* A la foto, el Manual d'Instruccions de com s'envia un globus sonda per passos:1: El/la polític/a, dicta les instruccions.
2: El/la professional de la comunicació en prepara el llançament.
3: A l'albada, el Globus Sonda surt a la llum.
diumenge, 17 de febrer del 2008
CiU i PSC pacten el futur de Dalt de la Vila: Manual d'Instruccions il·lustrat.
* A la foto, el Manual d'Instruccions de com s'envia un globus sonda per passos:1: El/la polític/a, dicta les instruccions.
2: El/la professional de la comunicació en prepara el llançament.
3: A l'albada, el Globus Sonda surt a la llum.
divendres, 8 de febrer del 2008
PERI i PMU: "Arrassarem"
No fa tant que vam poder accedir a fer una Entrevista al PMU de Dalt de la Vila, la qual vam penjar aquí en quatre parts (1, 2, 3 i 4) com bé podreu recordar. Doncs bé, avui hem pogut conèixer en una trobada amb el PERI de Dalt de la Vila vigent i el propi PMU en fase d'aprovació, unes declaracions no sobre el futur del barri en plena polèmica, sinó sobre el sentiment de pertanyença a Badalona i els eus símbols, un d'ells la penya, aquest equip tan renovat que aquest cap de setmana aspira a endur-se una nova Copa del Rei. I ja en serien vuit, essent el tercer equip amb major nombre de victòries en aquesta competició."La penya aquest any té un equip molt fort, i des del primer dia ja s'ha vist que està capacitada per guanyar la lliga i l'ULEB Cup. No tinc cap dubte de què arrassarem -deia el PERI en declaracions d'ahir mateix- mm... els hi tinc ganes -deia amb un cert regust amenaçador-".
"Jo no sé si arrassarem -comentava el PMU, avui en boca de tothom- però el que està clar és que de fer un bon paper, espero que em deixin estar una temporada, que ja estic fart de que em donin la culpa de tot a canvi d'un profit personal. Ni que fos el PERI, ha, ha, ha..!!!! -reien tots dos agressivament amb grandiloqüència".
Cap dels dos ha volgut fer declaracions sobre la problemàtica que ha ocupat el Govern de la ciutat durant aquesta setmana. Generosament, han volgut cedir tot el protagonisme a la seva ciutat. Una ciutat doncs, que es bolca aquest de setmana pel seu equip. Ànims!!!
* A la foto, el PERI i el PMU (en primer terme), en una trobada familiar.
dissabte, 2 de febrer del 2008
Tan malament està? vinga, va!
Per mi estava clar que no podia dir res aquí de manera mitjanament sensata, global probablement és el terme més encertat, fins que no veiéssim el resultat final. I és que la gent ja comencem a estar emprenyada de les tonteries d'uns i d'altres. Em refereixo a que la gent en general, ja n'està farta -jo com a mínim si- de les rabietes de mitja comissió de veïns de dalt la vila -i dic mitja, perquè l'altra mitja comença a veure amb mals ulls la deriva en la que han entrat certs dirigents- i encara més del joc que els hi fan tan opinadors com mitjans -l'entorn que diu aquell-.
El sentit comú sembla que comença a imposar-se i molt gent ja opina que el veritable error, és que l'Ajuntament o qui se n'encarregui, no hagués tirat pel dret directament sense aturar-se a escoltar problemàtiques forassenyades sobre fanals, bancs i d'altres tonteries; el criticar per criticar, vaja. Segurament la bona fe d'alguns i la mala fe d'altres ha fet arribar al barri a l'absurdisme.
Probablement sigui al regidor Jaume Vives a qui li hagi fet falta la valentia política que demana per posar amb molta més diligència i sense ser tan "tou":
Uns simples bancs: com es pot començar a criticar visceralment com fan alguns veïns, la verda Pimpinela o el mal de ventre de l'opinador Andreu Mas; una colla de bancs que, sense haver estat muntats del tot, ja els criticaven de futuristes, de futur nucli de drogadicció, de no tenir res a veure amb el mobiliari urbà de la ciutat, bancs "in" -de veritat¿?-... Em sembla que la ciutat té coses més importants de què discutir.
Uns miserables fanals: Com poden una colla de fanals trencar l'estètica d'un barri medieval, si a l'època medieval no hi havia electricitat? Què vol dir com que s'està intentant colar gols als ciutadans? ni que fos la guerra! A la gent ja li comença a fartar aquest omplir-se la boca de cop de "medieval" per qualsevol tonteria.
I mentrestant, l'eterna contradicció, aquesta vegada el radicalisme contra qualsevol cosa que es vulgui fer allà, mentre es tapen les vergonyes produïdes per l'inoperància governamental, i veïnal amb dibuixets a les cases tapiades, per eviat el fenòmen okupa. Podríem invertir els esforços a restaurar les façanes o... els esgrafiats, que no costa tant! Quina serà la propera queixa? L'ajuntament borra unes pintades medievals al·legòriques carregant-se bona part de la representativitat històrica d'aquestes per enderrocar o restaurar unes cases per a veure si pogués viure algú que no fossin unes rates?
És bàsic que en una qüestió d'aquestes, sempre s'intenti imperar el sentit comú. I és de sentit comú que la ciutat dediqui els calés allà on facin més falta i no a malgastar-los a base de capritxos. Per sentit comú, els mitjans també haurien de saber a què val la pena realment dedicar cobertura i a què no, perquè realment canviar uns bancs tampoc és tan trascendental; passa que a vegades costra trobar el titular o omplir dues simples pàgines; i així anirem fent la pilota cosa de minúcies i aleshores sí que serà el "conte de mai no acabar", potse ren aquest cas, de mai no començar, i el barri duu així uns quants anys.
I la majoria de gent convindrà en què avui dona gust passejar-se i seure una estona sota el romanticisme del recolliment de la renovada Plaça Constitució, l'imatge parla per si sola.
El sentit comú sembla que comença a imposar-se i molt gent ja opina que el veritable error, és que l'Ajuntament o qui se n'encarregui, no hagués tirat pel dret directament sense aturar-se a escoltar problemàtiques forassenyades sobre fanals, bancs i d'altres tonteries; el criticar per criticar, vaja. Segurament la bona fe d'alguns i la mala fe d'altres ha fet arribar al barri a l'absurdisme.
Probablement sigui al regidor Jaume Vives a qui li hagi fet falta la valentia política que demana per posar amb molta més diligència i sense ser tan "tou":
Uns simples bancs: com es pot començar a criticar visceralment com fan alguns veïns, la verda Pimpinela o el mal de ventre de l'opinador Andreu Mas; una colla de bancs que, sense haver estat muntats del tot, ja els criticaven de futuristes, de futur nucli de drogadicció, de no tenir res a veure amb el mobiliari urbà de la ciutat, bancs "in" -de veritat¿?-... Em sembla que la ciutat té coses més importants de què discutir.
Uns miserables fanals: Com poden una colla de fanals trencar l'estètica d'un barri medieval, si a l'època medieval no hi havia electricitat? Què vol dir com que s'està intentant colar gols als ciutadans? ni que fos la guerra! A la gent ja li comença a fartar aquest omplir-se la boca de cop de "medieval" per qualsevol tonteria.
I mentrestant, l'eterna contradicció, aquesta vegada el radicalisme contra qualsevol cosa que es vulgui fer allà, mentre es tapen les vergonyes produïdes per l'inoperància governamental, i veïnal amb dibuixets a les cases tapiades, per eviat el fenòmen okupa. Podríem invertir els esforços a restaurar les façanes o... els esgrafiats, que no costa tant! Quina serà la propera queixa? L'ajuntament borra unes pintades medievals al·legòriques carregant-se bona part de la representativitat històrica d'aquestes per enderrocar o restaurar unes cases per a veure si pogués viure algú que no fossin unes rates?És bàsic que en una qüestió d'aquestes, sempre s'intenti imperar el sentit comú. I és de sentit comú que la ciutat dediqui els calés allà on facin més falta i no a malgastar-los a base de capritxos. Per sentit comú, els mitjans també haurien de saber a què val la pena realment dedicar cobertura i a què no, perquè realment canviar uns bancs tampoc és tan trascendental; passa que a vegades costra trobar el titular o omplir dues simples pàgines; i així anirem fent la pilota cosa de minúcies i aleshores sí que serà el "conte de mai no acabar", potse ren aquest cas, de mai no començar, i el barri duu així uns quants anys.
I la majoria de gent convindrà en què avui dona gust passejar-se i seure una estona sota el romanticisme del recolliment de la renovada Plaça Constitució, l'imatge parla per si sola.
dimecres, 30 de gener del 2008
Ana Ivanovic
Si l'altre dia ja apuntàvem clarament a la victòria de la Maria Sharapova a l'Aus Open i, amb això l'inici de la cursa per recuperar el 2n lloc al rànking i qui sap si el primer, avui per avui ens podem reafirmar en la sentència i dir que només una de les tres que ara té "a tiro" -deixant de banda per ara la Justine- podrà ser la qui li faci ombra o li aguanti el tipus.
L'Ana Ivanovic, és una jugadora que ja va començar a destacar fa un parell d'anys (a finals del 2005 ja es col·locava 16 al rànking del món), i va fer l'assalt definitiu al top ten el 2007 quan a l'acabar l'any ja estava quarta. I amb tot, ja és la segona final de Grand Slam a la que arriba. Davant, una jugadora un esglaó per sobre. Tothom ho va poder comprobar i tothom ho va poder patir.
Se'm va trencar el cor de veure perdre una persona que em desperta tanta bondat, i potser per això que ho vaig passar malament, perquè tothom ja ho havia donat per fet, jo inclosa. He tingut l'oportunitat d'escoltar diverses vegades aquesta jove post adolescent -recordem que en el món de l'esport, els i les més joves o bé estan o bé acaben de sortir del "cole". Estan encara en l'edat "tendre" per entendre'ns.-, en declaracions a l'Eurosport o algun canal relacionat amb el circuit tennístic i, veient la sinceritat i la proximitat de les seves paraules, se'm va trencar el cor veure-la amb ulls lacrimosos, plorar tot just perdre i també després quan es va emocionar a l'aixecar el premi de subcampiona.
L'Ana, potser encara no s'ha pogut fer amb un Grand Slam, però ja té dues coses: és una jugadora amb un futur alentador -i ja és número 2-, i un carisma especial. No és gratuït que la seva plana web www.anaivanovic.com, sigui la de l'esportista femenina més visitada del món; és a dir, no és sigui que està bona l'únic que ven d'ella com passava exageradament amb la Kournikova i semblava que passava amb la MaSha, que ha resultat ser tota una campiona. I no ho ha tingut fàcil, la tragèdia que ha planat la frontera del segle 20 a l'antiga Ioguslàvia va acabar propiciant, o s'està començant a superar definitivament entre d'altres coses, per l'afloriment d'una nova fornada de tennistes serbis de gran categoria (Novak Djokovic, Jelena Jankovic) i... forjats en unes piscines! -evidentment buides-, lluny de qualsevol infraestrucura tennísitca per inexistència, absència o destrucció d'aquestes a causa del genocidi.
Un bon senyal com dèiem, de ressorgiment per aquestes terres, de recuperació de la seva pròpia cultura. Però també un guany per a tots els amants del tennis i dels esports en general, per la resta del món. Ànims Ana endavant!!
* Les fotos estan extretes del copyright d' anaivanovic.com
L'Ana Ivanovic, és una jugadora que ja va començar a destacar fa un parell d'anys (a finals del 2005 ja es col·locava 16 al rànking del món), i va fer l'assalt definitiu al top ten el 2007 quan a l'acabar l'any ja estava quarta. I amb tot, ja és la segona final de Grand Slam a la que arriba. Davant, una jugadora un esglaó per sobre. Tothom ho va poder comprobar i tothom ho va poder patir.Se'm va trencar el cor de veure perdre una persona que em desperta tanta bondat, i potser per això que ho vaig passar malament, perquè tothom ja ho havia donat per fet, jo inclosa. He tingut l'oportunitat d'escoltar diverses vegades aquesta jove post adolescent -recordem que en el món de l'esport, els i les més joves o bé estan o bé acaben de sortir del "cole". Estan encara en l'edat "tendre" per entendre'ns.-, en declaracions a l'Eurosport o algun canal relacionat amb el circuit tennístic i, veient la sinceritat i la proximitat de les seves paraules, se'm va trencar el cor veure-la amb ulls lacrimosos, plorar tot just perdre i també després quan es va emocionar a l'aixecar el premi de subcampiona.
L'Ana, potser encara no s'ha pogut fer amb un Grand Slam, però ja té dues coses: és una jugadora amb un futur alentador -i ja és número 2-, i un carisma especial. No és gratuït que la seva plana web www.anaivanovic.com, sigui la de l'esportista femenina més visitada del món; és a dir, no és sigui que està bona l'únic que ven d'ella com passava exageradament amb la Kournikova i semblava que passava amb la MaSha, que ha resultat ser tota una campiona. I no ho ha tingut fàcil, la tragèdia que ha planat la frontera del segle 20 a l'antiga Ioguslàvia va acabar propiciant, o s'està començant a superar definitivament entre d'altres coses, per l'afloriment d'una nova fornada de tennistes serbis de gran categoria (Novak Djokovic, Jelena Jankovic) i... forjats en unes piscines! -evidentment buides-, lluny de qualsevol infraestrucura tennísitca per inexistència, absència o destrucció d'aquestes a causa del genocidi.Un bon senyal com dèiem, de ressorgiment per aquestes terres, de recuperació de la seva pròpia cultura. Però també un guany per a tots els amants del tennis i dels esports en general, per la resta del món. Ànims Ana endavant!!
* Les fotos estan extretes del copyright d' anaivanovic.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
