Maria, Maria, Maria, MARIA!!

Espectacular el matx ofert dijous per Teledeporte; la qual cosa no salva la cadena d'una absoluta pèssima retransmissió a nivell tant de càmeres com de recursos humans. Tot i que s'ha de remarcar que el torneig KIA Barcelona, no deixa de ser un Tier 4, o sigui, una merda, amb unes pistes les quals queden bastant lluny de l'optimicitat. L'espai és justet per a tot.

Per fi, la WTA arriba a Barcelona, on ho va fer l'any passat amb el mateix Tier 4, i menys estrelles que enguany degut a la mala planificació i organització, que suposo que en part, ha tingut com a responsable la directora esportiva Arantxa Sánchez, l'ex-tennista i cap visible al torneig. No és per adjudicar-li tots els mals del món, però és corresponsable de la mala idea de muntar un torneig de terra la setmana després de Roland Garros, quan tot just comença la curtíssima temporada d'herba, o sigui, la preparació per Wimbledon.

A més a més es fa amb un Tier 4, l'última de les 4 categories per les que passen els torneigs de la WTA, abans d'arribar a la "2a divisió", els torneigs ITF. Per sobre de tot, hi han els Grand Slams. Amb tot això, la veritat és que es fa bastant poc atractiva la convocatòria. Esperem que els rumors que diuen que l'any que ve serà un Tier 3 i es farà abans de Roland Garros, siguin certs i es vegi un cert nivell.

Un cert nivell que estava previst; s'havien apuntat gent com l'Alizé Cornet, la Tsvetana Pironkova, la Kaia Kanepi... que són jugadores que han començat a destacar ara fa molt poc. No esperem veure la Sharapova arrossegar-se per un Tier 4 ni cap altra del top 10. Totes aquestes, dels últims successos aconseguits, es van donar de baixa (com és lògic, després de tot un Roland Garros i un bon rànking WTA assolit) del torneig. Però han aguantat jugadores del mateix rang com ara la Shahar Peer (últimament en declivi) i sobretot la Maria Kirilenko, gran atracció del torneig conjuntament amb la sorprenent Carla Suárez, que per espanyola i amiga d'Arantxa, no li podia fer el lleig. I no se'l podia fer, perquè després de fer un increïble Roland Garros, i aconseguir una invitació a Wimbledon gràcies a l'Arantxa Sánchez; qui podia dir que no a un torneig a Espanya (segons la seva concepció) i a més de terra, la seva especialitat, suposem?

Doncs si, l'Anabel Medina, sí que ho va rebutjar, i li pot sortir ben car. Llàstima, una amb seny. Posats a fer, doncs, tenim dues estrelles mediàtiques a les que l'atzarós quadre va enfrontar en segona ronda. Suárez vs. Kirilenko. Aquest va ser el matx de teledeporte. Un gran matx, que mereixia més que aquella penosa retransmissió i aquells comentaris ensopits i tristament partidaris de Teledeporte. Amb l'ai al cor, i després d'un fàcil primer set per la russa 1-6, la Suárez va entonar i va engaltar un 6-4 molt perillós. Amb la represa, la Suárez va començar trencant joc i es va anotar un 1-0. I així fins tenir un 4-2 a favor. Ah quin cangueli!

El públic, poc però afèrrim, com no podia ser d'una altra manera junt amb els comentaristes, ja començaven a preveure el pas a quarts, per optar a la victòria final de la jove promesa espanyola, d'accent canari garrulesc. És així, que amb el suport visible d'infimíssims espectadors russòfils a atendre per una bandera russa que es deixava veure llunyanament quan la càmera acompanyava una jugadora, a la zona de la pròpia Arantxa i els entrenadors de l'espanyola (... quin valor!!) Kirilenko reaccionà en el moment més difícil per ella.

Amb el 4-3 quedava encara el més difícil, empènyer des de lluny i forçar el break (i no "brec" com diuen a propòsit a RTVE) Només restarien dues oportunitats de fer-ho de seguir mantenint el servei. Però un 5-3 podria ser determinant. Així, atenta, aprofitant un moment de confiança de l'espanyola amb un dels millors revesos, aconseguí trencar i posar el 4-4. La gent va emmudir.

Quedava consolidar-ho. Quan vens de lluny, al tercer set, és el moment d'apretar més, perquè la pròpia inèrcia aconseguirà ajudar-te a noquejar definitivament la rival. Si dones peu a la reacció d'aquesta, a que es recuperi psicològicament de la pèrdua del break que tenia a favor, aleshores pots "pillar" de valent i perdre definitvament el partit. Perquè el tercer set és un abisme sense marge d'error. Essent així, va esclatar la guerra pel novè joc amb un 4-4 del 3r set. i es va arribar el deuce. i la Maria es posà amb avantatge, i un altre cop deuce. El cor em feia més gran el pit esquerra amb cada pilota que fregava la cinta de la xarxa fins que després de 4 avantatges seguides per la Maria Kirilenko, finalment em va sortir per la boca. Just quan la Maria féu el 4-5.

Amb un final d'infart, la Maria afrontava l'única opció que podia tenir per guanyar el partit. I és que si s'arribava al 5-5, molt em temia un 7-5 o bé o 7-6 al tie break, per allò de deixar temps al rival per recuperar-se psicològicament de l'estucada. Però no li ho va deixar fer, la Maria va jugar amb concentració i precisió i va aprofitar la precipitació de l'espanyola que no va saber aguantar la pressió escènica amb quasi tot el públic a favor. I va perdre. Va perdre aencaixant el 4-6 amb quatre jocs consecutius de la russa. Quin gran esclat de joia al cor! i quin gran patiment! Uhff!

Ajde Ana! (som-hi Ana!)

Fina com la seda, Ana Ivanovic s'ha fet amb el ceptre desitjat de Roland Garros. I merescudament després d'accedir a les finals de Roland Garros 2007 i l'Aus Open 2008 on perdé amb Justine Henin i Maria Sharapova respectivament. Estava clar que aquesta vegada li tocava a ella. Feia temps que s'havia posat a la llista d'espera.

Però per aconseguir-ho, primer va haver de passar per una terrible prova de foc, que era guanyar l'altra favorita al Grand Slam en una mena de finala nticipada. Si, la Jelena Jankovic era l'altra gran aspirant i van topar en semis. Tant les estadístiques com la forma en la que van arribar com el desig, estaven de part de l'Ana. Tammateix la solvència de la Jelena en terra batuda va generar increïbles dubtes; i és que amb el permís de Dinara Safina, ha estat la jugadora més defensiva. És així que tornant totes les pilotes, les rivals li han agafat molt de respecte.

La millor semifinal del torneig, sens dubte doncs, va ser la que enfrontà en un duel "a mort" les dues sèrbies, mentre per altra banda la Dinara es desfaria de l'Sveta Kuznetsova per esdevenir finalista. En un partit espectacular i molt polèmic, varen caldre tres sets per desfer l'incògnita sobre qui "guanyaria Roland Garros". I és que al meu entendre allò era pràcticament una final. Tot i això, sempre vaig pensar que d'haver guanyat la Jelena aquelles semis, molt possiblement hagués perdut amb la Safina; sobretot perquè mai li vaig acabar de veure la solidesa que alguns li varen otorgar al llarg del torneig, pels moments claus. Tot i que algun dia segur que guanyarà un Grand Slam, tendeixo a pensar que la Jelena s'està començant a convertir si no hi posa remei, en la típica "segundona" en què s'ha convertit la Kuznetsova. Sempre allà amunt, però mai al núm. 1.

En aquell duel a mort i eliminada Sharapova a quarts, que no dubteu que tornarà amb molta força després de superar la temporada de terra gens favorable, la russa va cedir el ceptre que havia aconseguit fa molt poc a aquella que fos capaç d'aconseguir-lo. Tres eren les aspirants, l'Ana Ivanovic, la Jankovic i la Kuznetsova. Per punts, la tercera perdent a semis ja no hi arribava, mentre que ja només que les sèrbies s'enfrontéssin a semis, matemàticament se'l rifarien. I va anar a parar al cantó de la de Belgrad. Però quina? les dues són de la mateixa ciutat, i no es poden veure!

Amb tots aquests alicients, i les pertinents campanyes anti-una o l'altra pels fòrums o els blocs d'internet l'espectacle estava servit. I així va ser que l'Ana es va imposar en tres sets: 6-4 3-6 6-4. El partit va despendre electricitat i tot. Molta polèmica, moltes xiulades, nervis a flor de pell, errades... Seguint la teoria encara no consolidada del "segundonisme" jo vaig apostar per l'Ana, sabent que si a més guanyava, de ben segur guanyaria el torneig s'enfrontés a qui s'enfrontés. Perquè sortiria reforçadíssima. I així va ser, desfent-se a la final de la Dinara Safina (6-4 6-3) amb una contundència fora de dubtes. Ara caldrà que reforci el núm. 1, si té intenció de mantenir-lo unes quantes setmanes, perquè... arriba l'herba!

"Somiers"

Aquest migdia he sabut de l'estrena d'un nou programa a TV3 (el primer de l'era Terribas?); un programa arriscat, ja que va tot just darrere de Ventdelplà. Serà un programa setmanal i parlarà de somnis. De fet, el programa es diu somiers i dura poc més de 40 minuts.

La veritat és que després de veure'l, he quedat força sorpresa. Tampoc és que hagués tingut temps de crear cap espectativa, però amb el poc temps que he tingut abans de l'estrena, he creat una mica d'espectació. He anat a llegir les ressenyes als diaris, i per internet i, m'he adonat que la presentadora, l'Anna Llacher (com es deu pronunciar el cognom?) a més de tenir un preciós somriure té un CV molt interessant al darrere.

Quan he sabut que a més, tot i tenir una carrera al darrere -prové de la productora "El Terrat"- sempre ha estat darrere les càmeres. És a dir, que era la seva primera aparició televisiva, diem-ne així. I se li ha notat amb el somriure que se li ha vist estampat en aquella carona jove d'ulls brillants i tracte amable.

La proposta ha resultat ser interessant i hem descobert curiositats o respostes a preguntes que ens hem fet alguna vegada sobre els somnis. Esperem que els convidats segueixin estant a l'altura del Quim Monzó, que s'ha prestat com l'Agnès Busquets i d'altres personatges a jugar una estona en aquest nou programa oníric. Tammateix ja m'ha semblat veure per alguna banda que hi ha previst fer venir la Manuela de Madre (aquesta tia no tenia fibromiàlgia? què hi fa de presidenta socialista al Parlament?) o el Corbacho que tot i caure una mica millor, uhff.. acaba carregant.

Esperem que a partir d'ara a TV3 després de fotre fora finalment l'Escribano, poguem començar a veure televisió de qualitat en tots els aspectes, i el programa "Somiers" és un bona i il·lusionadora manera de començar. Sort Anna.. i bons somnis!

MARIA Sharapova: 1a!! (REINA: +194 punts)

Maria Sharapova torna al tron. Finalment, la russa descoberta per Martina Navratilova ha pujat fins al número 1 del món, embogint amb ambició des del retorn dels seus problemes físics al Màsters de l'any passat. Tammateix amb un regust agredolç; no esperavem de fet, que hi arribés tan aviat. Esperàvem un xoc terrible amb la Justine Henin, que s'ha apartat sobtadament de la lluita.

M'ha dolgut com a aficionada al tennis, no poder viure aquesta lluita, que podria haver arribat a estar antològica. Qui no recorda els duels Navratilova-Evert, Graf-Seles..? La veritat és que la balança, al meu entendre, estava decantada clarament cap al cantó de la Maria; només cal veure les entrades anteriors. Ara bé, de la devallada de l'Henin, ara començo a entendre el perquè, de com la millor jugadora del món pot no perdre cap partit durant tot un 2n semestre, i perdre-ho tot o fer pèssimes actuacions durant tot el 1r semestre del 2008.

La Maria ha arribat al número 1, sense despentinar-se. L'Ana va perdre el lloc al no arribar a la final de Berlín, i la Justine, se l'ha regalat. I sembla ser que per falta de motivació, segons ha admès, que diu que ja li venia de l'any passat. Ja n'està farta de portar una raqueta a la mà des dels 5 anys i no fer res més. Ara, encara jove amb només 25 anys, vol viure encara el temps que a qualsevol de la seva edat li agradaria viure. Tammateix, a les vigílies d'un Roland Garros -l'última guanyadora durant els últims tres anys-, i uns JJOO, com pot ser que ara ho deixi¿? Massa fàcil per la Maria.

Tammateix, doncs hem d'apreciar i lamentar la carrera esportiva d'una dona, que d'haver continuat, hauria pogut arribar a ser un dels mites moderns del tennis. L'avalen 7 grand slams i 117 setmanes com a número 1. Unes xifres clarament superables, en tant que per la seva joventut com per l'avantatge que de moment duia crec que han fet bé de treure-la del tot del rànking, com a número 1. Perquè no ha volgut fer història? Potser no calia anar a fer 377 setmanes com a número 1, la qual cosa ara mateix veia difícil, però tenia l'opció d'arribar a la xifra de 178 de la Seles, que la precedia en el rànking històric com a setmanes de núm. 1.

Així, l'espectador seguirà quedant-se amb un mal regust de boca tot i respectar la decisió de la jugadora -ja han sortit rumors de dopatge. Massa fàcil, com dèiem per la Maria, que serà una de les números 1 amb una puntuació més baixa ja que, a dia d'avui tan sols ostenta 4116 punts; 194 per sobre de l'Ana, que en aquest torneig de Roland Garros tindrà l'última oportunitat fins d'aquí a un temps, de pendre-li el lloc a la russa, ja que serà el moment en què podrà aprofitar un desventatge de rànking més baix i una pretesa superioritat en terra, de la qual tinc molts dubtes. L'Última vegada que la Maria i l'Ana es van enfrontar, hi havia un abisme, que de ben segur que estava per sobre de si era pista ràpida o terra.

En fi, en tot cas li queden molts i molts mesos a la Maria per anar superant aquestes 15 setmanes que duu en tota de reina de les reines. És clar que el període que li ha tocat jugar a la Ju-Ju ha estat de més igualtat, -d'aquí que la Martina Hingis hagués arribat a fer quasi 100 setmanes més com a núm. 1, quasi ningú la parava, tret de la mítica Steffi Graf-, fins que ha arribat finalment el destapament de la gran estrella amb el total domini fent ajupir totes les rivals. Per això ens ha sabut greu el seu adéu, després del previst de la Seles i l'anterior ja fa més de la Clijsters, amb qui amb la retirada de l'Henin, s'han acabat d'escriure unes de les pàgines de glòria de l'esport belga en molt de temps; potser l'última si el rum-rum independista de dintre al final surt efecte. Elles van acabar en el seu moment amb el domini de les Williams i ara, curiosament, tot i que no tan fortes, aquestes últimes tornen a la càrrega.

Molta sort Ju-Ju!

MARIA Sharapova: 2a! (a 1709 punts)

La Maria finalment és segona (3986 punts)!!. I hi ha arribat sense més esforços del que es podia preveure. La veritat és que ni tan sols ha hagut de jugar la darrera setmana, perquè la jove Ana Ivanovic (3922 punts) li regalés en safata el número dos, al no poder revalidar el títol de Berlín caient en semis amb l'Elena Dementieva per 62 75. L'Ana, té un futur espectacular, però segurament, com la Jelena, des de que han destacat, han anat massa ràpid a ocupar aquests llocs. Segurament no trigarà massa a tornar-hi, perquè la set de les joves que pugen avui al rànking, és gran. Però haurà d'esperar a què la Justine li cedeixi el lloc.


I és que a Berlín s'ha pogut veure el franc declivi, o el que comença a ser una caiguda lliure, de la número 1 (5695 punts) del món, que va perdre estrepitosament amb la Dinara Safina a Berlín 57 63 61, la que acabaria guanyant el torneig. La Ju-Ju, estava badant, participa en pocs torneigs i en els que ho fa, és per fer un paper discret en el que es va desgastant. Finalment ha baixat de la xifra psicològica de confort, o de "no cal preocupar-se per res" de 6.000, aquesta vegada el susto ha estat fort, un sotrac del que encara es pot recuperar per això; ja que, encara lluny, la Maria encara amb molta força l'assalt final, l'assalt al número 1; la cadira guardada, la cadira predestinada a ser ocupada per ella abans de la fi d'any. Perquè ho té tot a favor i ara mateix és la millor. Per davant, una difícil temporada de terra on anar rascant punts, i qui sap si el Roland Garros, l'últim gran que li queda. Després, amb una Henin que difícilment podrà defensar tot el que va guanyar -o sigui tot en el que va participar- després de Wimbledon, arribarà a la glòria. Tot és qüestió de temps. Tot és qüestió d'esperar tan sols 1709 punts.

Segurament, el proper aniversari, el 22è, el proper 22 d'abril, el podrà gaudir essent la reina del món. Mentrestant, gaudeix els 21, Maria!!