divendres, 6 d’abril del 2007

Por a guanyar?

Mentre la FINA decideix si valida o no el WR de la Libby, més a prop d'aquí a casa nostra, hi ha hagut una nova ofensiva d'ERC que veurem com acaba. La passada, ja ho vam veure, amb una mitja marxa enrere i una votació en solitari al parlament. Malauradament no es va actuar de la millor manera possible i fins i tot s'haurien de subscriure les paraules d'un parlamentari d'ICV que va dir que ells, arribat el moment estarien a favor de l'autodeterminació, però que aquell no era el moment, ja que el debat era un altre. Deixant de banda que això sigui veritat o no, el debat es comença a col·locar al carrer. Sembla ser que Albert Om en un article al diari Avui ha sortit en una certa defensa de l'ex-Conseller Vendrell. Ha parlat de que ERC no és un partit de l'establishment i per això segurament hi té una certa simpatia.

Tammateix, però, en certa manera s'hi ha de ser si es vol tenir credibilitat davant els ciutadans. El fet és que aquesta setmana ERC ha presentat una proposta on segons els mitjans es demana la gestió absoluta de l'aeroport de Barcelona per a la Generalitat. De ser així, CiU ja s'hauria apuntat al carro. Aquesta vegada els diaris no hi han posat tanta força a criticar ERC, perquè d'alguna manera hi estan en un cert acord. Ah! els interessos. Com sempre, però n'han intentat treure el pitjor, que suposem que és el que d'alguna manera venia a criticar Albert Om. Els titulars han vingut per les declaracions d'en Carod-Rovira dient des del govern de la Generalitat que es demanarà la gestió compartida, que sembla que és el que pacta el PSC-PSOE. Se suposa que és allò de quan surt un dirigent d'AENA i ve a dir:

-Si si, la Generalitat participará en esta decisión.

Si, si, quanta credibilitat que desprèn. Tanta que ha convençut el Govern. Un Govern llur Vice-president, creiem que aquesta vegada ha sobrepassat la ratlla de la prudència. Està bé la línia que s'està seguint. De moment, és possible que de cara al partit n'augmenti el crèdit d'aqui a 4 anys. Però d'alguna manera la gent també n'espera allò pel que els van votar; és a dir, canvi. La situació és difícil, el linxament mediàtic cada vegada que obren la boca, i més encara després de Perpinyà, s'acaba fent feixuc i dur d'aguantar. De vegades ha de fer dubtar i tot de si s'està obrant bé. Aqui és quan fiquen la pota. Perquè és quan es dona o s'assimila com a bo l'argument de "l'enemic". D'aquesta manera, de tant en tant s'ha d'aprendre a rectificar o simplement a callar. Perquè la proposta de la gestió total és bona i la que realment vol tothom.

És més, la pròpia gent d'ERC, que sovint són els que més s'autoflagel·len la qual cosa es denota amb la conseqüència del paràgraf anterior; ha d'assumir i creure's amb força simples arguments com que si el nostre devenir actual el podem representar amb una línia horitzontal, si prediquem el canvi; aquest forçosament passarà per canviar la trajectòria d'aquesta línia horitzontal. És a dir, fer-la anar per exemple, una mica més amunt paralel·lament. És lògic i evident, doncs, que perquè això passi la linia ha de patir una distorsió, un canvi de trajectòria, com quan hi ha un terratrèmol i el sismògraf ho plasma amb un munt de guixades amunt i avall. Aquesta distorsió fins que la línia s'estabilitza a un altre nivell, és el canvi. Un procés al que també haurem d'acostumar la ciutadania si realment volem aquest canvi.

El cas de l'aeroport a més, per ERC, és molt evident. No deu fer ni un any que van iniciar una campanya a favor del traspàs de ports i aeroports. Es varen recollir moltes firmes i així es va evidenciar el suport de la població a l'idea. Així, la proposta del partit és fruit precisament d'aquesta experiència i també, de la conjuntura, ideal per treure a la llum i guanyar, si anem units, la vindicació. Els empresaris ja estan a favor, és un pas endavant. No el desaprofitem.