Per mi estava clar que no podia dir res aquí de manera mitjanament sensata, global probablement és el terme més encertat, fins que no veiéssim el resultat final. I és que la gent ja comencem a estar emprenyada de les tonteries d'uns i d'altres. Em refereixo a que la gent en general, ja n'està farta -jo com a mínim si- de les rabietes de mitja comissió de veïns de dalt la vila -i dic mitja, perquè l'altra mitja comença a veure amb mals ulls la deriva en la que han entrat certs dirigents- i encara més del joc que els hi fan tan opinadors com mitjans -l'entorn que diu aquell-.
El sentit comú sembla que comença a imposar-se i molt gent ja opina que el veritable error, és que l'Ajuntament o qui se n'encarregui, no hagués tirat pel dret directament sense aturar-se a escoltar problemàtiques forassenyades sobre fanals, bancs i d'altres tonteries; el criticar per criticar, vaja. Segurament la bona fe d'alguns i la mala fe d'altres ha fet arribar al barri a l'absurdisme.
Probablement sigui al regidor Jaume Vives a qui li hagi fet falta la valentia política que demana per posar amb molta més diligència i sense ser tan "tou":
Uns simples bancs: com es pot començar a criticar visceralment com fan alguns veïns, la verda Pimpinela o el mal de ventre de l'opinador Andreu Mas; una colla de bancs que, sense haver estat muntats del tot, ja els criticaven de futuristes, de futur nucli de drogadicció, de no tenir res a veure amb el mobiliari urbà de la ciutat, bancs "in" -de veritat¿?-... Em sembla que la ciutat té coses més importants de què discutir.
Uns miserables fanals: Com poden una colla de fanals trencar l'estètica d'un barri medieval, si a l'època medieval no hi havia electricitat? Què vol dir com que s'està intentant colar gols als ciutadans? ni que fos la guerra! A la gent ja li comença a fartar aquest omplir-se la boca de cop de "medieval" per qualsevol tonteria.
I mentrestant, l'eterna contradicció, aquesta vegada el radicalisme contra qualsevol cosa que es vulgui fer allà, mentre es tapen les vergonyes produïdes per l'inoperància governamental, i veïnal amb dibuixets a les cases tapiades, per eviat el fenòmen okupa. Podríem invertir els esforços a restaurar les façanes o... els esgrafiats, que no costa tant! Quina serà la propera queixa? L'ajuntament borra unes pintades medievals al·legòriques carregant-se bona part de la representativitat històrica d'aquestes per enderrocar o restaurar unes cases per a veure si pogués viure algú que no fossin unes rates?
És bàsic que en una qüestió d'aquestes, sempre s'intenti imperar el sentit comú. I és de sentit comú que la ciutat dediqui els calés allà on facin més falta i no a malgastar-los a base de capritxos. Per sentit comú, els mitjans també haurien de saber a què val la pena realment dedicar cobertura i a què no, perquè realment canviar uns bancs tampoc és tan trascendental; passa que a vegades costra trobar el titular o omplir dues simples pàgines; i així anirem fent la pilota cosa de minúcies i aleshores sí que serà el "conte de mai no acabar", potse ren aquest cas, de mai no començar, i el barri duu així uns quants anys.
I la majoria de gent convindrà en què avui dona gust passejar-se i seure una estona sota el romanticisme del recolliment de la renovada Plaça Constitució, l'imatge parla per si sola.
dissabte, 2 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada