa'm!

Un salut,
Veu de Mel

Anònim ha dit...

I tant que l'aniré seguint! ja m'he familiaritzat amb el cahper i els seus derivats xD.
Doncs sí, molt bona actuació la d'en Benet aquell dia, ja em pensava que faria alguna cosa pel fill de l'Ester, d'alguna manera havia de fer-se perdonar pel poble, però que marxessin tant ell com la Roser no m'ho esperava, m'han llevat la il·lusió per veure Ventdelplà perquè eren els meus personatges preferits, bé i en Monràs, però ho trobo una mica avorrit ara. En fi, a veure si tornen.

Doncs si no et fa res ja t'aniré comentant les entrades, que vagi bé!

P.D: Per cert, ja és massa tard per no semblar una maleducada, però acabo de caure en que no m'he presentat. Em dic Nuria, tinc 16 anys i sóc de Lleida.

Veu de Mel ha dit...

Iéhei Núria!

Si si, per mi cap problema, és bo que es vagin introduint comentaris i opinions. Els entenc com una forma d'apreci.

S'ha de dir, que tot i que és cert que el cahperòleg per antonomàsia, en Benet, ens deixat (espero que sols temporalment), l'altre dia en Monràs va fer una actuació molt reina amb la Berta. Què savi! i què hàbil; com la va timar quan aquesta va anar a "deixar les coses clares" el passat capítol!!

No tinguis recança d'altra banda. També se'm podria retreure a mi que no sóc prou clar i faig servir un pseudònim. Tammateix és una graciosa manera de ser transparent per internet. Així i tot, ja hauràs deduit que passo de poc la vintena d'anys i no sé si te n'hauras adonat que visc a Badalona. En tot cas, molt de gust de conèixe't!!

PD: Ja que hi estem posats, encara podem trobar una coincidència, l'11 de maig; aqui és Sant Anastasi -com a tot arreu- però es dona la casualitat que si no m'equivoc, precisament és el patró de Badalona, però també de Lleida. Fixa't tu com són les coses.

Siau!!